David, responsable de l'administració de Loteria 154 de Barcelona, i amb quatre anys i mig d'experiència en el sector, descriu una realitat econòmica que xoca amb la il·lusió que ven el seu negoci durant la campanya de Nadal.
Segons David, el premi més gran del sorteig més famós d'Espanya, El Gordo, ha perdut dràsticament el seu poder adquisitiu al llarg dels anys. "Abans, fa anys, amb el premi d'El Gordo de Nadal et podies comprar un parell de pisos. Ara no et dona ni per a un".
Aquesta disminució en el valor real del premi principal subratlla l'estancament econòmic que afecta tant els afortunats guanyadors com les administracions de loteria.
El sorteig de Nadal és crucial per al negoci. En aquest sentit, per al loter català, la Loteria de Nadal representa entre “el 40% i el 50%” de les vendes anuals de l'administració. Tanmateix, malgrat el volum, és el sorteig que genera més feina i, paradoxalment, el que menys paga en termes de comissions.
Comissions ridícules davant de costos creixents
El problema de fons rau en la manca d'actualització dels ingressos en contrast amb l'augment dels costos de vida i operatius. David explica que el preu del dècim no es canvia des que es va adoptar l'euro, i les comissions són "irrisòries".
Actualment, la comissió se situa en el 4,5% (un augment recent de només mig punt percentual fa uns tres o quatre anys), cosa que es tradueix en “90 cèntims bruts per cada dècim venut”.
D'aquests 90 cèntims, l'administració, que opera com a autònoma, ha de cobrir totes les seves despeses fixes. Els loters afronten despeses elevades com lloguers, aigua, llum, IVA, IRPF, material d'oficina, i costosos sistemes de seguretat com caixes fortes. David calcula que entre el 50% i el 60% dels beneficis es destinen a cobrir aquestes despeses operatives.
El contrast és evident: mentre l'Índex de Preus al Consum (IPC) puja i les despeses (lloguers, subministraments) s'incrementen anualment, la comissió es manté pràcticament inalterada. Si un loter ven el mateix un any que el següent, automàticament té menys poder adquisitiu.
A més de la pressió econòmica, la campanya de Nadal exigeix un esforç laboral extrem. David assenyala que la gran demanda requereix sovint jornades de 12 hores, especialment per gestionar comandes per telèfon i enviaments, tasques que es realitzen quan l'establiment ja està tancat al públic.
En definitiva, una bona campanya de Nadal és vital perquè "pràcticament determinarà l'any". Tanmateix, la bretxa entre el cost de vida i les comissions estancades, juntament amb la pèrdua de poder adquisitiu del premi principal, il·lustra un panorama on la il·lusió del sorteig és inversament proporcional a la realitat econòmica del sector.