El nom català de nen d'origen germànic: significa "el protector decidit" i és poc freqüent a Tarragona

A Catalunya, els noms de nen més habituals solen mantenir una forta arrel cultural i una continuïtat històrica. Entre els més posats hi ha Marc, Pau, Pol, Arnau, Jan o Martí, noms plenament catalans, fàcils de pronunciar i amb tradició documentada tant en registres civils moderns com en l'onomàstica històrica. Representen un estil clàssic, sòlid i reconeixible, molt apreciat en famílies que busquen un nom amb identitat clara i alhora que siguin acceptats en l'entorn social.

Tanmateix, també s'observa una tendència creixent cap a noms més curts, menys comuns i amb un aire més distintiu, com Nil, Biel, Guim, Roc o Guiu. Encara que la seva presència en els llistats oficials és menor, la seva elecció respon a una preferència per la brevetat, la sonoritat i la singularitat, sense perdre el vincle amb la llengua catalana.

La millor ciutat catalana per jubilar-se, segons Idealista: entorn idíl·lic i qualitat de vida

El nom català

El nom Guim és un antropònim masculí d'ús minoritari a Catalunya i documentat des de l'època medieval. Es considera, en la majoria d'estudis onomàstics, una variant catalana breu de Guillem, que al seu torn procedeix del germànic Willahelm. Aquest nom germànic està compost per dos elements: wil (voluntat, desig, determinació) i helm (casc, protecció). La interpretació conjunta sol ser "el protector decidit" o "el que protegeix amb determinació".

El poble de Catalunya amb més concentració d'oliveres mil·lenàries del món: més de 1.300 exemplars en el seu haver

Al llarg dels segles, s'han generat formes curtes o apòcops de noms llargs. I Guim encaixa, perfectament, en aquest patró, mantenint l'essència del nom original, però amb un so més compacte i rotund. En la documentació medieval catalana, els noms breus apareixien, sovint, en registres locals, cartes de població o textos notarials.

Nen entre gira-sols CANVA

Dades sobre Guim

Les xifres mostren que Guim és un nom molt poc freqüent a Catalunya en termes de població. Segons les dades més recents, a la província de Barcelona hi ha 724 homes anomenats Guim; a Girona, 112; a Lleida, 63 i a Tarragona, 47. En total, per a tot Catalunya apareixen 946 homes amb aquest nom.

Aquesta baixa incidència confirma que Guim està lluny de ser un nom comú o habitual entre la població masculina catalana. Alhora, la seva presència a totes les províncies (encara que desigual) mostra que no és una pura curiositat aïllada. Hi ha un patró d'ús, encara que reduït, en terres catalanes, en general, i no només en un racó concret.

Altres noms catalans curts 

Noms com Guiu, Nau, Erol, Març, Ori, Janot, Nilas o Daf destaquen per ser breus, però molt poc comuns a Catalunya, ja sigui perquè provenen de formes medievals en desús o perquè deriven de variants locals que mai no van arribar a popularitzar-se. Guiu, per exemple, conserva un sabor antic lligat a la tradició monàstica i literària; Nau i Març evoquen conceptes naturals i temporals que gairebé no s'empren com a antropònims; mentre que Erol, Ori o Daf mostren influències occitanes i mediterrànies que sobreviuen només en petites àrees o en registres històrics.

En conjunt, són opcions que combinen arrels catalanes autèntiques amb una sonoritat moderna i distintiva, perfectes per a qui busca noms amb identitat, però allunyats de l'habitual.