Barcelona, fàbrica de nadons: el boom del turisme reproductiu a Catalunya
La combinació d'una legislació pionera, excel·lència mèdica i projecció internacional converteix la capital catalana en epicentre europeu de la fecundació in vitro
Relacionades: Així opera el mercat il·legal de la gestació subrogada des de Catalunya: “És com una subhasta”
Barcelona s'ha consolidat en les darreres dècades com un dels principals epicentres europeus de la reproducció assistida, i ja es pot parlar d'un fenomen que alguns bategen com a turisme reproductiu.
Cada any, milers de dones i parelles viatgen a Catalunya per sotmetre's a tractaments de fecundació in vitro (FIV) i altres tècniques de reproducció assistida, posicionant la ciutat com a referent mundial en aquest sector de la medicina reproductiva.
50% de pacients estrangeres
La dimensió internacional és un dels trets més cridaners del sector. Mark Grossmann i Camps, codirector de laboratori a Barcelona IVF, ha confirmat que el 50% de les seves pacients són d'origen estranger, dada que també reflecteix la realitat de moltes altres clíniques catalanes.
A Barcelona IVF, el perfil és clarament global. “Tenim pacients d'arreu del món”, explica Grossmann. Principalment de països propers com França, Itàlia o Alemanya, però també del Regne Unit, Estats Units, Emirats Àrabs Units, Austràlia o el Marroc.
Tot i que la proximitat geogràfica continua sent clau, Barcelona s'ha convertit en una destinació mèdica reconeguda més enllà d'Europa.
Barcelona al mapa europeu
El pes de Catalunya en aquest àmbit és significatiu. A Espanya, segons les darreres dades del Registre Nacional d'Activitat-Registre SEF, prop del 10% dels infants nascuts al país ho van fer gràcies a tractaments de reproducció assistida —durant l'últim trimestre de 2023 i els primers mesos de 2024—.
Comptant amb les intervencions de centres públics i privats durant aquest període, es van realitzar 168.372 cicles de FIV i 30.464 inseminacions artificials, dels quals van néixer 39.555 infants.
En el cas de Barcelona IVF, Grossmann concreta xifres: “A la nostra clínica realitzem més de 3.000 intervencions a l'any”. Aquest volum, sumat al d'altres grans grups i clíniques especialitzades, explica per què la ciutat s'ha convertit en un punt de referència internacional.
Per què Barcelona?
Els especialistes coincideixen que l'elecció de la capital catalana respon a una combinació de factors, amb la qualitat mèdica en primer pla. “Barcelona fa molts anys que és un centre de molt bona medicina, no només en reproducció assistida”, assenyala Grossmann. “Oftalmologia, dermatologia, medicina estètica… venen pacients d'arreu del món. En reproducció assistida passa el mateix: hi ha bons equips, bons professionals i experiència acumulada”.
A això s'hi sumen altres elements determinants com, per exemple, costos més assequibles que en altres països europeus, connectivitat aèria internacional i facilitat d'accés, i reputació consolidada de les clíniques, basada en resultats i experiència, més enllà del màrqueting.
La legislació espanyola, un factor decisiu
Si hi ha un element estructural que explica l'atractiu d'Espanya és el seu marc legal. Així ho subratlla el doctor Antonio Urries, embriòleg i president de l'Associació per a l'Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR).
“Històricament, el principal motiu pel qual els pacients estrangers venen a Espanya ha estat la legislació”, afirma Urries. “Permet accedir a tècniques que en altres països estan limitades o directament prohibides”.
Espanya va ser un dels primers països d'Europa a regular la reproducció assistida, amb una primera llei el 1988. La normativa actual, vigent des de 2006, és considerada una de les més àmplies del continent.
Grossmann afegeix que això el que fa és aportar seguretat als professionals i als pacients, ja que deixa molt clar quines pràctiques es poden fer i quines no. “En tècniques amb una càrrega ètica tan important, això és fonamental”, subratlla.
D'entre els aspectes més valorats per les pacients estrangeres destaquen: l'accés a tractaments per a dones soles i parelles del mateix sexe, la possibilitat de donació d'òvuls i semen i l'ús de diagnòstic genètic preimplantacional —tècnica de prevenció que s'utilitza en reproducció assistida amb la finalitat de detectar anomalies en el material genètic dels embrions—.
L'etern debat
Un altre element clau és que Espanya manté l'anonimat dels donants, cosa que ha canviat en diversos estats europeus. “Als països on s'ha eliminat l'anonimat, la donació ha caigut de forma molt important”, explica Urries. “Molts donants potencials deixen de fer-ho per por a reclamacions futures, encara que no tinguin conseqüències legals”.
Grossmann hi coincideix i afegeix una dimensió cultural. Assegura que en algunes societats es considera que els fills han de conèixer obligatòriament la identitat del donant. Fet que ha reduït dràsticament els programes de donació.
A Espanya, la donació continua sent anònima, altruista i gratuïta, cosa que garanteix un nombre més gran de donants i, en conseqüència, més accés a tractaments, especialment per a pacients estrangeres.
Turisme reproductiu o mobilitat sanitària?
Tot i que el terme turisme reproductiu s'ha popularitzat, no tots els professionals el comparteixen. “El concepte de turisme implica oci, plaer i gaudi”, insisteix Grossmann. Tanmateix, assegura que els pacients es troben en una situació de vulnerabilitat, tenen una càrrega emocional molt gran.
Quant costa un tractament?
El preu varia en funció de la complexitat del cas. Actualment, un tractament pot oscil·lar entre 2.000 i 9.000 euros, depenent de si s'utilitzen gàmetes de donant, estudis genètics o tècniques complementàries.
La major part d'aquests tractaments es realitzen en centres privats, ja que la cobertura pública és limitada i es restringeix a determinats perfils d'edat i diagnòstic.
Riscos i oportunitats
El creixement sostingut de la reproducció assistida a Barcelona obre un escenari d'oportunitats clares per a la ciutat, que reforça la seva posició com a referent internacional en medicina reproductiva i atrau talent, inversió i coneixement altament especialitzat.
Aquest lideratge contribueix també a consolidar un ecosistema sanitari i científic d'alt nivell, amb impacte econòmic més enllà de l'àmbit estrictament mèdic.
Tanmateix, aquest auge no està exempt de riscos. L'augment de la demanda planteja la necessitat de reforçar els mecanismes de regulació i control per garantir estàndards homogenis de qualitat assistencial i evitar una possible mercantilització de processos que impliquen una elevada càrrega emocional i ètica.
