La crisi de l'habitatge a Catalunya obre la porta a les estafes immobiliàries

La crisi de l'habitatge a Catalunya, especialment a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha creat el brou de cultiu perfecte perquè proliferin les estafes immobiliàries. Ho adverteixen agents, advocats i professionals del sector, que constaten un augment sostingut dels fraus vinculats al lloguer i a la compravenda d'immobles.

Sense anar més lluny, ahir, els Mossos d'Esquadra van desarticular una organització presumptament dedicada a aquest tipus d'enganys. L'operació, sota secret de sumari, s'ha saldat amb 19 detinguts a Catalunya (14 homes i cinc dones) i tres detencions més a Sevilla.

La policia catalana no ha detallat encara l'estructura ni l'abast econòmic de la trama, però confirma que la investigació continua oberta.

Lloguers fraudulents

Encara que per ara es desconeixen les maniobres concretes d'aquesta xarxa, fonts immobiliàries consultades per Crónica Global apunten a un auge de fraus que van des de les controvertides opcions de compra —actualment investigades al Jutjat d'Instrucció 32 de Barcelona— fins a la proliferació de falsos lloguers, especialment dirigits a joves que busquen una habitació o pis a un preu assequible.

Imatge d'arxiu de l'exterior de la Ciutat de la Justícia Europa Press

El modus operandi dels falsos lloguers s'ha sofisticat al mateix ritme que ha augmentat la desesperació per trobar un habitatge digne.

Les ofertes solen difondre's en plataformes digitals d'ampli abast —Idealista, Fotocasa, Milanuncios, xarxes socials o grups de Telegram— i tenen un patró reconeixible: preus anormalment baixos per a la zona, fotografies reals i descripcions cuidades.

Operatiu dels Mossos contra una xarxa d'estafes immobiliàries en plena polèmica per les opcions de compra

La majoria d'anuncis no són inventats, sinó extrets de lloguers ja publicats prèviament, reaprofitant imatges i adreça aproximada per donar credibilitat.

Quan la persona interessada contacta, el suposat arrendador sol mostrar-se "amable, ràpid i disponible", però introdueix pressa des del primer missatge: assegura que hi ha “moltes sol·licituds”, que “si no es reserva avui, es perd”; o que no pot ensenyar l'habitatge de seguida perquè està “de viatge”, “a l'estranger” o “ho gestiona una empresa”.

En aquest punt, apareix la senyal: una transferència d'entre 200 i 800 euros per “assegurar la reserva”.

Imatge d'un cartell de lloguer a Barcelona EFE

Cases molt sofisticats

En els escenaris més elaborats, els estafadors sí arriben a ensenyar el pis. Utilitzen claus copiades d'antics llogaters o recorren a conserges o veïns enganyats que obren el portal pensant que acompanyen un tècnic o futur comprador.

Després de la visita, la víctima té la sensació d'haver vist alguna cosa real i accedeix a pagar una quantitat més gran: el primer mes per avançat.

No obstant això, a l'hora d'entrar, ningú apareix i les claus no funcionen. En diverses denúncies presentades davant els Mossos, diverses víctimes han arribat a coincidir al replà, ambdues convençudes que havien llogat la mateixa habitació.

Un altre patró recurrent és la utilització de comptes bancaris “mula”: joves o persones amb deutes que presten el seu compte per rebre els pagaments a canvi d'una comissió. Això dificulta el rastreig i alentix la investigació.

Les opcions de compra

Les estafes no es limiten al lloguer. També s'han detectat enganys en operacions de compravenda, on intermediaris desapareixen amb els diners de les víctimes o altres casos en què persones grans són induïdes a signar suposats préstecs que, en realitat, amaguen una opció de compra del seu habitatge a un preu molt inferior al de mercat —fins a un 50% menys en alguns casos—.

Dos gurús de les finances catalanes, atrapats en la trama de les opcions de compra a Barcelona

De fet, l'operatiu policial d'ahir coincideix en el temps amb la investigació del macrocàs de les opcions de compra, que afecta desenes d'implicats, inclosos notaris, prestamistes i empresaris, assenyalats per articular operacions que, segons la causa, presentaven indicis d'engany i aprofitament de situacions de vulnerabilitat.

Operació Cocoon

En paral·lel, també ha transcendit que el major cas d'estafes immobiliàries a Catalunya fins ara ja té data de judici. Es tracta de l'Operació Cocoon, una macrocausa que va deixar 28 famílies catalanes sense habitatge entre 2009 i 2015.

L'Audiència de Barcelona ha fixat el judici entre el 2 de febrer i el 28 de juliol de 2026. Al banc dels acusats s'asseuran 17 acusats; entre ells, advocats, notaris i altres professionals del sector que, presumptament, es van valer de la seva posició per enganyar persones grans i fer-se amb les seves propietats.

Artur Segarra, Francisco Comitre i Enrique Peña RRSS

La Fiscalia de Barcelona reclama penes de fins a 20 anys i nou mesos de presó. L'acusació pública situa l'advocat i model Francisco Comitre, el notari Enrique Peña —suspès de funcions, i per a qui el Col·legi Notarial de Catalunya demana 21 anys de presó— i Artur Segarra com a presumptes caps de la trama.

No són casos aïllats

Amb tot, l'operació d'aquest dimarts ha posat el focus en una trama amb base a Rubí i Manresa, amb ramificacions a Sevilla, i torna a posar sobre la taula la dimensió real del problema.

Encara que la causa segueix sota secret de sumari, el desplegament de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra confirma que no es tracta de casos aïllats ni de petits enganys puntuals, sinó de xarxes estructurades que operen amb mètodes coordinats i una clara orientació lucrativa.

La policia catalana manté obertes noves línies d'investigació per determinar el volum econòmic defraudat i el nombre total de víctimes.