La UB porta a la Fiscalia el cas de Ramon Flecha, el catedràtic investigat per abusos sexuals
Els fets descrits per les víctimes podrien encaixar en la possible existència d’un grup coercitiu d’alt control
Més informació: La crisi de CREA s’agreuja: dues investigadores dimiteixen després d’una nova derivada del cas Flecha per assetjament
Notícies relacionades
La Universitat de Barcelona ha traslladat el cas del catedràtic Ramon Flecha, investigat per abusos sexuals, i el grup CREA a la Fiscalia Provincial de Barcelona i ha informat que, si el ministeri públic presenta denúncia o querella, sol·licitarà personar-se com a acusació particular, segons han informat fonts del centre educatiu aquest dilluns.
El rector va rebre el 19 de desembre un informe preliminar de conclusions del primer tram de la investigació -realitzada per la comissió professional d’experts arran d’una denúncia de juliol de 2025- juntament amb dos annexos, en els quals es recull una avaluació pericial psicològica de la fiabilitat del relat dels denunciants.
Els fets descrits podrien constituir conductes de coacció sexual, coacció psicològica, maltractament, explotació personal i professional i conductes vexatòries i intimidatòries, la qual cosa podria encaixar en la possible existència d’un grup coercitiu d’alt control.
A partir d’aquest informe, la UB ha suspès de feina dos PDI (personal docent i investigador), i un catedràtic honorari d’aquesta condició, atesa "la gravetat dels fets relatats". La suspensió se suma a la que es va acordar al juliol, de manera cautelar, sobre les funcions de catedràtic emèrit de Ramon Flecha; aleshores, paral·lelament, també es va suspendre la realització d’un congrés internacional organitzat per CREA a les instal·lacions de la universitat.
Acompanyament psicològic
La comissió es va constituir a finals d’agost i va començar a treballar la primera setmana de setembre, i durant 4 mesos ha fet 15 sessions de treball en què han comparegut, fins ara, 11 denunciants. Aquesta comissió continuarà investigant, prendrà declaració a la resta de persones denunciants i investigarà també qüestions acadèmiques i ètiques de les quals ha tingut coneixement.
Les possibilitats d’actuació de la comissió estaran determinades per la decisió de la Fiscalia sobre el cas, ja que la universitat no pot investigar uns fets mentre ho estiguin sent per la justícia.
La universitat s’ha compromès a activar mesures d’acompanyament psicològic per a totes les persones de la comunitat universitària que s’hagin vist afectades pel cas. Així mateix, adoptarà mesures cautelars de cara als processos de selecció de professorat per evitar que aquells mèrits acadèmics i professionals relacionats amb el CREA siguin tinguts en consideració.
Des de 2004
La de juliol de 2025 és la primera denúncia formal que la Universitat de Barcelona ha rebut després dels arxius de 2004 i 2016 per part de la Fiscalia; tanmateix, aquesta és la primera ocasió en què els fets s’han tipificat com a grup coercitiu d’alt control.
El 2004 es van denunciar uns fets relacionats amb el funcionament intern del grup CREA i gestió econòmica i de beques i la UB va activar els mecanismes interns vigents, obrint una informació prèvia i nomenant un instructor. L’informe final, que proposava l’adopció de mesures com una auditoria i que es va dur a terme el 2005 es va elevar a Fiscalia, que va acabar arxivant el cas el 2006.
Flecha va deixar la direcció de CREA el 2006; al maig de 2025, CREA va deixar de ser una estructura interna de recerca de la UB i va passar a denominar-se comunitat de recerca, integrant investigadors de diverses disciplines, de diferents universitats i centres de recerca.
El 2016, quan CREA ja no formava part de l’estructura de la UB, aquesta va rebre una denúncia interna per abusos psicològics i comportament sectari, que la universitat va elevar a Fiscalia i que va acabar arxivada per no haver-hi fets constitutius de delicte ni proves objectives d’infracció penal.
16 denunciants
El juliol de 2025, 14 universitàries, a les quals des de llavors se n’han sumat 2 més, van assenyalar Flecha per presumpte assetjament sexual, després del qual la UB el va suspendre del seu càrrec com a catedràtic emèrit i va iniciar la investigació.
Per la seva banda, la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat va suspendre cautelarment el reconeixement Trajectòria d’excel·lència a la directora del grup CREA, la professora de la UB Marta Soler.
A més, al desembre de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha suspès cautelarment la Junta Directiva i les activitats de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS) com a societat filial a causa del seu vincle amb el grup CREA.
