Mujer electricista
Vida

Raquel, electricista: “L'electricitat no és només d'homes, sempre m'he sentit una més. Si vols, pots”

Més enllà de la seva pròpia història, li dol veure que el sector continua arrossegant dos grans problemes: la manca de relleu generacional i els estereotips de gènere

Xaima (25 anys), d'infermera a camionera: “El torn de nit era horrible, 12 hores de feina i on hi havia més difunts”

Leer en Castellano
Publicada

Ple segle XXI, encara hi ha professions on la presència masculina o femenina predomina més, a causa del passat d'on venim. Oficis com paleta, electricista, lampistes, etc. estan molt masculinitzats i persisteixen els estereotips.

Trobar una dona electricista, lampista o en una obra continua sent “estrany” per a una gran part de la societat. Tanmateix, aquestes dones han estat formades i estan totalment capacitades per arreglar-te el que necessitis.

Un clar exemple és la Raquel, electricista autònoma, modista i mare de tres fills, té les seves arrels a Terrassa (Barcelona), tot i que es va criar a Castellbisbal. Segons recull en una entrevista amb  Material Elèctric confessava: “El primer any va ser dur perquè estava sola a classe amb 35 nois”. Tot i així, tot va canviar quan va trobar un grup de companys “meravellós” en què es va sentir per fi part del conjunt.

Però no tot ha estat un camí de roses. La Raquel s'ha topat amb aquest estigma social que encara persegueix les dones instal·ladores. Ha hagut d'escoltar frases com “Però això ho faràs tu?”, “Que bé que ajudis el teu marit!” o “Prefereixo que ho faci ell”.

Al principi responia molesta, però amb el temps ha après a respirar, profund, assentir i continuar treballant, deixant que sigui el resultat qui parli per ella.

Més enllà de la seva pròpia història, li dol veure que el sector continua arrossegant dos grans problemes: la manca de relleu generacional i els estereotips de gènere.

Un dels records que més li pesa és el d'una jove que va fer pràctiques amb ells i que va acabar abandonant el FP d'Electricitat perquè els companys la increpaven diàriament per ser l'única dona. La Raquel reconeix que aquella noia tenia futur en l'ofici, i que perdre talent per prejudicis és una ferida que el sector no es pot permetre.

Malgrat tot, també destaca el millor: la comunitat de grans professionals que formen part del món de les instal·lacions. Insisteix que l'electricitat no és un territori exclusiu d'homes, sinó un espai ple d'oportunitats per a qui tingui ganes d'aprendre, millorar i créixer. El seu missatge, clar i contundent: “Si vols, pots”.

I mirant al futur del sector, la Raquel ho té clar: formació, formació i més formació. Estar al dia de les normatives i dels avenços tecnològics no és només qüestió de professionalitat, sinó també de continuar creixent com a persona i com a especialista en un ofici que, per a ella, continua sent pura passió.