A Badalona, l'escena es repeteix amb discreció des de fa unes setmanes: gossos i gats que entren en una sala de vetlla, s'acosten al fèretre i romanen uns segons al costat del cos de la persona amb qui han conviscut durant anys.
Alguns oloren l'entorn amb cautela; d'altres busquen la mà immòbil a la qual estaven acostumats. Després, es tranquil·litzen. Per a les famílies, aquest instant té un pes inesperat. Per als animals, segons expliquen professionals del tanatori, suposa una manera de comprendre l'absència.
El precedent de Badalona
El Tanatori de Badalona, gestionat per Pompes Fúnebres Badalona (PFB), ja ha registrat fins a onze comiats amb mascotes en poques setmanes. El servei, encara en fase de certificació formal, s'ha convertit en una pràctica emergent en el sector funerari. Joan Oller, director financer i d'administració de PFB, ha explicat a EFE que, quan un animal no pot realitzar aquest gest, el seu procés de dol tendeix a perllongar-se perquè manté l'expectativa que el seu cuidador tornarà.
La companyia assegura haver definit protocols específics, format el seu personal i adaptat els espais per garantir un entorn segur tant per als animals com per a qui comparteix les instal·lacions.
Mataró estudia el cas… amb reserves
L'experiència de Badalona ha impulsat altres entitats a explorar si aquest tipus d'acompanyament té cabuda en més municipis. A Mataró, l'Associació Socors i Salvament d’Animals de Catalunya (ASSAC) ha presentat una proposta formal al Tanatori Cabré Junqueras per estudiar la implantació d'un protocol controlat d'accés d'animals de companyia a les sales de vetlla.
L'entitat sosté que aquesta mesura respon a una sensibilitat creixent entre les famílies que consideren els seus animals part central de la seva vida afectiva. La seva proposta inclou requisits sanitaris —microxip, vacunació al dia—, supervisió del personal del tanatori, visites breus i horaris de baixa afluència.
El tanatori de Mataró Cabré Junqueras
ASSAC afirma que el servei no suposaria un cost afegit i que podria situar el tanatori entre els centres que avancen cap a un enfocament funerari més humà.
Tanmateix, la possibilitat no genera consens. Josep Maria Mons, director general de Cabré Junqueras, descarta per ara qualsevol implantació: "No ho tenim contemplat, de cap manera. Especialment per temes de salubritat i per respecte a altres famílies", afirma en declaracions a Crónica Global.
Tot i que no descarta que en el futur es pugui revisar, assegura que, per ara, no figura entre les seves prioritats.
Què implica obrir la porta
A Badalona, PFB ha treballat amb una empresa certificadora per garantir el compliment de la normativa de benestar animal i per dissenyar procediments que protegeixin també a qui prefereix no coincidir amb mascotes.
S'han habilitat espais diferenciats, creat protocols de neteja reforçada i s'exigeix a les famílies una declaració responsable sobre l'estat sanitari de l'animal. Oller recorda que el dispositiu ha de contemplar la situació de qui no desitja la presència de gossos o gats en un moment tan sensible.
Un sector en transformació
La presència d'animals en comiats formals, abans anecdòtica, comença a ocupar un lloc en els protocols d'alguns centres funeraris. La reacció del públic a Badalona ha estat positiva, segons PFB, que ja treballa en un projecte de més envergadura: un tanatori específic per a animals, previst per al 2026.
Un gos en un llit
La proposta d'ASSAC arriba en aquest context de canvi. Cabré Junqueras ha d'estudiar ara la documentació tècnica tramesa per l'entitat, que inclou fonamentació emocional, operativa detallada i referències del cas de Badalona. Tot i que la iniciativa no garanteix la seva implantació, sí que planteja un debat més ampli sobre com s'entenen avui els vincles entre persones i animals i sobre el paper que poden tenir en els rituals de comiat.