No es diu Salva, però demana que Crónica Global li digui així perquè "els caçadors encara estem criminalitzats". És director general d'una empresa mitjana catalana, i ha impulsat diversos projectes empresarials a la zona de la gran Barcelona. També és un caçador molt veterà. Des de l'anonimat, analitza el pla del Govern per reduir a la meitat la població de senglars salvatges, en el marc d'un esclat de pesta porcina a Catalunya.
"El meu són la perdiu o la becada, al senglar només hi vaig perquè m'hi conviden", aclareix només començar l'entrevista amb aquest mitjà. "A Collserola s'han comptat 50 senglars morts per atropellament a Barcelona, sí, però sense detallar quants ja venien ferits ni quin paper juga la pressió de caça als voltants", es queixa tot seguit.
Salva lamenta que "el relat oficial eviti entrar en com una normativa mal dissenyada expulsa els animals del bosc i els empeny cap a la carretera".
Bodegó d'un dia de caça de Salva
"Cal permetre el rifle"
Enllaçant l'argument, l'executiu recorda que al parc i a bona part dels 91 municipis de l'entorn "està prohibit l'ús del rifle", l'arma que permet "un abatiment més net i ètic", i s'obliga a caçar amb escopeta de calibre 12, "només eficaç a curta distància".
"L'escopeta de bala és una arma vàlida fins a uns 40 metres, no per un bosc tancat, brut i defensiu on el senglar sempre juga a casa. Això és Collserola".
El resultat, sempre segons el seu punt de vista, és "un control cinegètic a mitges". Molts senglars queden ferits, fugen, agonitzen i moren fora de qualsevol estadística, constata.
Les eines de caçador de Salva
Objectiu: la meitat de senglars
La Generalitat anuncia que vol reduir a la meitat la població de senglars de Catalunya, uns 75.000 exemplars. Són les dades aportades pel Govern per aturar el brot de pesta porcina que amenaça la criança de porc de granja. Veterà de batudes cinegètiques, Salva critica que aquest objectiu "és impossible si es mantenen les mateixes armes i limitacions".
"Al sector es dona per impossible un control cinegètic seriós sense canviar el marc legal --continua--, encara que s'abatessin, en tres anys la població es recuperaria; la biologia no respon a decrets".
Menys caçadors, més risc al bosc
L'esportista emfatitza que "baixen les llicències, puja l'edat del caçador i augmenten els dubtes sobre la seguretat". Això en batudes marcades per "normes rígides i pel pes social del bar de la colla del senglar". A més de rifles, "cal permetre que pagesos, forestals i ramaders portin armes de forma excepcional sota llicència temporal per causa de plaga", suggereix.
Salva, de petit, caçant amb la seva família a Catalunya
Negre sobre blanc, el caçador reclama "professionalitzar i modernitzar la gestió cinegètica" si es vol "eficàcia i reduir accidents".
"El senglar ens olora"
"L'home és l'únic depredador del senglar i el cabirol, ho tenim clar? La població no es reduirà sola", deixa anar l'entrevistat.
Cap de senglar a casa de Salva
Intenta aportar els seus arguments amb la màxima simplicitat, perquè els entengui la població no caçadora. "Un senglar olora i sent el que ningú imagina. Quan percep un tret, desapareix a deu quilòmetres a la rodona", sosté. Sense armes de més calibre per abatre'l a distància, "no els trobarem".
Els invisibles del camp
De la mateixa manera, fa èmfasi que "els que conviuen diàriament amb els danys", pagesos, agricultors i ramaders, que "segueixen fora de llicències excepcionals", accedeixin a armes. "Per a un control continu i tècnic", prescriu.
El debat de fons, segons el seu parer, és clar. "O es reconeix la caça com a eina de gestió cinegètica planificada, i es gestiona científicament la població de senglars, o Catalunya seguirà omplint titulars de senglars morts sense explicar per què moren".
Un senglar abatut per Salva