En el darrer lustre, Catalunya ha experimentat un creixement sense precedents de l'alumnat amb necessitats específiques, en concret, un 230%, segons l'estudi de CCOO, per al qual caldria destinar 378 milions d'euros addicionals per cobrir totalment les seves necessitats.
Així ho determina el sindicat a l'informe El dret a l'educació inclusiva està en perill, amb dades acumulades entre el curs 2017/2018 i el 2023/2024. En roda de premsa, van fer èmfasi que la comunitat educativa travessa un "context de malestar", mentre que el decret de l'escola inclusiva continua sense desenvolupar-se completament, com "una realitat que denunciem des de fa temps".
Oportunitat perduda
En paraules d'Edu Núñez, secretari general de CCOO Educació, l'informe esclareix que hi ha "un augment significatiu" de les necessitats específiques, tot i que "els recursos que han arribat són escassos". Al seu costat, Cristian Marco, de Polítiques educatives CCOO, i Ester Vila, responsable Pública CCOO, van incidir que "es va perdre l'oportunitat" en l'època covid per convertir l'increment pressupostari en una resposta estructural del sistema.
L'estudi determina que l'alumnat va créixer en totes les etapes educatives a Espanya al voltant d'un 1,8%, i a Catalunya va ser un 4,23%. Un percentatge baix comparat amb èpoques anteriors, materialitzant-se en el descens del nombre de menors a les aules, però que es veu beneficiat per la incorporació d'alumnat estranger, en concret, 52.400 al territori, el que suposa un 28,51% en el període analitzat.
230% més
"Estem lluny dels estàndards que marca la Unesco i la pròpia Llei d'Educació de Catalunya (LEC)", va criticar Vila. En dades, en el període 17-18 es van detectar 92.508 estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu —davant dels 621.109 estatals—, passant als 305.368 del curs 23-24 —superant el milió nacional— i traduint-se en l'increment del 230% —75,23% més que Espanya.
D'altra banda, les dificultats específiques d'aprenentatge —el que inclou retards maduratius, dislèxia o trastorns del llenguatge i la comunicació— van incrementar un 130,20% a Catalunya, sent la segona comunitat amb major percentatge de l'Estat. Pel que fa a les situacions de vulnerabilitat social, també ha pujat un 128% en aquests anys.
En definitiva, l'alumnat amb necessitats al sistema ha passat d'un 7,6% a un 13,1% en sis anys, amb punts significatius, com l'1,8% en el cas de les dificultats d'aprenentatge, i el 2,6% en la desavantatge social.
Dos terços del país
Tot això, ve acompanyat d'una major detecció als col·legis, tasca on la regió destaca, ja que és la segona comunitat amb la taxa més alta, un 343,53%, el que significa que dos terços de l'alumnat detectat a tot el país es dóna aquí. Alhora, l'alumnat d'altes capacitats pateix un infradiagnòstic, ja que només s'ha arribat al 3,31%, en comparació amb l'augment estatal del 71%.
En aquest sentit, el suport prové principalment de la xarxa pública, és a dir, un 75,83% dels centres assumeixen aquesta responsabilitat davant l'àmbit privat o concertat. Una polèmica que es va intentar revertir en el Pacte contra la Segregació, arran del qual la Fundació Bofill determina que el 69% de l'escola concertada ja és corresponsable, tot i que el 31% segueix mantenint polítiques de desigualtat.
Pressupostos, la incògnita
El suport a les aules ha d'anar acompanyat de recursos econòmics. No obstant això, les partides de la Generalitat per a l'educació no universitària es van situar en el 3,01% el 2019, pujant al 3,53% el 2020 per al retorn a les aules, i baixant el 2023 de nou al 3,23%.
És a dir, el creixement ha estat dels 5,3 milions el 2019 als 7,1 milions el 2023. Un augment de 0,35 punts percentuals del PIB, més que la mitjana estatal, però encara lluny de l'objectiu del 6% del PIB que es va marcar la LEC l'any 2009.
378 milions
La proposta ideada per CCOO passa per dotar de més diners l'educació especial i la compensatòria en 260 milions i 118 milions, respectivament, donant un total de 378 milions d'euros addicionals. En canvi, al conjunt del país s'hauria d'incrementar fins als 3.564 milions. "En resum, hi ha un desajust i una gran divergència de l'augment percentual de les aules i el finançament del sistema", va afirmar Cristian Marco.
Per superar aquests reptes, el sindicat recomana reduir les ràtios i millorar els recursos, tal com es planteja a l'avantprojecte de llei del Govern central. Per exemple, associar l'alumnat amb dificultats específiques amb un professor especialitzat, amb una ràtio màxima de 12 a un. També, reforçar altres perfils professionals, com auxiliars educatius, integració social, fisioteràpia, logopèdia o infermeria escolar.
Igualment, garantir l'accés als menjadors escolars de manera gratuïta i augmentar les beques i ajuts a l'estudi per garantir la igualtat d'oportunitats. Així mateix, dotar de suficients places en Formació Professional perquè aquest tipus d'alumnat no abandoni els estudis i oferir activitats extraescolars en règim especial, com en matèria de dansa, música o idiomes.
Immovilitat d'Educació
A preguntes dels mitjans, Edu Núñez es va referir a la convocatòria fallida de la mesa sectorial del passat 18 de novembre amb el Departament d'Educació, liderat per Esther Niubó. Davant la unitat de la manifestació que va recórrer el centre de Barcelona el dia 15, els sindicats no hi van acudir perquè en l'ordre del dia no s'havien contemplat les exigències de les organitzacions en matèria laboral.
"Volem una negociació real", va insistir el responsable sindical, "i estem a l'espera de veure com es mou el Departament". Després de tres anys, el sector educatiu va materialitzar la seva primera protesta pública i, després de l'inici mogut d'aquest curs 2025/2026, assegura que les mobilitzacions continuaran si no hi ha propostes clares sobre la taula.
Fonts de la Conselleria, en resposta a aquest mitjà, apunten que van fer acte de presència a la trobada del passat dimarts, "la mesa sectorial estava convocada des de feia dies, abans de la manifestació del 15N". En tot cas, com va referir Niubó en seu parlamentària aquest dimecres, l'afany és "tendir la mà" i "continuar treballant" amb els sindicats, "com s'ha fet des de l'inici de la legislatura" per tal de "aconseguir les millors condicions laborals dels docents catalans".