Dues investigadores de la Comunitat d'Investigació sobre Excel·lència per a Tothom (CREA, en les seves sigles en anglès) han deixat els seus càrrecs després que l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) acordés la suspensió cautelar de la Junta Directiva de l'Associació Catalana de Sociologia (ACS) a conseqüència del 'cas Flecha'.
La resolució de l'IEC contempla, a més, l'obertura d'una investigació interna per analitzar el funcionament i l'activitat de l'Associació Catalana de Sociologia des de 2017, coincidint amb una etapa marcada per la presència de membres del grup CREA a la seva Junta Directiva.
Ara, la dimissió de les dues sociòlogues afegeix més llenya al foc, en un context de forta pressió institucional i reputacional, després que l'IEC decidís intervenir la societat filial davant la “gravetat i transcendència” de les denúncies per coacció sexual contra el fundador de CREA, el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Ramón Flecha.
Una intervenció sense precedents
Es tracta, segons les fonts consultades, d'una intervenció sense precedents a l'IEC. Per ara, i mentre duri la investigació interna, la gestió ordinària de l'Associació Catalana de Sociologia queda en mans del Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
En concret, segons va avançar La Vanguardia i ha pogut corroborar aquest mitjà, l'IEC va suspendre els membres de la Junta dels seus càrrecs, va paralitzar les activitats internes i externes de l'ACS, va intervenir la seva pàgina web i xarxes socials, va bloquejar els seus comptes econòmics i va anul·lar les reserves d'espais en dependències de l'Institut.
Ramon Flecha, en arxiu
Aquestes mesures es mantindran vigents fins que l'IEC adopti una resolució definitiva, prevista en un termini màxim de sis mesos. És en aquest context quan es produeixen les sortides ara conegudes de dues investigadores, posteriors a la resolució i comunicades després de la seva adopció.
L'origen del conflicte: el 'cas CREA'
El conflicte té el seu origen en el cas que afecta de ple a Ramón Flecha, fundador del grup. Un assumpte que va sortir a la llum el juliol de 2025 després de la denúncia de 14 dones --antigues estudiants, becàries, investigadores i doctorandes de la UB-- contra Flecha.
Les acusacions descriuen un presumpte patró de coacció sexual, abús de poder, violència psicològica i explotació laboral que s'hauria prolongat durant gairebé tres dècades.
Segons ha informat la mateixa universitat, 11 de les denunciants relaten conductes que, en cas de confirmar-se, podrien ser constitutives de delicte.
Les víctimes sostenen que Flecha es va aprofitar de la seva posició com a professor universitari i líder del grup CREA per controlar, manipular i abusar d'alumnes o becàries tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.
Segons els seus testimonis, el catedràtic s'acostava a dones joves a les quals proposava integrar-se en un projecte alternatiu d'educació vinculat al voltant de CREA, on es presentava com una figura de referència internacional, arribant a definir-se com “el científic número u del rànquing mundial en violència de gènere”.
Suspensió cautelar i investigació interna a la UB
Davant la gravetat dels fets denunciats, la Universitat de Barcelona va acordar la suspensió cautelar del catedràtic emèrit (actualment de 73 anys) i va activar un dels seus procediments interns d'investigació.
Per això va constituir una comissió d'experts integrada per tres especialistes —entre ells, dues dones— amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional.
Un grup d'estudiants a la UB
Tant el fundador del grup com la seva actual directora, Marta Soler, han negat de manera categòrica les acusacions, que qualifiquen de “totalment falses” i fruit d'“una perversa fabulació”.
Amb tot, aquest mitjà es va posar en contacte amb l'investigat per conèixer la seva valoració sobre l'evolució del cas i el seu impacte institucional, però va declinar respondre les preguntes.
Antecedents i controvèrsies prèvies
El funcionament de CREA ja havia generat controvèrsia en el passat. Fa anys, diversos dels seus membres van denunciar situacions d'explotació laboral i tècniques de manipulació de caràcter sectari dins del grup.
A més, el cas actual se suma a dues denúncies internes prèvies presentades el 2004 i el 2016. Ambdues van ser arxivades després de les investigacions corresponents —la més recent, portada a terme per la Guàrdia Civil— en concloure's que no existien indicis de delicte.
Cal recordar que el grup CREA va estar adscrit primer a la Facultat d'Educació i posteriorment a la de Sociologia de la UB, tot i que des de 2020 ja no en forma part oficialment de la universitat. No obstant això, la seva influència acadèmica i relacional s'ha mantingut activa durant anys.
El cas arriba al Parlament
La dimensió de l'escàndol ha traspassat l'àmbit universitari i ha arribat al Parlament de Catalunya. Aquest passat dimarts, 9 de desembre, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va comparèixer davant els grups parlamentaris per informar sobre les actuacions del seu departament en relació amb el cas que afecta el catedràtic emèrit de la UB.
Durant la seva intervenció, la consellera va presentar les últimes dades consolidades sobre assetjament sexual al sistema universitari català. El 2024 es van registrar 14 denúncies —a falta d'incorporar la informació de tres centres—, una xifra que representa, segons va explicar, “el 0,0012% del personal investigador”.
La 'consellera' de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, en la celebración de los 20 años del BSC
Pel que fa a les actuacions concretes del Govern, la consellera va insistir en el “màxim respecte per l'autonomia universitària” i va subratllar que correspon a la Universitat de Barcelona completar la seva investigació i aplicar les mesures que consideri oportunes.
També va evitar detallar si el seu departament ha impulsat iniciatives addicionals i va reconèixer que no ha contactat amb les denunciants, al·legant prudència pel secret de sumari i la fase processal en curs.
Montserrat va reiterar, no obstant això, el “respecte absolut” cap a les dones que han denunciat els fets i va repassar els protocols de prevenció i actuació contra l'assetjament implantats els darrers anys en l'àmbit universitari català.