L'antic Cinema Comedia, encara amb la seva platea intacta i els llums de sala encesos, ha viscut aquest dijous el primer assaig general del futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona.
No ha estat amb maquetes ni renders arquitectònics, sinó amb 500 butaques convertides en llenços improvisats per més de 90 estudiants d'art i disseny. Una intervenció efímera que ha marcat l'inici simbòlic d'un projecte previst per obrir el 2028 i que, a jutjar per l'escena, vol presentar-se des del minut zero com a museu i com a laboratori. En paraules de la baronessa, "serà un museu del segle XIX, XX i XXI".
La sala de l'antic Cinema Comedia de Barcelona intervinguda per obres de joves artistes
La sala sacsejada tenia quelcom de metàfora involuntària: obres encara en procés, pinzellades humides, consignes per acabar, estudiants concentrats a rematar detalls mentre pel passadís de l'antic cinema baixaven, un rere l'altre, artistes consagrats.
Guillermo Lorca, Jordi Labanda, Carme Ruscalleda, Raül Balam, Pablo Erroz, TVBoy, Javier Mariscal, Samuel Salcedo, Julio Bocca o Judit Mascó han creuat la platea observant els treballs, conversant amb els alumnes i validant, amb la seva sola presència, la dimensió que el museu vol projectar.
Darrere seu ha irromput la comitiva principal: Carmen Thyssen, la seva filla Carmen Cervera i Joan Manuel Sevillano, director general de Stoneweg Places & Experiences, la divisió que impulsa la compra i transformació de l'edifici.
L'arribada de la baronessa Thyssen al Cinema Comedia de Barcelona
Diverses obres van quedar en pausa —un parell d'estudiants van deixar els pinzells gairebé a l'aire—. "Això és el començament", ha dit la baronessa després de recórrer part de la instal·lació. Ha assenyalat les butaques intervingudes com a primer gest del futur museu. "A tots els artistes que sou aquí, us necessitem".
Thyssen ha reivindicat a més la seva connexió personal amb l'edifici i amb Barcelona: "Quan era petita venia aquí al cinema. Aquest és el meu llegat per a la ciutat. És la meva ciutat, l'estimo moltíssim. El meu pare, el meu avi, el meu rebesavi, són tots de Barcelona”.
La intervenció, organitzada com una jornada de portes endins del procés creatiu, ha reunit alumnes de nou centres de referència: Llotja, LCI Barcelona, IED Barcelona, Elisava, Escola Massana, Labasad, Deià, IEDP i EINA. Cadascun ha treballat sobre una sèrie de butaques, convertint la platea en una gran obra coral travessada per discurs social, reivindicació visual i experimentació formal.
Obstacles urbans a l'aire
La sessió, que s'ha allargat fins a les vuit del vespre, ha funcionat com a homenatge al vell cinema i com a primer exercici de comunitat creativa abans de l'inici d'obres —previst per al 2026—. "La data d'obertura es manté el 2028. Estem en fase de projecte i avançant", ha assegurat Sevillano.
La presentació no ha abordat la situació de les botigues de l'edifici, inclòs l'establiment de Massimo Dutti la continuïtat del qual complicava el disseny inicial de la reforma, el front obert més evident del projecte.
Tot i que ningú ha ofert detalls sobre com es resoldrà, tant la baronessa com Sevillano han parlat del calendari com si el camí estigués lliure.
El punt tens del dia
En paral·lel a la intervenció artística planava un altre assumpte: la presumpta pèrdua del títol nobiliari de Carmen Cervera després de renunciar al passaport suís. La baronessa ho ha desmentit amb contundència. "No he perdut res, com ho he de perdre? He estat la seva dona, sóc la seva vídua i ho seré tota la vida", ha afirmat durant l'acte.
La baronessa Thyssen parla davant dels mitjans al Cinema Comedia de Barcelona
Ha aclarit que la renúncia al passaport suís —un tràmit administratiu que ni tan sols sap si va arribar a completar-se— no afecta en absolut el seu títol ni el seu cognom marital.
A El Mundo va explicar que la seva decisió tenia a veure amb evitar càrregues fiscals duplicades, atès que des de fa anys és resident a Andorra i disposa de passaport andorrà. "És una barbaritat insinuar que un document administratiu pugui afectar un matrimoni, un cognom o un títol que porto des que em vaig casar".
Un acte de comunitat i de relat
Més enllà dels terminis, la jornada ha servit per fixar una imatge inaugural: estudiants ocupant la platea del Comedia, artistes consagrats barrejant-se amb ells, pintura sobre tapisseria vermella i un museu que comença, literalment, des del seient del públic.
El museu comptarà, a més de pintura, amb música, gastronomia, dansa i altres disciplines. Un mosaic que referma la intenció declarada de convertir-se en un node cultural que impulsi talent emergent i connecti Barcelona amb una xarxa global. En paraules de l'organització, la intervenció marca l'inici del vincle entre la comunitat artística catalana i el futur museu.