La secció 5a de l'Audiència de Barcelona ha donat un tomb definitiu a un dels casos més enrevessats dels últims anys.
El tribunal ha absolt els dos Mossos d'Esquadra investigats i els altres dos acusats —un oncle i el seu nebot— per suposadament orquestrar un muntatge per incriminar falsament un estibador del port de Barcelona en un cas de drogues.
La sentència, a la qual ha tingut accés Crónica Global, no només aclareix que no existeix cap prova que els quatre processats confabulessin per introduir drogues i armes al vehicle del treballador portuari, sinó que a més anul·la bona part de les actuacions que van donar origen i forma a la investigació.
S'anul·len les escoltes
De fet, ja en les qüestions prèvies, la defensa dels dos Mossos d'Esquadra —exercides pels advocats José Ramón Sorní i Sandra Melgar— ja va interessar la nul·litat de les intervencions telefòniques i de la sonorització del vehicle, així com de l'oficina policial on treballaven els seus clients.
Sorní, advocat de l'agent ara absolt, ja va denunciar aleshores una vulneració de drets fonamentals, al·legant que les escoltes van ser “prospectives” i mancades de fonament.
Segons la seva defensa, el telèfon de l'agent va ser intervingut únicament pel seu passat com a agent portuari i per mantenir amistat en comú amb un altre dels civils investigats.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Per la seva banda, l'advocada Sandra Melgar, que representava el caporal, es va adherir a la petició i va afegir que les informacions policials presentades al jutge no es basaven en fets concrets, sinó en simples conjectures.
Ara, el tribunal estima la petició plantejada en les qüestions prèvies i determina que les escoltes són nul·les de ple dret.
L'origen de la causa
El cas va començar el juny de 2016, quan Carlos L., l'estibador, va ser detingut després de trobar-se al seu cotxe gairebé un quilo de cocaïna, haixix i una pistola semiautomàtica.
Tres anys més tard, el 2019, un jutjat va arxivar la seva causa en determinar que era completament aliè al suposat delicte. A partir d'aquí, el focus es va girar cap als ara absolts, als quals es va atribuir la creació d'un pla propi d'un guió cinematogràfic.
Segons la Fiscalia, els acusats van actuar de forma concertada per fabricar proves falses amb l'objectiu d'implicar la víctima en delictes greus. En el seu escrit d'acusació, el ministeri públic sol·licitava penes d'entre 6 i 17 anys de presó, a més d'inhabilitacions professionals i multes econòmiques.
Tanmateix, tot això cau amb l'absolució dels quatre investigats.
Les contradiccions dels testimonis
Durant el judici, les defenses dels dos mossos —un agent i un caporal de la Unitat d'Investigació de Sant Martí— van insistir que “bona part de la investigació estava viciada d'origen”. I el tribunal els ha donat la raó: considera invàlides les actuacions que van permetre dirigir la causa contra els agents i contra els dos civils, cosa que deixa sense fonament qualsevol hipòtesi incriminatòria.
De fet, hi va haver dos moments clau: d'una banda, les contradiccions entre els agents de la Unitat d'Investigació de Sant Martí (companys dels acusats) i els investigadors de la Divisió d'Afers Interns (DAI).
Un agent de la DAI va assegurar davant el tribunal que van ser els mateixos companys dels dos membres dels Mossos acusats qui van demanar reunir-se amb la DAI per comentar les seves sospites; i no a l'inrevés, com havia afirmat l'instructor de la causa en la sessió anterior.
El matís, aparentment menor, ha estat interpretat per les defenses com una fissura important en l'origen de la investigació.
Imatge d'arxiu d'un agent dels Mossos d'Esquadra
La imatge que ho va desmuntar tot
El segon punt clau va ser quan José Ramón Sorní va presentar una nova prova que desmuntava, de fet, part de la versió incriminatòria de dos agents de la unitat de Sant Martí: el caporal de Salut Pública i el mosso conegut com Trini.
Tots dos havien assegurat que un suposat confident, Luis Soler, va reconèixer els dos funcionaris acusats en una fotografia mostrada per la unitat d'investigació de Sant Martí.
Es tractava d'una imatge relacionada amb un operatiu batejat com 'Picapiedra'. Tanmateix, la defensa ha demostrat que en aquella fotografia no apareix l'agent a qui acusen.
“És impossible que aquest informador reconegués i assenyalés el meu patrocinat, perquè senzillament no figura a la imatge”, va subratllar Sorní, recordant a més que el seu client es trobava fora d'Espanya de vacances quan es va fer la instantània.