La Loteria de Nadal és, sens dubte, la campanya més important per a qualsevol administració de loteria a Espanya, no només per la il·lusió que genera entre el públic, sinó pel seu impacte directe en les finances anuals.
David, propietari de la administració 154 de Barcelona i amb quatre anys i mig d'experiència en el sector, revela una realitat financera poc coneguda: la venda d'un dècim, el preu del qual no ha variat des del canvi a l'euro, deixa un marge de benefici mínim.
"De cada dècim de Loteria de Nadal guanyo 90 cèntims bruts, aquesta és la realitat", explica David en una conversa amb Crónica Global, assenyalant que aquesta xifra és el resultat d'una comissió del 4,5%.
Aquesta venda nadalenca no és un extra, sinó el pilar del negoci. “El 40 o 50% de les vendes anuals totals de l'administració es concentren en la Loteria de Nadal”. De fet, David subratlla que el resultat d'aquesta campanya determina en gran mesura si l'any és exitós o no.
Tot i ser la que més vendes genera, també és la que més feina requereix, però paradoxalment, és la que "menys paga" en termes de comissió, tot i que el 4,5% actual va ser elevat fa aproximadament tres o quatre anys.
Tanmateix, aquests 90 cèntims són tot just un punt de partida, ja que són guanys bruts. El marge es veu ràpidament minvat per la llarga llista de despeses operatives i obligacions fiscals que ha d'afrontar el loter.
Entre els costos hi ha els impostos, l'IVA, l'IRPF, així com despeses fixes com el lloguer del local, la llum, l'aigua, el material d'oficina i els sistemes de seguretat i caixes fortes.
David estima que entre el 50% i el 60% del benefici total pot destinar-se únicament a cobrir aquestes despeses. Per això, conclou que, en molts casos, la comissió actual no és suficient per cobrir els costos i mantenir l'activitat, ja que "no dona" per a tot.
La realitat de les administracions
Els loters operen sota l'ombra del seu aliat i, alhora, major enemic: l'Estat. Loteries i Apostes de l'Estat funciona com una empresa dins del Ministeri d'Hisenda. Les administracions guanyen diners únicament a partir del que venen, treballant molt, i reben comissions tant per la venda de butlletes (Loteria Nacional, Primitiva, etc.) com pel pagament de premis.
El principal problema que denuncien els administradors és l'estancament d'aquestes comissions. Fa 20 anys que l'Estat no els apuja les comissions. Aquesta manca d'actualització, mentre el cost de vida s'eleva, ofega els seus negocis.
Tot i que el negoci és "molt esclau" i no fa milionari a ningú, molts loters es mantenen per la connexió amb els seus clients. El tracte humà i l'emoció de repartir grans premis, com Euromilió o algun premi de Nadal, entre d'altres, són la satisfacció personal que manté certs autònoms en aquest sector, encara que financerament no sigui el negoci que era fa 20 anys.