Ni Llobregat ni Besòs: aquest és el riu de Barcelona cridat a ser un nou atractiu turístic

Com la majoria de gent sap, el Llobregat i el Besòs són els rius que delimiten Barcelona. Des de fa anys s'ha invertit molts diners a recuperar les seves ribes i fer-los accessibles, especialment abans d'arribar a la capital catalana.

Els projectes han funcionat. Veïns de diferents ciutats i pobles barcelonins passegen al costat d'aquests nous espais adaptats per a un passeig a peu o en bici. En canvi, altres ribes semblen oblidades.

Les escales mecàniques que s'han convertit en el pitjor malson d'aquests veïns de Tarragona: "Fan un soroll infernal"

Perquè això deixi de succeir, sis municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona han unit forces per recuperar un riu que fins ara semblava ignorat: el Ripoll.

Aquest afluent del Besòs, que travessa el Vallès Occidental, ben aviat podria convertir-se en un dels nous reclams ambientals i turístics de la regió. Fins i tot en un pol econòmic.

Qui hi ha darrere

Sis municipis d'aquesta comarca —Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall— han impulsat una iniciativa per recuperar més de 40 quilòmetres del traçat fluvial del Ripoll. 

L'objectiu és convertir aquest riu, durant anys degradat per l'activitat industrial, en un gran corredor verd que uneixi parcs naturals, barris urbans i espais patrimonials. 

L'exemple del Llobregat

Com passa amb el Llobregat, el pla busca situar el Ripoll com un eix de lleure, natura i mobilitat sostenible, a l'alçada de les millors renaturalitzacions europees. Una cosa que ja s'ha provat amb èxit al Baix Llobregat.

Igual que va passar amb aquest riu, el Ripoll ha vist com la història l'ha beneficiat i perjudicat a parts iguals. Tots dos rius van ser importantíssims en la industrialització de Catalunya. Això també va provocar que nombrosos abocaments acabessin amb bona part del seu entorn natural

El riu Ripoll WIKIPEDIA

Per revertir aquesta situació, aquests municipis del Vallès han unit forces per recuperar aquest espai i que els seus ciutadans tornin a mirar el riu que els ha fet créixer econòmicament. I que ho facin amb orgull.

Sota el nom “El riu, teixint fils de vida”, en referència a la indústria tèxtil del Vallès de la qual s'ha nodrit el Ripoll, aquesta iniciativa busca retornar-li al riu la importància que es mereix. Aquesta vegada, donant suport a la seva funció ecològica i promovent el seu ús i gaudi per part de la ciutadania.

Quant costa

Per això, el projecte, que compta amb un pressupost de 1,53 milions d'euros i el finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea, ha elaborat un pla de millora del camí fluvial al llarg de 40 quilòmetres. 

Per això, crearan trams ciclables i senderistes, restauraran punts degradats i posaran indicadors turístics per animar la zona.

Què es farà al Ripoll

La voluntat política és clara: integrar el Ripoll a la xarxa d'infraestructures verdes de l'àrea metropolitana i enllaçar-lo amb dos grans referents naturals, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Collserola, fins a connectar finalment amb el Besòs i, per extensió, amb Barcelona.

Les accions seran conjuntes i particulars. Cada una de les sis localitats actuarà sobre el seu propi tram. Amb la suma de les intervencions, ben aviat es podrà gaudir d'un recorregut continu pel Ripoll. 

Així és la casa de Sergio Dalma en un petit poble de l'Empordà: una masia de 200 metres quadrats amb un enorme jardí

El projecte no es limita a millorar camins. També incorpora una xarxa de sis punts de recàrrega per a bicicletes elèctriques (un per municipi) i la creació de carrils bici que connectin els nuclis urbans amb el camí del riu. Igual que amb el Llobregat.

Per fomentar també el turisme a la zona del riu, les sis ciutats han creat una aplicació mòbil amb informació turística i visites virtuals a sis elements patrimonials vinculats al passat industrial del riu.

Una app

En aquesta app es parla i es mostren els molins històrics, torres medievals i antigues infraestructures hidràuliques que hi ha i hi va haver a la zona. Una manera d'explicar com el Ripoll va alimentar l'economia del Vallès durant segles. 

Aquesta no és l'única iniciativa de reivindicació del riu. El Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i els vuit municipis de la Conca del Ripoll (Barcelona) també han estrenat el model de concertació per adaptar les polítiques d'ocupació al territori.

Unió econòmica

Amb la signatura d'aquest protocol, la Conca del Ripoll es converteix en el primer territori de Catalunya que desenvolupa formalment el model per millorar la planificació, gestió i impacte de polítiques públiques, optimitzant recursos, evitant duplicitats i adaptant les actuacions a les necessitats reals del mercat.

Aquesta zona –Sabadell, Badia, Barberà, Castellar, Sant Quirze i Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet– concentra el 42% dels llocs de treball del Vallès Occidental. Així mateix, destaca per la seva indústria, amb un pes del sector manufacturer quatre punts per sobre de la mitjana catalana i una diversificació que abasta la metal·lúrgia, productes químics, cautxú i plàstic, així com les indústries alimentàries i tecnològiques.