L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua sent l'epicentre estadístic del delicte a Catalunya i, un any més, segueix concentrant el nombre més gran de fets delictius. Però no és cap casualitat.
En aquest entorn urbà resideix la major part de la població del país --més de 3 milions d'habitants-- i, en conseqüència, també s'hi concentren el 53,1% de tots els fets delictius registrats a la comunitat.
Tanmateix, dins d'aquest territori compacte, compost per 36 municipis, emergeixen dinàmiques molt diferents.
Barcelona 'versus' l'AMB
Segons les dades del balanç de criminalitat del tercer trimestre de 2025, publicat pel Ministeri de l'Interior, mentre que Barcelona ciutat ha reduït significativament l'índex global de criminalitat, amb una davallada del 4% i amb molt bons resultats en delictes com els robatoris amb força (–31,7%) i els furts (–2,5%); diversos municipis limítrofs experimenten repunts significatius.
Per exemple, L’Hospitalet de Llobregat creix un 9,3%; Sant Adrià de Besòs un altre 9,4%; o Esplugues de Llobregat un 14,1%.
Una agent dels Mossos identificant un presumpte multireincident
I no només parlem de xifres. Les dades permeten observar una fractura entre la capital (que redueix xifres gràcies al control dels multireincidents amb el 'Pla Kanpai') i la seva perifèria immediata, que pateix repunts en delictes més agressius.
D'aquesta manera, mentre la capital aconsegueix contenir l'augment dels robatoris violents (+1,9%), aquesta tipologia es dispara al cinturó metropolità: els robatoris amb violència i intimidació creixen un 20,2% a L’Hospitalet i un 19,6% a Sant Adrià de Besòs.
Més baralles fora de Barcelona
El mateix passa amb els delictes greus i menys greus de lesions i baralla tumultuària.
En l'àmbit autonòmic, Catalunya mostra una tendència positiva amb una baixada del 2,1% en aquest tipus de delictes. La província de Barcelona segueix aquesta línia amb una davallada del 3,4%.
Tanmateix, en fer zoom a l'Àrea Metropolitana, el mapa es trenca novament en trossos molt desiguals, ja que diversos municipis de l'AMB han experimentat repunts dràstics en conflictivitat física, rompent la tendència general de la província.
En són un exemple: Cerdanyola del Vallès amb un augment del 155,6%; el Prat de Llobregat amb +83,3%; Sant Andreu de la Barca amb un increment del 71,4%; o Sant Adrià de Besòs amb +31,8%.
D'aquesta manera, mentre la capital aconsegueix contenir la delinqüència patrimonial, diversos municipis metropolitans afronten un augment sostingut dels delictes més agressius.
Cauen els furts a El Prat
Dins d'aquesta radiografia metropolitana, El Prat de Llobregat destaca per una evolució molt particular. El municipi registra una caiguda del 21,7% en la criminalitat, impulsada per la baixada del gairebé 20% en els furts associats al trànsit de viatgers a l'Aeroport de Barcelona-El Prat.
Agent dels Mossos revisant els centenars de càmeres de seguretat instal·lades a l'aeroport d'El Prat
El cas d'El Prat s'ha convertit en una de les reduccions més pronunciades de l'AMB i coincideix amb la implantació del nou pla policial a l'aeroport, que ha permès incoar desenes d'ordres d'allunyament a multireincidents i expulsar-los de la infraestructura.
La conseqüència és directa: menys delinqüents actius en un punt neuràlgic que històricament elevava l'estadística local.
La majoria de les ordres recauen sobre bateries organitzades de l'est d'Europa i sobre grups joves d'origen magribí. Aquests últims, segons fonts policials, són “menys professionals, però molt més temeraris” i són també els que més incompleixen les ordres d'allunyament.
Alerta: augmenta el fenomen 'narco'
Tanmateix, si existeix un tipus penal que aixeca polseguera aquest és el tràfic de drogues, que es converteix en la variable més disruptiva del balanç.
Catalunya registra un augment del 13% en aquesta tipologia, però el creixement a l'AMB és molt superior. Barcelona encapçala la tendència amb un 31,6% d'increment i 1.855 casos, gairebé la meitat de tots els detectats a la comunitat.
Els repunts són encara més marcats al seu cinturó immediat: Cornellà de Llobregat creix un 51,6% i Esplugues duplica els casos amb +116,7%. Fins i tot El Prat, malgrat la seva bona evolució en furts, suma 195 casos (+18,9%).
Muntatge d'una plantació 'indoor' de marihuana amb un cordó policial
És important recordar que Catalunya, segons els representants policials, s'ha convertit en “l'horta de marihuana d'Europa”; un títol que reflecteix no només l'increment de la producció d'aquesta droga, sinó també l'auge dels operatius per desarticular els grups i organitzacions que s'han instal·lat a la regió per dedicar-se al 'narco'.
Estabilització amb matisos
D'aquesta manera, en conjunt, el tercer trimestre de l'any deixa una fotografia d'estabilització positiva per a Catalunya, amb una criminalitat total que baixa un 2,8%.
Aquest èxit estadístic s'explica, entre altres motius, per l'"efecte capital": la dràstica reducció dels robatoris amb força a Barcelona (–31,7%) i la caiguda dels furts en punts estratègics com El Prat de Llobregat (–31,7%) han aconseguit neutralitzar el balanç global.
Tanmateix, les dades revelen una pressió centrífuga cap a la primera corona metropolitana. Mentre Barcelona aconsegueix "refredar" la delinqüència patrimonial, l'entorn immediat absorbeix un repunt en tipologies de més impacte.
L'AMB avança així a dues velocitats: una capital que millora els seus índexs de seguretat ciutadana, davant d'un cinturó metropolità on la violència física i el narcotràfic guanyen pes.