Lluís Mont (Salut Pel Català): "Cal ser molt rígids en exigir el manteniment de la llengua"

L'ús del català en l'àmbit sanitari és un debat ineludible. D'una banda, la falta de metges i infermeres convida a fer una reflexió sobre els requisits per a l'accés a les places públiques, però els pacients tenen reconegut el dret a ser atesos en la seva llengua vehicular. Un diàleg on la plataforma Salut Pel Català vol posar l'accent. 

Tot va sorgir a partir d'un grup format a Telegram el 2023. Al principi eren unes 2.000 persones i, en l'actualitat, segueixen unides unes 1.700, a més de 200 associats que promouen les activitats del col·lectiu que dirigeix Lluís Mont, metge i excap de la Unitat d'Aritmies de l'Hospital Clínic. L'objectiu és evitar la "deixadesa" que hi ha per part de l'administració pública "perquè faci complir la normativa", així com "revertir una regressió molt important de l'idioma". 

Dos de cada tres professionals sanitaris parlen en català amb els seus pacients a hospitals i ambulatoris

Inversió

L'ànim que els va unir sembla, en principi, refrendat pels propis acords del Govern de Salvador Illa, el qual va posar en marxa aquest maig el Pacte Nacional per la Llengua amb una inversió de 255 milions d'euros, que planteja per al 2030 captar 600.000 nous catalanoparlants. També, per les paraules de la consellera de Salut, Olga Pané, qui va defensar al Parlament l'exigència del nivell lingüístic C1. Hi ha escepticisme: "És una declaració de bona voluntat, però cal veure el recorregut que té". 

De tota manera, aposta per la "transversalitat". Què vol dir? "La qüestió és com passes d'aquesta declaració d'intencions al dia a dia, perquè això vol dir inversió, i, sobretot, convèncer molta gent", apunta, "ja que si només tens la idea d'imposar i no hi ha aquesta gran transversalitat, llavors hi haurà dificultats immenses". 

Lluis Mont, president de Salut Pel Català, durant l'entrevista SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Més col·legiats extracomunitaris 

Preneu com a exemple la situació d'altres països, com els qui van a provar sort al Regne Unit o els Països Baixos. Davant el forat de professionals en les borses públiques, ho planteja directament així: "La falta de personal sanitari passa en tots els països europeus, i a ningú se li acudiria que anirà a Alemanya a treballar i no aprendrà alemany". 

"Segons l'Estatut i les lleis vigents, està reconegut el dret del pacient a ser atès en la seva llengua [en referència al català]. Ara, això encara es veu com alguna cosa estranya des d'Espanya, on tampoc s'ha fet aquesta evolució mental i els catalans seguim sent vistos com una anomalia", critica. Celebra la inclusió de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats i espera que la Unió Europea faci el mateix, però creu que aquesta demanda, primer, ha de partir de la pròpia societat catalana perquè sigui majoritària i contundent. 

Però, la realitat és una altra i requereix temps. Una dada: el 56% dels nous col·legiats del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) el 2024 eren extracomunitaris, la majoria, procedents de Sudamèrica. A més, amb dades relatives al 2023, el 25,7% dels col·legiats de Catalunya són nascuts a l'estranger i vuit de cada deu facultatius, un 27%, van cursar els seus estudis en països fora de la Unió Europea, exposava la institució. 

Antonio Baños, sobre l'assetjament a la gelateria Dellaostia: “No em penediré”

Canvi generacional

"Els cataloparlants ens anem jubilant i hi ha una generació nascuda fora de Catalunya, i d'Espanya, que està aquí. Per tant, l'Administració ha d'invertir, perquè és absurd pensar que no hi ha res a fer", indica. En referència a la seva casa, l'Hospital Clínic manté en actiu un grup de dinamització del català, des d'on es vetlla per l'ús quotidià de la llengua. Amb això, Mont parla de l'experiència. 

"Hi ha classes gratuïtes i acompanyament", indica, "qui han estat un o dos anys, s'obren i s'esforcen i, dels que s'han quedat, han après". L'especialista reconeix que cal ser "molt tolerant i molt obert" per buscar solucions a cada situació, com convisquen amb l'estrès diari al qual s'enfronten els professionals i al qual s'hi afegeix l'aprenentatge d'un idioma.

Davant això, suggereix disposar de plans d'immersió, a l'estil dels viatges a l'estranger per aprendre anglès, i, sobretot, un major nombre d'hores lectives perquè els treballadors adquireixin el nivell C1 que exigeix la normativa perquè, si no, "es queden en el nivell mínim, que és entendre'l i parlar-lo cotidianament, però, per exemple, no escriure l'historial clínic en català". 

L'associació ha dissenyat una sèrie de protocol·ls per a metges, infermeres i pacients, en els quals convida a partir d'una sèrie de deu manaments a expressar-se en català tant en els gestos més quotidians com en les converses on els s'entengui perfectament, tot i que l'interlocutor s'expressi en castellà.  

"Fidelitzar" als residents

En la línia, Salut Pel Català va llançar a principis d'any un programa pilot d'acollida lingüístico-cultural per als 125 residents de primer any del Clínic, amb perfils variats, com metges, infermeres, farmacèutics, biòlegs, físics, psicòlegs o químics, amb la finalitat de donar a conèixer tant la geografia, la gastronomia i les costums de la regió. Aquest cap de setmana van visitar el monestir de Sant Pere de Rodes, una experiència que "han apreciat molt". 

Entén que és, fins i tot, una forma de "fidelitzar" als residents que visiten Catalunya, una qüestió que trau de polleguera a les institucions sanitàries que contemplen que no hi ha qui ompli les vacants. "Formar especialistes és una inversió i perquè arrelin aquí, perquè aprenguin a apreciar el país i els agradi i estiguin contents, els agradi la vida aquí, cal facilitar aquesta adaptació, ja que la comunicació és una barrera", sosté. 

Prejudicis

"El punt important és que cal dedicar temps i diners a l'acollida, perquè moltes de les persones que arriben aquí no saben que existeix el català o els drets dels pacients a ser atesos en català", menciona, per la qual cosa es donen situacions complicades. "No hi ha conflicte amb què l'especialista parli en espanyol, sempre i quan entengui el que li diu el pacient en català", insisteix.  

Entre les activitats programades per l'associació, es va dur a terme el repte de 21 dies parlant en català. Una dinàmica en la qual se'ls obligava als participants a mantenir-ho de forma conscient: "El 90% de la gent que viu a Catalunya entén el català, llavors, si l'altra persona l'entén, per què l'has de canviar si el que vols és promocionar la teva llengua?", admet. Així, convida a deixar caure un altre prejudici: canviar a l'espanyol segons l'aparença de l'altra persona. 

"Crec que aquest és el pas a una societat multicultural, i el català pot ser l'eina d'integració", diu. Davant la seva tesi, els governs conservadors de les Balears i la Comunitat Valenciana actuen a la contra, eliminant els requisits o rebaixant-los al B2 per aconseguir una plaça pública. 

Lluis Mont, metge i president de Salut Pel Català, a la seu de Crónica Global SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Comparació amb altres professions

Barcelona és destinació d'expats o nòmades digitals, a més d'una migració puixant, tots ells a la recerca d'una oportunitat laboral en diferents sectors que, més o menys competitius, no solen tenir els requisits mínims del català per trobar-se dins de l'empresa privada. La diferència rau, manté Mont, en què no fan un servei públic, com sí passa a la sanitat. 

"El món està globalitzat i molts professionals d'aquí també treballen fora, és alguna cosa normal, i tampoc podem tancar les portes al talent", concorda, pel que apunta al període de tres anys que es dóna al Clínic per a l'adquisició del nivell òptim de català. Malgrat aquest temps, insisteix en què l'Administració no compleix amb el seu paper i no ho exigeix als treballadors que queden consolidats al sistema. 

El propòsit de l'associació és ampliar el seu camp d'actuació, oferir aquest programa en més centres hospitalaris i "promoure canvis" amb la implicació de sindicats, patronals i associacions simpatitzants, com en les jornades que ha organitzat aquest dilluns on hi ha participat el grup Quirón, Metges de Catalunya o el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

La Generalitat repren les classes de català a la seva seu de Perpinyà amb un professor a temps complet

Polèmiques

Però, les polèmiques? El que va passar durant l'estiu amb la gelateria de Gràcia o els vídeos que circulen