L'enemic silenciós de la teva Flor de Pasqua: per què mai no l'has de posar a prop d'un fruiter

La Flor de Pasqua s'ha convertit en un símbol indiscutible de les festes a les llars catalanes. Des dels aparadors de Barcelona fins als balcons dels pobles de l'interior, les seves bràctees vermelles marquen l'inici de la temporada nadalenca tant o més que els llums dels carrers. Tanmateix, després del Dia de Reis, moltes d'aquestes plantes acaben llençades, víctimes de la falsa creença que són objectes decoratius d'un sol ús incapaços de sobreviure a l'hivern.

Aquesta percepció de caducitat programada és, segons els especialistes, un mite que convé desterrar. Els experts de l'organització Stars for Europe (SfE) han apuntat taxativament que “això no és així”. De fet, asseguren que “amb les cures adequades, la poinsettia es pot mantenir en perfectes condicions des del setembre fins ben entrat l'hivern”, convertint-se en una companya de llar duradora si es respecten les seves necessitats biològiques.

Enemic a casa

La supervivència de la planta comença per evitar errors domèstics que passen desapercebuts. Un dels més letals ocorre a la cuina o al menjador: col·locar el test a prop d'un fruiter. Pomes, plàtans i tomàquets alliberen etilè, un gas que actua com un verí invisible per a la Flor de Pasqua, accelerant la marcidesa de les seves fulles. A més, tot i que l'hivern català no és extrem a la costa, les temperatures inferiors als 12 graus poden fer-li mal, per la qual cosa és vital protegir-la bé durant el transport.

Passada la floració hivernal, la planta entra en repòs fins a l'abril. És aquí on la geografia juga a favor. Tal com recorden des de SfE, “al nord-est peninsular, Catalunya també dedica part de la seva superfície agrícola al cultiu de la Flor de Pasqua”. Això no és casualitat: “Les àrees costaneres amb clima mediterrani ofereixen un entorn favorable per al seu desenvolupament”. Aquest clima benigne facilita que, amb deixar-la en un lloc fresc (15-18 graus) i reduir el reg, la planta superi la letargia sense problemes.

Renovació primaveral

Quan les temperatures pugen, la poinsettia demana pas. Amb l'arribada de la primavera, “és llavors quan convé podar les tiges per afavorir nous brots, trasplantar-la a un substrat fresc i airejat i començar a incrementar a poc a poc la freqüència dels regs”, recomanen des de l'entitat europea. A diferència de l'hivern, en aquesta fase la planta agraeix fertilitzant setmanal per enfortir les seves arrels.

L'estiu mediterrani, humit i calorós, requereix vigilància. Si el test té plat, els experts destaquen que “convé retirar qualsevol resta d'aigua que quedi després d'uns 15 minuts per evitar que s'embassi”. A més, quan les nits ja no baixen dels 10 graus, és el moment ideal per treure-la a una terrassa o balcó en semisombra, aprofitant la ventilació natural perquè recuperi vigor de cara a la tardor.

Foscor total

El gran repte per a qui la vulgui veure vermella de nou arriba al setembre. Recuperar el color no és màgia, és ciència i disciplina. Els experts expliquen que “la poinsettia ha de romandre entre dotze i catorze hores diàries a les fosques, sense rebre absolutament cap font de llum”. És un procés de fotoperíode estricte que dura unes vuit setmanes.

L'advertiment sobre la contaminació lumínica a les llars és clara: “Fins i tot un flaix breu, com el d'un televisor encès o la il·luminació d'un fanal proper, pot alterar el seu ritme biològic i retardar l'aparició dels colors”. Si es protegeix de la llum artificial amb rigor, la planta tornarà a florir. Com conclouen des de SfE, “la Flor de Pasqua és un regal de la natura que amb unes cures molt senzilles pot convertir-se en una peça clau de la decoració de la llar en qualsevol moment”.