El tió de Nadal forma part de l'imaginari col·lectiu català com una tradició festiva i aparentment inofensiva. Tanmateix, sota aquesta imatge amable comença a dibuixar-se una realitat menys visible: l'extracció il·legal de fusta en entorns forestals per alimentar un mercat estacional en creixement.
A l'interior de la comarca de la Selva, els Agents Rurals han detectat tala d'arbres en finques privades sense autorització administrativa ni consentiment dels propietaris, una pràctica que el cos vincula a la fabricació de tions amb finalitats comercials.
Tió
Els arbres afectats són sureres, una espècie cada cop més utilitzada per aquest ús per la textura de la seva escorça.
Segons les primeres estimacions dels Agents Rurals, al voltant d'un centenar d'exemplars haurien estat talats en el que portem de campanya, tots ells amb motoserra i sense aplicar criteris de gestió forestal. Tot i que es tracta d'un fenomen encara limitat, el cos adverteix d'una tendència incipient.
El negoci forestal
El cas va sortir a la llum després de l'avís d'un propietari que va descobrir arbres tallats dins la seva finca, situada entre els municipis de Sils i Caldes de Malavella. "En aquest cas va ser el propietari qui ens va alertar que li havien tallat els arbres", explica a Crónica Global Adrià Oliver Amill, subinspector dels Agents Rurals i cap de l'àrea de Recursos Forestals.
A partir d'aquí, el cos va obrir un seguiment del cas. "Estem investigant i, paral·lelament, revisant comerços de la zona per intentar detectar la procedència dels tions que s'estan comercialitzant", assenyala Oliver.
L'Ajuntament de Caldes de Malavella, per la seva banda, assegura a aquest digital no tenir informació ni coneixement sobre possibles responsables.
Per què surera i per què ara
La vinculació d'aquestes tales amb la fabricació de tions no és casual. Segons explica el subinspector, "des de fa uns anys, la majoria de tions es fan amb surera, per l'escorça, que li dóna aquest aspecte més rugós i autèntic".
Exemplars de surera acabats de pelar en una imatge d'arxiu
A més, es tracta d'una espècie que no té el mateix valor com a llenya que altres alzines. "La surera no s'utilitza habitualment per a llenya, el seu principal aprofitament és el suro. I si tales l'arbre, evidentment, no és per extreure'n el suro", apunta Oliver. El volum d'arbres afectats i el moment de l'any descarten, segons el cos, un ús particular i apunten a una finalitat comercial.
Tot i que no és la primera vegada que es detecta aquest tipus de pràctica, sí que és un fenomen recent. "Ho vam detectar per primera vegada l'any passat, també en una zona propera. No sembla una pràctica generalitzada, però comença a preocupar-nos", reconeix el responsable de Recursos Forestals. De moment, tot apunta a una actuació puntual.
Tradició sota vigilància
Més enllà dels tions, la campanya anual de control del verd nadalenc manté xifres similars a les d'anys anteriors. Els Agents Rurals vigilen especialment l'extracció d'espècies tradicionalment utilitzades en la decoració nadalenca, com el molsa, el grèvol, el galzeran o el llentiscle.
"Tenim dues línies d'actuació", explica Oliver. "D'una banda, inspeccionem els comerços per verificar la traçabilitat dels productes. De l'altra, fem controls sobre el terreny, especialment en espais naturals protegits, amb actuacions aleatòries per dissuadir o identificar qui fa aquestes extraccions".
La recol·lecció il·legal d'espècies protegides pot comportar sancions de fins a 100.000 euros. En el cas del grèvol, per exemple, la seva extracció està totalment prohibida: només es pot adquirir en establiments autoritzats que l'obtenen de cultius específics o de recol·lecció regulada.
Un impacte que va més enllà de la tala
Les conseqüències ambientals d'aquestes pràctiques no es limiten al dany visible. "L'impacte depèn de la intensitat de l'actuació, però en general és significatiu", adverteix el subinspector.
El grèvol, per exemple, produeix fruits a l'hivern que serveixen d'aliment a diverses aus en una època d'escassetat. "Si retirem aquest recurs, l'impacte sobre les espècies que s'alimenten d'ell és més gran".
La molsa, per la seva banda, compleix funcions clau a l'ecosistema: evita l'erosió del sòl i serveix de refugi per a microinvertebrats. "També actua com a hàbitat, igual que altres espècies vegetals que es retiren amb finalitats decoratives", afegeix.
Més consciència, més pressió
Segons els Agents Rurals, la societat està avui més conscienciada que fa anys, fruit de campanyes sostingudes de sensibilització.
Tanmateix, aquest avanç conviu amb una major pressió sobre el medi natural. "Des de la pandèmia hem detectat una afluència molt més gran de ciutadans als espais naturals i hi ha més probabilitats que agafin espècies naturals", assenyala Oliver.