Catalunya culmina la major reforma de la Justícia amb el nou model d'eficiència ja en marxa
La Generalitat completa el desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 a tot el territori i promet una justícia més àgil, especialitzada i propera
Contingut relacionat: El Govern pacta amb l'advocacia catalana una injecció històrica de 22,8 milions per al torn d'ofici
Catalunya ha culminat aquest 31 de desembre el desplegament complet de la Llei Orgànica 1/2025 d'eficiència judicial, amb l'entrada en funcionament del nou model organitzatiu als darrers 14 partits judicials pendents, entre ells Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
Amb aquesta tercera i darrera fase, el nou sistema ja s'estén als 49 partits judicials de Catalunya i arriba al 100% de la planta judicial del país.
Una aplicació progressiva
Aquesta fase final concentra el gruix de l'activitat judicial: el 71,8% del total de procediments que es tramiten a Catalunya passen ara a gestionar-se sota el nou model. La reforma afecta directament 5.430 funcionaris i ha suposat la creació de 150 noves places, amb una inversió prevista de 6,5 milions d'euros.
La ciutat de Barcelona, per si sola, concentra el 34,9% de tota l'activitat judicial de Catalunya, fet que explica que la seva incorporació hagi requerit una planificació específica i progressiva --inclosa aquesta tercera fase--, com ja va vaticinar la degana de l'ICAB, l'advocada Cristina Vallejo.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona Europa Press
Un canvi estructural sense precedents
El nou model substitueix els jutjats tradicionals per tribunals d'instància organitzats en àrees especialitzades i sostinguts per tres grans serveis comuns: general, de tramitació i d'execució.
Aquesta reorganització busca una distribució més equilibrada de la càrrega de treball, una especialització més elevada dels equips i una gestió més eficient, amb l'objectiu de reduir els temps de resposta i millorar el servei al ciutadà.
En tres fases
La implantació s'ha realitzat en tres fases: una primera al juliol amb 33 partits judicials; una segona a l'octubre amb Badalona i l'Hospitalet; i la tercera, ara, amb els 14 restants fins a completar tot el mapa judicial català.
Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, es tracta de “la reforma més important del sistema judicial dels darrers 40 anys” i un canvi que “persegueix una justícia més eficient, millor organitzada i més propera al ciutadà”.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona
Espadaler ha destacat que el desplegament s'ha fet “de forma consensuada” amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els degans judicials i els representants sindicals, que han avalat el procés amb més del 80% de suport.
Barcelona: el cor del nou sistema
Pel seu volum i complexitat, el partit judicial de Barcelona ha estat el més delicat de transformar. Des d'aquest 31 de desembre ja estan plenament operatius els seus tres serveis comuns, que donen suport al Tribunal d'Instància de Barcelona, l'Audiència Provincial i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El tribunal s'estructura en deu àrees: civil; família, infància i capacitats; instrucció i violència sobre la infància; violència sobre la dona; mercantil; social; contenciós administratiu; penal; menors i vigilància penitenciària.
En algunes d'elles, com civil i social, s'ha optat per una transició gradual cap a l'especialització plena per garantir la continuïtat del servei i evitar disfuncions.
Imatge d'arxiu de l'exterior de la Ciutat de la Justícia
Paral·lelament, s'han adaptat els espais, la senyalització i els sistemes informàtics —com la plataforma e-justicia.cat— per adequar-los al nou funcionament.
Més mediació
La llei reforça també el paper dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), com la mediació o la conciliació, que passen a ser obligatoris en l'àmbit civil i mercantil abans d'acudir a judici.
L'objectiu és fomentar la resolució extrajudicial de conflictes i reduir els litigis.
La Conselleria de Justícia considera aquesta aposta una peça clau per descarregar els jutjats i promoure una cultura d'acord, i ha reforçat la infraestructura i els recursos del sistema de mediació per fer-ho possible.
![La decana del ICAB, Cristina Vallejo, junto a varios miembros de su Junta de Gobierno](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/17\/negocis\/1003742716965_15523238_320x180.jpg"])
Dels jutjats de pau a oficines de justícia
La reforma no es limita als grans jutjats. També transforma els antics jutjats de pau en oficines de justícia als municipis, que permet als ciutadans realitzar tràmits judicials bàsics des del seu propi municipi, sense necessitat de desplaçar-se a la capital judicial.
Aquest procés s'acompanya del Pla de Justícia de Pau i de Proximitat, que inclou millores en equipaments, formació, tecnologia i atenció al ciutadà.
Jutjats de Vic Google Street View
Entre altres mesures, s'han instal·lat pantalles d'atenció digital, s'estan renovant equips informàtics i s'ha llançat una versió simplificada del sistema de gestió processal, que es provarà inicialment a Castelldefels, Sant Quirze del Vallès i Deltebre.
A més, s'han impulsat programes pilot de videoconferència i tramitació telemàtica, i s'han format milers de professionals per facilitar la transició.
L'impacte encara trigarà a notar-se
Tot i que les primeres dades mostren que la productivitat judicial s'ha recuperat —i fins i tot superat— després del descens inicial lògic d'adaptació, el mateix Espadaler adverteix que “el canvi encara trigarà un temps a fer-se visible per al ciutadà”.
La Generalitat insisteix que es tracta d'una transformació profunda, cultural i organitzativa, que no només canvia estructures, sinó també formes de treballar i d'entendre el servei públic de justícia.
Però el missatge institucional és clar: el nou model ja està en marxa a tot Catalunya i posa les bases d'una justícia més moderna, eficient i accessible per als pròxims anys.
Més jutjats a Barcelona
Aquesta reforma d'àmbit estatal se suma a altres canvis autonòmics que s'han desplegat aquest any en matèria judicial a Catalunya.
Així, el passat 15 de març va entrar en funcionament el nou jutjat de guàrdia i, al mes de maig, es van posar en marxa quatre nous jutjats penals a Barcelona, completant així abans de l'estiu el reforç estructural de la jurisdicció penal previst per al 2025.
![El 'conseller' de Justicia, Ramon Espadaler, durante el 'BCN Desperta!'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/09\/25\/politica\/888671248_13491415_320x180.jpg"])
Segons dades facilitades per la Conselleria de Justícia, amb tres jutjats de guàrdia actius, Barcelona podrà absorbir fins a 18.000 judicis immediats l'any, fet que suposa un increment del 50% respecte a la capacitat actual.
Pel que fa als judicis ràpids, l'objectiu és reduir dràsticament els temps d'espera, que en alguns casos arribaven als 15 mesos, per deixar-los en només un mes. Per això, s'ha reforçat el personal amb quatre jutges de suport, lletrats de l'Administració de Justícia i 15 nous funcionaris, distribuïts entre dos gestors, vuit tramitadors i cinc auxiliars.
Reforç als jutjats de VIDO
Així mateix, el pla del departament també preveia el reforç dels jutjats de violència sobre la dona, que ara, amb la darrera reforma, també assumeixen delictes de violència sexual.
La previsió és que la càrrega de treball creixi un 20 % i, per això, s'han obert quatre nous jutjats especialitzats (VIDO) a Barcelona, l'Hospitalet, Lleida (compartit amb Cervera) i Vilafranca del Penedès (compartit amb Vilanova i la Geltrú).
També està prevista la creació d'un nou jutjat de violència enfocat en infància i adolescència.
Aquest reforç anirà acompanyat de la incorporació de 60 nous jutges entre 2025 i 2027, la distribució dels quals s'ha treballat de manera coordinada amb el TSJC. La selecció de places s'ha fet segons criteris d'equilibri territorial, càrrega de treball, disponibilitat d'espai i nombre de procediments pendents.
