No és la Sagrera: les obres de l'estació de Barcelona que mai s'acaben (ni comencen)

Les obres de la estació de la Sagrera són el conte de mai acabar. El nou intercanviador de l'AVE s'ha convertit en la nova Sagrada Família de Barcelona: sembla que no s'acaba mai. Van començar el 2010 i encara segueixen en marxa.

Com que es tracta de la capital i d'una connexió clau amb Madrid, el projecte acapara més atenció, però no és l'única ciutat de Catalunya que arrossega problemes amb les reformes de les seves estacions. Una d'elles es troba a només 21 quilòmetres de Barcelona, a Molins de Rei.

Allà, en plena àrea metropolitana, es lliura una batalla molt més modesta, però igual de desesperant. En aquest cas, les obres encara no han començat i ja acumulen problemes.

L'estació de Rodalies porta quatre anys atrapada en un llimb de provisionalitat, promeses fallides i projectes que no arriben a bon port. El resultat el pateixen diàriament els viatgers que passen per allà.

Com està l'estació

L'escena s'ha tornat quotidiana per als usuaris: tanques rovellades, espais clausurats i una zona d'obres tan prolongada en el temps que la vegetació ha acabat reclamant el seu lloc.

Els ascensors que havien de fer accessible l'estació segueixen brilllant per la seva absència i l'operativa ferroviària s'ha ressentit per la pèrdua d'una via. Tot plegat per uns treballs que, sobre el paper, no tenien res d'extraordinari.

Problemes administratius

El problema no ha estat tècnic, sinó administratiu. Després d'anys de pressió veïnal, el 2019 es va licitar per primera vegada la millora de l'estació de Molins de Rei, però el projecte no va arribar a arrencar.

L'empresa adjudicatària va presentar una oferta tan ajustada que, abans fins i tot de començar, va reconèixer que l'obra no era viable econòmicament i va renunciar. Primer intent fallit.

El segon va arribar dos anys després, el 2021. Renfe va adjudicar les obres a una empresa del grup ACS per un milió d'euros més que el contracte anterior. Tot semblava encarrilat.

Hi va haver visita ministerial inclosa: l'aleshores responsable de Transports, Raquel Sánchez, es va deixar veure per l'estació per escenificar que, aquesta vegada sí, el projecte avançava. I durant un temps ho va fer. Es va reformar el vestíbul i es va instal·lar un dels quatre ascensors previstos.

Obres aturades

Però l'alegria va tornar a durar poc. A mitja obra, Adif i la constructora van detectar un error de base: l'ampliació de les andanes per acollir trens de 200 metres no complia amb els requisits de senyalització i seguretat. Calia refer el projecte.

Al març de 2023, els treballs es van aturar de nou i l'empresa va acabar rescindint el contracte. Maquinària retirada, obres congelades i tornar a començar. Des de llavors, silenci.

Nova adjudicació

Renfe va arribar a valorar que una empresa pública prengués el relleu, però finalment va optar per una tercera licitació, resolta el 2025.

L'encarregada serà Contratas y Ventas, del grup FCC, amb un pressupost de 9,3 milions d'euros. Una xifra que gairebé duplica la del primer intent i que resumeix bé el cost de la improvisació. Tot i així, és quatre milions inferior a l'última licitació que s'havia posat sobre la taula.

El problema actual és un altre: el malestar veïnal ja està plenament instal·lat. Per intentar suavitzar l'enuig, Renfe ha optat per afegir un element de millora per al mentrestant: un segon accés a l'estació.

La incorporació respon a una petició expressa de l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i busca facilitar el dia a dia dels viatgers.

Solució provisional

No és una solució revolucionària, però sí pràctica. El model ja s'ha aplicat a Cornellà de Llobregat, on ha funcionat evitant llargues voltes per accedir a les andanes. A Molins de Rei, almenys, servirà perquè l'obra deixi alguna cosa més que pols i tanques.

Si el calendari es compleix, les obres haurien d'arrencar el primer trimestre de l'any vinent i prolongar-se durant 14 mesos. Això situaria la finalització en algun punt de 2027, sempre que no aparegui un nou imprevist pel camí.