Un nou testimoni s'afegeix al 'cas CREA'. Es tracta del relat de Ramón Pacheco, doctor especialitzat en gènere i educació.
A preguntes de Crónica Global, el doctor ha assegurat haver detectat dinàmiques internes que li van resultar preocupants en el grup vinculat a la Universitat de Barcelona (UB) en el període previ a un intent de captació professional.
Un relat que emergeix ara, en ple col·lapse del grup, després de la denúncia d'almenys 16 dones contra el seu fundador, el catedràtic Ramón Flecha, i després que la Fiscalia Provincial de Barcelona hagi confirmat l'obertura d'una investigació per abusos i maltractaments.
Una crisi sense precedents
Durant anys, el grup de recerca CREA —sigles de Community of Research on Excellence for All— ha gaudit de prestigi acadèmic, influència institucional i projecció internacional en l'àmbit de l'educació i el gènere.
Avui, aquest capital simbòlic es troba profundament erosionat per l'acumulació de denúncies, testimonis i decisions institucionals que han situat el grup al centre d'una crisi sense precedents.
Imatge d'arxiu de Ramón Flecha, fundador de CREA
Una crisi que va culminar aquesta setmana amb l'obertura d'una investigació per part de la Fiscalia de Barcelona, que va confirmar que investigarà Ramón Flecha per presumptes abusos i maltractaments.
La decisió va arribar el passat dilluns, 29 de desembre, poc després que la xarxa anunciés la seva dissolució oficial.
Ho van anunciar a través d'un comunicat difós al seu perfil de X (abans Twitter), en què es justificava el tancament “amb l'objectiu prioritari d'evitar més perjudicis professionals als nostres integrants i protegir la seva integritat personal”, i s'anunciava “la decisió de finalitzar la xarxa CREA amb efecte immediat”.
Anys d'advertiments
Aquesta decisió no va arribar de manera sobtada. Segons diversos testimonis, més de 40 persones han abandonat CREA l'últim any: les últimes van ser dues investigadores que van anunciar la seva dimissió fa poques setmanes, anticipant una fractura interna que avui apareix com a irreversible.
I encara abans, diferents veus externes fa anys que alerten sobre el funcionament intern del grup, sense que aquests advertiments tinguessin aleshores conseqüències visibles.
Entre elles, l'associació RedUNE (Xarxa de Prevenció del Sectarisme i l'Abús de Debilitat), que va arribar a publicar al seu web —encara accessible— una alerta en què advertia de possibles dinàmiques de risc al voltant de CREA i el seu lideratge.
Testimoni
A aquest conjunt d'advertiments s'afegeix ara el testimoni de Ramón Pacheco, que no prové d'una víctima directa, sinó d'algú que va observar el funcionament del grup des de fora, quan va ser objecte d'un intent de captació professional.
Una posició que, segons sosté, li va permetre analitzar amb distància el que succeïa al seu interior.
Ramón Flecha, catedràtic emèrit de la UB, ara investigat per assetjament
Ramón explica que mai va arribar a integrar-se a CREA, però que el procés previ a la captació va ser precisament el que va activar les seves alarmes professionals. A partir d'aquí, va decidir investigar pel seu compte.
"Vaig estirar del fil —perquè aquestes coses són la meva especialitat—, i vaig començar a relacionar la meva experiència passada amb testimonis públics de dinàmiques que, al meu judici, no encaixaven amb un funcionament acadèmic normal", explica.
"Aquests testimonis, molts d'ells publicats encara al blog afectadoscrea.org, de 2016, o altres comentaris registrats al fòrum d'Indymedia, de 2004, semblaven clarament anar més enllà del que pot representar un grup de manipulació psicològica, fins i tot més enllà del que ja han cobert els mitjans el 2025", afegeix l'investigador.
Comportaments "automatitzats"
Segons relata Ramón, des dels seus primers contactes amb CREA, l'any 2009, li va cridar l'atenció la manca d'espontaneïtat i la felicitat impostada que semblaven intentar transmetre.
En les converses mantingudes amb una membre de la cúpula del grup, va percebre —segons explica— un comportament que li va resultar cridanerament automatitzat, com si seguís un dictat, que a més coincidia quant a estil i contingut amb el que havia llegit a les publicacions de Flecha.
A més, li va sorprendre que, sense gairebé existir confiança prèvia, se li formulessin preguntes de caràcter íntim sobre la seva vida personal, acompanyades —sempre segons la seva percepció— de comentaris embolcallats en un marcat to classista.
To que li va sorprendre, perquè xocava amb la pertinença a un grup que suposadament combatia les desigualtats.
Mateix patró
Posteriorment, va rebre un correu electrònic d'una altra integrant del grup en què, afirma, es reproduïa pràcticament el mateix discurs, cosa que va reforçar en ell la sensació que aquelles interaccions responien a un patró prèviament establert.
Finalment, va optar per marxar a una altra universitat estrangera, però assegura que durant anys va mantenir una sensació d'inquietud persistent sobre el que podia amagar-se rere el funcionament intern del grup.
"Alguna cosa tèrbola al voltant de Flecha"
Aquesta inquietud va reaparèixer quan, temps després, va localitzar un blog de persones que s'identificaven com a afectades pel seu pas per CREA, en què investigadors, becaris i exalumnes relataven experiències personals vinculades al grup.
En aquest espai, afirma haver llegit en tercera persona relats que serien compatibles amb les percepcions que ell havia tingut anys enrere: referències a un presumpte abús de poder fortament centralitzat en la figura de Ramón Flecha i, sobretot, un clar culte a la seva personalitat.
Ramon Flecha, fundador de CREA
Pacheco, que també és antropòleg, subratlla que no pot acreditar per si mateix els fets descrits en aquest portal, però ell, que està especialitzat en anàlisi del discurs de gènere, va trobar un clar paral·lelisme narratiu entre aquests relats i el que ell havia percebut des del seu primer contacte amb CREA, l'any 2009.
"De seguida em vaig adonar que hi havia alguna cosa tèrbola al voltant de Flecha. Alguna cosa que se situava més enllà d'una suposada coacció psicològica", conclou.
Patró sistemàtic d'abusos
Unes dinàmiques que ara, sota la lupa de la Fiscalia, les denunciants i la comissió d'investigació de la Universitat de Barcelona descriuen en termes de control emocional i aïllament professional.
Segons el mateix informe intern --que va ser traslladat a Fiscalia--, aquest context hauria pogut facilitar que els presumptes abusos es perpetuessin durant anys sense que els mecanismes de control interns s'activessin.
Els peritatges psicològics incorporats a l'expedient de la UB destaquen, a més, la “fiabilitat i persistència” dels relats de les denunciants, que descriuen un patró de conducta que va des de l'assetjament laboral fins a agressions sexuals, sempre presumptament emparades per la posició jeràrquica que Flecha ocupava en l'àmbit acadèmic.
Les denúncies de 2004 i 2016
Tanmateix, aquesta no és la primera vegada que CREA apareix vinculada a presumptes irregularitats i denúncies internes.
El 2004 i el 2016, diversos investigadors lligats al grup ja havien presentat escrits alertant de dinàmiques de funcionament que consideraven problemàtiques.
Ambdós episodis van ser objecte d'investigacions que van acabar sent arxivades —la més recent, portada a terme per la Guàrdia Civil—, en concloure's aleshores que no existien indicis suficients de delicte.
La diferència ara és substancial. La denúncia presentada el juliol de 2025 no només reuneix un volum molt més gran de testimonis, sinó que per primera vegada tipifica formalment els fets com a possibles conductes pròpies d'un grup coercitiu d'alt control.
Primeres conseqüències
Les primeres conseqüències no van trigar a arribar. Després de la denúncia de 16 dones que van assenyalar Ramón Flecha per presumpte assetjament sexual, la UB va acordar la seva suspensió com a catedràtic emèrit i va iniciar la corresponent investigació interna.
Paral·lelament, la conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat va suspendre de manera cautelar el reconeixement “Trajectòria d'excel·lència” concedit a la ja exdirectora del grup CREA, la professora de la UB Marta Soler.
A més, l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar recentment la suspensió cautelar de la junta directiva i de les activitats de la Associació Catalana de Sociologia (ACS), com a societat filial, a causa de la seva vinculació amb el grup CREA.