Nou referèndum a Catalunya: aquest poble del Pirineu decideix a qui pertany

Catalunya torna a celebrar un referèndum. Aquesta vegada no d'independència, tot i que sí que té a veure amb la pertinença.

Un poble català dirimeix aquest diumenge què vol ser: barceloní o lleidatà. I per això haurà d'anar a les urnes.

L'hotel d'habitacions amb piscina privada, esmorzar bufet i a 100 metres de la platja: "Un paradís a la Costa Brava"

Gósol, un dels pobles més remots del Prepirineu català, celebra aquest diumenge una consulta per decidir si deixa de pertànyer a la província de Lleida i s'incorpora a la de Barcelona. 

Amb poc més de 200 habitants, aquesta localitat és l'única de tota la comarca del Berguedà que pertany a la província de Lleida. És clar que tot es deu a la seva ubicació.

On és

El municipi, que va enamorar Picasso, es troba als peus del Pedraforca, allunyat de tot, al final d'una carretera que mor al mateix Gósol. Un poble remot que sempre s'ha vist entre dues aigües. 

Segons l'alcalde, Rafel López, aquesta singularitat administrativa provoca "greuges constants, manca d'oportunitats i dificultats de gestió". 

Parla l'alcalde

El polític denuncia que el poble queda sovint "fora de joc" en molts programes comarcals finançats per la Diputació de Barcelona. I posa d'exemple situacions "surrealistes": "Que hi hagi un pla per evitar incendis a tota la comarca i Gósol en quedi fora i no es faci res. Si hi ha un incendi, el foc no entendrà de divisions provincials".

Per això, defensa que el canvi permetria millorar l'accés a recursos, encaixar administrativament amb la comarca i garantir un futur més estable. 

L'església medieval catalana que aspira a ser declarada Patrimoni de la Humanitat: té un dels campanars més imponents del país

"És l'única manera perquè Gósol continuï tenint vida. Amb més recursos i un encaix administratiu coherent, podrem mantenir els serveis, fer inversions i evitar un deteriorament progressiu del poble", assevera.

L'alcalde també respon als veïns que temen una pujada d'impostos en cas de passar a la província de Barcelona: "No és cert. Les diputacions no gestionen cap impost directe: ni l'IBI ni l'IRPF canviaran". 

Mobilitat

De fet, adverteix que la continuïtat a Lleida podria tensionar encara més la situació econòmica del municipi "perquè els recursos actuals no permeten equilibrar els balanços municipals amb facilitat".

A més, López recorda que la mobilitat natural del municipi és cap a Berga i cap al Bages, i que el vincle social i econòmic de Gósol "sempre ha estat amb el Berguedà". 

Les festes

"Aquí parlem de la Patum; ningú mira cap a Lleida per anar a comprar o per fer vida quotidiana", subratlla. De fet, Gósol va quedar englobat a Lleida simplement perquè el riu de Torrentsenta -que transcorre pel seu terme municipal- desemboca al Solsonès.

Entre els veïns, hi ha pragmatisme, dubtes i nostàlgia. Alguns tenen clar que el canvi és necessari.

Què són els pisos zebra i per què triomfen a Catalunya: “Un fast food immobiliari que s'ha normalitzat”

És el cas del Celestino Abrantes, que tot i haver nascut al Pallars Jussà, a la província de Lleida, té clar que ara mira cap a Barcelona: "És més a prop anar cap a Berga que no pas cap a la Seu. Cap a Lleida no hi anem mai. Per anar a l'hospital a la Seu tenim una hora i mitja; a Berga hi som en tres quarts. És molt diferent". 

Altres, com Maria Àngels Molins, ho veuen sobretot com una oportunitat econòmica: "Lleida no té les mateixes possibilitats que Barcelona, i el poble en sortiria guanyant. S'ha de provar".

Què diuen els veïns

Però una part del poble reivindica un vincle emocional amb la província de Lleida. Josep Tomàs, exalcalde del municipi, ho explica així: "Jo ja estic bé com estic. Potser per nostàlgia: tota la vida he estat de Lleida i m'agrada ser-ho".

Tot està per decidir. Les urnes obren aquest diumenge, en ple pont, i dels resultats de les urnes se sabrà si hi ha canvi o no. Però la solució no és tan senzilla.

Què passarà

Si el 'sí' s'imposa, el procés podria durar prop d'un any i mig, ja que el canvi requereix un informe favorable de la Generalitat i modificar la divisió provincial, que es va aprovar el 1833, ha de ser validat pel Congrés amb una llei orgànica. 

Tot i així, tant les diputacions com el Consell Comarcal, segons López, s'han compromès a respectar el resultat de la consulta.