Jose, acusat de sostracció de menors, trenca el seu silenci: "El meu exsogre em va impedir veure el meu fill"

Rudy no està acostumat a parlar davant d'una càmera. Tampoc Nury. Ni el seu fill, Jose. Però, segons repeteixen una vegada i una altra, arriba un moment en què "el silenci deixa de ser una opció".

“No hem sortit per atacar ningú —diu el pare—. Hem sortit per defensar l'honor del nostre fill i de la nostra família”.

Viuen a Barcelona, a l'entorn de plaça Espanya, i han decidit donar la cara després que l'exparella de Jose, Shayma, i el pare d'ella, Sicus Carbonell, l'acusessin públicament a televisió de sostracció de menors, maltractaments i fins i tot segrest.

Una versió que la família del jove, de 24 anys, nega de manera rotunda i que considera falsa i profundament perjudicial.

Per entendre aquesta història, adverteixen, cal anar més enllà del marc estrictament judicial i obrir la mirada a una realitat cultural que funciona amb codis propis: la del poble gitano.

Jose amb el seu fill petit Cedida

Un matrimoni fora del registre civil

Jose i Shayma han estat parella durant gairebé una dècada. Van viure nou anys a casa dels pares d'ell, Rudy i Nury, i van tenir un fill en comú. La seva unió, però, mai va ser inscrita al Registre Civil.

Es van casar sota el ritual caló, la forma tradicional gitana, la qual cosa als ulls de la llei ordinària implica que no existeix matrimoni ni divorci.

Aquesta circumstància explica per què, quan la relació es trenca a octubre de 2024, la família de Jose no acudeix directament als jutjats. Seguint la tradició gitana, opten per la mediació comunitària, recorrent tant a ancians gitanos com a entitats especialitzades.

Entre elles, la FAGIC (Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya), una organització d'ampli reconeixement institucional i experiència en processos de mediació.

Des de la FAGIC asseguren haver acompanyat la família de Jose des de l'inici del conflicte i avalen la seva manera d'actuar, subratllant que sempre van apostar pel diàleg i per solucions pactades en benefici del menor.

La ruptura i les visites “imposades”

Després d'abandonar el domicili familiar, Shayma se'n va amb el nen a Mataró (Barcelona). A partir d'aquí, comença el que la família de Jose descriu com una odissea fora de la legalitat ordinària, marcada per règims de visites imposats unilateralment per la família materna, amb Sicus Carbonell, l'avi del menor, com a figura central.

Segons expliquen, van acceptar aquestes condicions —primer una tarda, després tres— perquè era la única manera de veure el nen i perquè mantenien l'esperança d'una reconciliació de la parella. “Tot es feia pensant que tornessin a estar junts”, sostenen.

Les mediacions, però, van fracassar una rere l'altra. La família de Shayma exigia que Jose es traslladés a viure a 20 o 30 quilòmetres de Barcelona, cosa que la família paterna va interpretar com un “desterrament”.

Per això, i amb l'objectiu de desencallar el conflicte, Rudy va proposar com a alternativa un pis de la seva propietat al barri de Gràcia; el que permetria mantenir vincles familiars per ambdues parts. La proposta, però, va ser rebutjada.

Des de la FAGIC i des de la família de Jose asseguren que Sicus Carbonell mai va voler seure a parlar amb la federació, tot i el seu estatus dins la comunitat gitana.

Simón Montero, president de la FAGIC, juntament amb Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya

Agressions, silencis i un símbol trencat

En aquest període es produeix un episodi especialment greu. Durant la devolució del nen a Mataró, Rudy i Nury asseguren haver patit una agressió per part de l'avi matern, germans i cosins de Shayma.

Afirmen disposar de parts de lesions, tot i que mai van denunciar els fets, mantenint la seva aposta per la mediació gitana.

Hi ha un altre gest que, dins la tradició caló, marca un abans i un després. Sicus Carbonell va enviar un missatge reclamant la devolució del mocador, símbol sagrat de la unió matrimonial.

“El mocador no es demana, es llença. Demanar-lo és una gran ofensa”, expliquen. Per a la família de Jose, aquest gest va suposar una humiliació i una ruptura que no es corresponia amb la realitat de la relació.

Nury, l'àvia paterna, amb el seu nét Cedida

El retorn i la nova desaparició

Tot i així, i després de moltes negociacions, a principis de setembre de 2025, Shayma va tornar amb el nen al domicili familiar. La convivència va durar pocs dies, però és viscuda per Jose amb il·lusió.

Tanmateix, hi ha elements que li van generar molta inquietud: durant el temps de separació, Shayma va empadronar el menor a Mataró i el va inscriure en una escola d'aquesta ciutat sense el consentiment del pare. Jose se'n va assabentar a posteriori.

Pocs dies després, Shayma torna a marxar amb el menor i es reactiva el conflicte per la custòdia.

Dotze dies i una denúncia

En el marc de noves negociacions, la família materna va decidir que Jose no veuria el nen durant una setmana, que van acabar convertint-se en 12 dies. Quan finalment el va poder recollir, reconeix que, en un gest impulsiu, va decidir que la mare tampoc veuria el menor durant el mateix període.

Dones gitanes surten del barri per convertir el seu talent en negoci

El nen portava només 24 hores amb el seu pare quan una patrulla dels Mossos d'Esquadra es presenta al domicili familiar. Jose ha estat denunciat per sostracció de menors.

La seva família assegura que Shayma sabia perfectament on era el nen, que podia anar-lo a buscar quan volgués i que fins i tot se li va comunicar que el menor seria escolaritzat a Barcelona, indicant-li el centre concret.

Fiscalia descarta els maltractaments

Va ser aleshores quan Jose va començar a rebre citacions i denúncies, incloses acusacions per maltractaments. Tanmateix, existeixen diverses notificacions tant de la fiscalia com del jutjat en què es descarta l'existència de violència en la relació, es rebutgen les mesures cautelars sol·licitades per la família de Shayma i es qualifica el relat presentat com d'incoherent i inconnex per justificar aquestes mesures.

La justícia ha fixat una vista a l'abril de 2026 per decidir sobre el futur del menor.

Resolució del Jutjat on es determina que no existeixen antecedents de violència de gènere Cedida

És precisament aquest escenari —una resolució judicial llunyana en el temps— el que, segons la família de Jose, desferma la desesperació de Shayma i precipita el pas definitiu a la justícia ordinària, trencant amb la mediació gitana que fins aleshores havia regit el conflicte. En aquesta fase arriben les denúncies per violència de gènere. 

“Una traïció a la llei gitana”

Dins la comunitat gitana expliquen que l'actuació de Sicus Carbonell s'interpreta com una traïció a la cultura: instrumentalitzar la justícia “paya” per obtenir avantatge en un conflicte que fins aleshores s'havia gestionat per vies tradicionals.

La decepció és profunda, especialment per les declaracions televisives de l'avi matern i per la seva negativa reiterada a reunir-se amb mediadors reconeguts.

Jose, el seu fill i Nury, l'àvia materna Cedida

És per això que la família de Jose denuncia haver estat víctima d'una campanya de difamació les darreres setmanes. Asseguren que Sicus Carbonell ha aprofitat la seva projecció mediàtica per desacreditar públicament el seu fill i tot l'entorn familiar.

En aquest sentit, lamenten l'onada d'insults i injúries que, segons sostenen, el cantaor gitano ha difós a través dels seus perfils a les xarxes socials. Una exposició pública que, denuncien, ha agreujat el dany personal i reputacional en un conflicte que, insisteixen, hauria de resoldre's pensant únicament en el benestar del menor.

L'altra versió

Shayma, per la seva banda, manté una versió radicalment diferent. La mare del menor assegura haver viscut la situació com un episodi de malestar extrem i sosté que el pare del seu fill ha segrestat el nen, cosa que la va portar a acudir a la justícia ordinària i als platós de televisió. 

Dos relats enfrontats, una mediació fallida i un menor al centre d'una batalla que combina lleis, cultures i emocions.