Ens agrada utilitzar expressions i paraules catalanes perquè aporten una riquesa semàntica difícil de reproduir en altres llengües. Es tracta de termes que neixen de l'experiència col·lectiva, del territori i d'una manera concreta de relacionar-se amb l'entorn, i que contenen matisos, ironies o emocions molt precises.
En incorporar-los al discurs, no només guanyem expressivitat, sinó també profunditat i autenticitat, ja que permeten explicar realitats complexes amb naturalitat i precisió. A més, el seu ús reforça una identitat lingüística pròpia i connecta el lector amb un imaginari cultural compartit que només pot entendre's plenament des del català.
Fer el ridícul
L'expressió catalana 'fer el préssec' és una locució col·loquial molt arrelada en el català contemporani el significat de la qual està plenament contrastat per la lexicografia normativa: vol dir fer el ridícul, comportar-se de manera ximple, imprudent o poc adequada a la situació. S'empra per descriure accions o actituds que provoquen vergonya aliena, manca de serietat o destresa social, i pot aplicar-se tant a comportaments puntuals com a una forma habitual d'actuar.
No implica necessàriament mala fe, sinó més aviat manca de criteri, immaduresa o desig d'atreure l'atenció de manera desencertada. Aquest significat està recollit de manera explícita al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), dues de les principals obres de referència de la llengua catalana, la qual cosa confirma que es tracta d'una expressió consolidada i no d'un modisme recent o marginal.
Origen de l'expressió
Pel que fa al seu origen, 'préssec' significa literalment préssec, i l'explicació més acceptada entre lingüistes i estudiosos del llenguatge popular és de tipus metafòric: el préssec és una fruita tova, fràgil i fàcilment deformable. Aquestes qualitats s'associen, simbòlicament, a la manca de fermesa, de consistència intel·lectual o de dignitat social. Encara que no existeix un document històric que fixi el moment exacte en què aquesta metàfora va començar a utilitzar-se amb sentit figurat, la seva lògica encaixa amb patrons àmpliament documentats en les llengües romàniques, on aliments o objectes tous serveixen per ridiculitzar conductes humanes.
Des del punt de vista històric, fer el préssec és una expressió de tradició oral, la qual cosa explica l'escassetat de testimonis escrits antics. El fet que el DCVB la inclogui indica que el seu ús ja estava estès i estabilitzat com a mínim a finals del segle XIX o principis del XX.
Expressió col·loquial
En el pla sociolingüístic, es tracta d'una expressió col·loquial, però no vulgar, acceptable en converses familiars, en l'àmbit educatiu i, també, en mitjans de comunicació, on sol emprar-se amb to irònic o crític suau. Precisament aquesta combinació d'expressivitat, claredat i càrrega humorística explica la seva vigència actual i la seva presència habitual en el català parlat i escrit.
En conjunt, fer el préssec és un exemple clar de com el català ha desenvolupat un fraseologisme propi, eficaç i culturalment significatiu per descriure comportaments ridículs sense recórrer a insults greus, la qual cosa la converteix en una expressió, especialment, interessant tant des del punt de vista lingüístic com periodístic.
Altres expressions
Aquestes són altres paraules catalanes que són intraduïbles:
- Somiatruites: si haguéssim de traduir-ho de manera directa, seria 'somiatruites'. Es refereix a algú ingenu o que somia amb utopies.
- Apa: Més que un terme, 'apa' és una exclamació. Es podria comparar amb un "va" o un "hala". Serveix per accentuar o introduir el que segueix. Va, noi: amb més empenta!
- Seny: en català al·ludeix a un criteri o prudència, una mena de bon criteri a l'hora d'actuar. És el contrari d'una resposta instintiva o fruit de les emocions.
- Rauxa: si seny es refereix a un tipus de prudència, rauxa és tot el contrari: és actuar de manera espontània o impulsiva, sense lògica. A la babalà.