Entrada a las escuelas Xaloc y Pineda de l'Hospitalet
Vida

Onada de retallades a escoles catalanes de l'Opus en ple pols amb la Generalitat

La fi del concert econòmic del Govern amb les institucions que segreguen per gènere complica la viabilitat dels centres

Continguts relacionats: L'Opus marca distàncies amb les escoles que deixin de segregar per mantenir el concert públic

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Les escoles Pineda i Xaloc de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), vinculades a l'Opus Dei, han anunciat un profund pla de "refundació" que implicarà una sèrie de retallades i unificacions per garantir la seva viabilitat econòmica.

La mesura es presenta com a resposta a un "possible escenari de no renovació del concert" educatiu per part de la Generalitat de Catalunya, un pla que genera inquietud en el si de la institució ultracatòlica.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya vol retirar tots els fons públics a les escoles que segreguen per sexe, com són la majoria de les de l'Opus.

En el cas de Pineda i Xaloc, ubicades ambdues al barri humil d'El Gornal, a L'Hospitalet, el pla de retallades presentat a les famílies inclou reducció de costos, unificació d'estructures i fusió de programes i espais.

A més, si finalment es retira el concert públic, el pla preveu "incrementar les tarifes escolars de manera gradual" des d'ara fins al curs 2030-31. La direcció justifica aquestes mesures per "mantenir i preservar la identitat fundacional dels centres i el seu caràcter propi".

Pati de l'escola Xaloc, a l'Hospitalet de Llobregat

Pati de l'escola Xaloc, a l'Hospitalet de Llobregat Cedida

"Educació personalitzada"

És a dir, la institució apujarà les quotes a les famílies per poder mantenir separats a les aules nens i nenes. Només barregen els infants en l'etapa que transcorre dels 3 als 6 anys, després que la Generalitat amagués el 2022 amb retirar-los la subvenció.

Ambdues escoles justifiquen la seva postura al·legant que, d'aquesta manera, "hi ha una educació personalitzada diferenciada, que permet fer un seguiment proper de cada alumne i les seves necessitats". Afegixen que, en els darrers quatre anys, han guanyat ambdós centres 488 alumnes, fins a superar els 2.800 alumnes i malgrat la greu crisi de natalitat.

Conflicte Opus-Govern

El conflicte ve de lluny. Ja l'anterior Govern d'Esquerra Republicana (ERC), amb la llei educativa estatal LOMLOE a la mà (la Llei Celaá), va fixar com a objectiu polític prioritari la retirada de tots els fons públics a les escoles que separessin els alumnes pel seu sexe.

Però el pla va escalar judicialment, i la dotzena de centres afectats van recórrer als tribunals i van guanyar. Actualment, aquestes escoles operen en una mena de llimb legal. Mantenen el seu finançament públic exclusivament gràcies a les mesures cautelars dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha aturat temporalment, però no de manera definitiva, les decisions del Govern.

El moviment de Xaloc i Pineda confirma que l'amenaça de retirada de fons pot ser imminent. No són les primeres escoles a moure fitxa: La Farga i La Vall --el seu homòleg femení-- van anunciar aquest any que renunciarien voluntàriament al concert a partir del curs 2026-2027.

La intenció d'ambdues entitats és mantenir el seu model d'educació davant la impossibilitat de fer-ho amb finançament públic. De fet, La Farga havia intentat formalment ser mixta a l'ESO per salvar el concert, però cap alumna es va inscriure a l'escola, de manera que van decidir tornar al seu model original i assumir-ne les conseqüències.

En el seu cas, la pujada de preu que s'imposarà a les famílies a partir del proper curs serà de 60 euros.