Més de 400 bombers voluntaris porten als jutjats la seva denúncia contra la uberització del servei a Catalunya
El col·lectiu Bombers Precàries en Lluita eleva el pols amb Interior després de concentrar-se davant la conselleria i presentar demandes judicials pel reconeixement de drets laborals bàsics
Contingut relacionat: La Generalitat reconeixerà 500 treballadors com a bombers forestals de ple dret
Notícies relacionades
Despullats, amb el casc posat i davant la seu del Departament d'Interior. Així han volgut mostrar-se aquest dijous diversos bombers voluntaris catalans per escenificar el que, al seu parer, resumeix anys de greuges: "la Generalitat ens té desprotegits i despullats".
La imatge ha acompanyat la presentació de la primera gran tanda de demandes judicials d'un col·lectiu que ha decidit portar el seu conflicte amb l'Administració fins als jutjats.
En total, 410 bombers anomenats "voluntaris" per la Generalitat —però que rebutgen de ple aquesta etiqueta— han presentat demandes conjuntes en diferents demarcacions catalanes per reclamar el reconeixement de drets laborals bàsics, entre ells l'alta a la Seguretat Social.
Estan organitzats en l'associació Bombers Precàries en Lluita i procedeixen de 71 parcs de tot el territori, cosa que equival a més de quatre de cada cinc parcs de voluntaris existents a Catalunya.
La protesta ha reunit uns dos-cents efectius davant d'Interior, on han corejat consignes com "Tots els bombers som treballadors" o "Cap bomber sense Seguretat Social".
La manifestació de l'associació Bombers Precàries en Lluita a Barcelona Barcelona
A Barcelona s'han registrat 168 demandants, repartits en jutjats socials de la capital i de ciutats com Sabadell, Terrassa, Mataró o Granollers. A ells s'hi sumen 110 bombers de Lleida, 87 de Tarragona i 45 de Girona.
Un conflicte enquistat
El conflicte no és nou, però sí que ha entrat ara en una fase decisiva. El nucli de la reclamació és que, malgrat la seva consideració formal de voluntaris, aquests bombers realitzen funcions estructurals del servei públic d'extinció d'incendis, sota una organització jeràrquica, amb torns, hores mínimes obligatòries i control de disponibilitat. Tot això, denuncien, sense contracte laboral ni cobertura social equiparable a la dels seus companys professionals.
"La llei pot dir que som voluntaris, però els fets són uns altres", resumeix Josep Maria Alcalà, president de l'associació Asbovoca i membre de Bombers Precàries, en declaracions a Crónica Global. El portaveu qüestiona obertament el model defensat per Interior: "Interior no pot sortir dient que som un model híbrid".
Una de les pancartes de l'associació Bombers Precàries en Lluita a la manifestació d'aquest divendres a Barcelona Barcelona
Segons Alcalà, la Generalitat s'aferra a la llei 5/1994, que regula els serveis de prevenció i extinció d'incendis a Catalunya, per sostenir una figura que, en la pràctica, hauria quedat desbordada per la realitat operativa del cos.
Denúncies a Inspecció de Treball
Els bombers denuncien que aquesta situació deriva en una precarietat "insostenible": sense prevenció de riscos laborals, amb materials en pitjors condicions i amb baixes mèdiques tractades com a contingències comunes.
"És una vergonya que el poder judicial hagi de fer la feina de les administracions", lamenta Alcalà, que subratlla que el col·lectiu ha acudit tres cops a Inspecció de Treball sense que el conflicte s'hagi resolt per la via administrativa.
Un bomber a la manifestació de l'associació Bombers Precàries en Lluita Barcelona
Des de Bombers Precàries en Lluita sostenen que la Generalitat incorre en un frau de llei, en utilitzar la figura del voluntariat per cobrir necessitats estructurals del servei públic a baix cost.
En els darrers anys, expliquen, s'han imposat mínims d'hores anuals i sistemes de gestió mitjançant una aplicació mòbil que controla la disponibilitat, cosa que, al seu parer, trenca qualsevol lògica de voluntariat genuí.
Bombers rider de l'Administració
La comparació amb els repartidors de plataformes digitals no és casual. El col·lectiu parla obertament d'uberització del servei públic i es defineix com bombers rider de l'Administració. Un paral·lelisme que també es reflecteix en els suports rebuts: organitzacions sindicals, col·lectius socials i plataformes vinculades a la defensa de drets laborals s'han sumat a la campanya de solidaritat impulsada pels demandants.
El cos de bombers de Catalunya és mixt. Conviuen efectius professionals —majoritàriament en àrees urbanes— amb voluntaris, que sostenen bona part del servei en zones rurals i municipis petits.
Tres bombers a la manifestació de l'associació Bombers Precàries en Lluita a Barcelona aquest divendres Barcelona
Segons dades del mateix col·lectiu, al voltant del 30% dels bombers voluntaris en actiu ja s'han sumat a aquesta ofensiva judicial, una proporció inèdita fins ara.
Un pols amb impacte estructural
Les demandes reclamen que els jutjats reconeguin l'existència d'una relació laboral i obliguin la Generalitat a regularitzar la situació, amb la corresponent alta en el règim general de la Seguretat Social i el reconeixement de drets associats.
De prosperar, l'impacte afectaria de ple l'arquitectura del sistema d'emergències català i el model de voluntariat que Interior ha defensat durant dècades.
