La secta Crea, una polèmica comunitat d'aprenentatge de la Universitat de Barcelona (UB), manté un peó en l'estructura de la Generalitat de Catalunya. El controvertit grup sectari ha aconseguit que Fernando Macías, un dels seus científics socials més brillants pel currículum, prosperi al Departament d'Igualtat i Feminismes.
Alerten d'això fonts del poble gitano després que Macías treballés en el Pla Integral de la comunitat durant un temps. Ara, el Govern de Salvador Illa (PSC) l'ha recuperat com a director general d'Igualtat de Tracte i no Discriminació a la Conselleria d'Eva Menor.
Des de l'entorn de l'alt comandament admeten la trajectòria acadèmica "excel·lent" de Macías, tot i que alerten que és "una figura de Crea", acusada per la xarxa anticults Redune d'operar comportaments endogàmics i sectaris entre els seus investigadors.
Deixeble de Vílchez
Macías va ser nomenat a l'octubre per l'Executiu d'Illa. Abans, l'acadèmic va ocupar un lloc [veure aquí] al Pla Integral del Poble Gitano (PIPG), l'eina de coordinació de polítiques públiques amb la comunitat romaní i, també, l'encarregada de tutelar el repartiment de les subvencions, que són estratègiques, molt buscades i objecte de tensions.
L'investigador i alt càrrec es considera un dels "deixebles" de Ramon Vílchez, un històric alt càrrec de la Conselleria de Drets Socials que va passar per diferents càrrecs fins a ser nomenat coordinador de l'influent Pla el 2016.
ERC 'assalta' el poble gitano
El moviment no va ser innocu. Ramon Vílchez, a més de pedagog amb una llarguíssima trajectòria, va ser president d'ERC a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) i regidor abans de l'etapa de Gabriel Rufián.
Col·locar aquest alt comandament al timó de polítiques gitanes de Catalunya va ser, segons aquestes fonts, un "intent dels republicans de controlar la comunitat", en franca competència amb l'espai del PSC, que ha intentat tendir ponts a la diversitat catalana mitjançant la figura del senador Josep Maria Sala.
Tots dos van coincidir a Crea
Per a aquesta irrupció en el col·lectiu Rom, ERC va buscar a la pedrera de Crea, un grup investigador-secta que opera des de fa dècades a la UB. En efecte, tant Vílchez com Macías van passar per la comunitat d'aprenentatge en el passat, tot i que el grup investigador té "una interlocució captativa" amb la resta del col·lectiu.
Ho van fer sota la tutela del controvertit Ramon Flecha, catedràtic de Sociologia i creador de la criticada xarxa científica de la UB. "L'obsessió de Flecha va ser sempre controlar el poble gitano. Primer amb Julio Vargas i més endavant amb Vílchez i Macías, quan ho va aconseguir", insisteixen les mateixes veus.
Un Institut que no neix
Durant un temps, aquest objectiu vital de Flecha va semblar materialitzar-se. Ramon Vílchez, va prendre la tutela de la principal eina d'interlocució amb el col·lectiu amb el beneplàcit d'ERC --des del Govern-- i la universitat, "amb Crea com a autora intel·lectual del nomenament".
Prova de l'obsessió contumaç dels republicans de controlar el poble romaní va ser l'intent fallit de crear l'Institut Català del Poble Gitano [veure nota de premsa aquí], que es va anunciar el 2019 però mai va veure la llum. L'oposició de la comunitat ho va frustrar.
Bernat Valls, figura clau
En aquesta maniobra envolvent, una altra figura clau, aquesta vegada política, va jugar un rol estratègic: la de Bernat Valls. Polític pura sang d'ERC --junquerista-- va avalar la presa independentista del poble gitano com a director general d'Acció Cívica i Comunitària, càrrec que va ocupar entre 2016 i 2021.
A Valls --ara reubicat a la Diputació de Barcelona-- se li atribueix l'artefacte fallit de l'Institut del Poble Gitano i, després, l'aval a la permeació de Crea del Pla Integral. Ja que el pla va quedar com a únic instrument institucional de repartiment de fons a la comunitat en fracassar l'Institut.
Valls ho va fer amb l'ajuda de Oriol Amorós, històric comandament republicà i l'alter ego de Josep Maria Sala per a les comunitats migrades a Catalunya.
Vacant
Aquesta estructura va aguantar fins al 2022, quan Vílchez es va jubilar i la seva plaça de coordinador va quedar vacant. El Govern d'ERC la va funcionaritzar en un intent de protegir-la d'interferències polítiques.
Comiat de Ramon Vílchez amb motiu de la seva jubilació el 2022
"Exigir unes oposicions per ser coordinador del Pla Integral va excloure el 99% del poble gitano, que no passaria unes proves tan dures", lamenten fonts crítiques. Censura a la qual assisteix part de raó, ja que a 2 de gener de 2025, el lloc continua vacant.
Subvencions
Aquests moviments entre bambolines van tenir uns guanyadors. Si es segueix el rastre dels diners destinats al poble gitano, s'observa que algunes entitats van resultar beneficiades per les subvencions del Pla Integral i altres, perjudicades. Les afavorides van ser Campus Rom, Fundació Pere Closa, Porta Cabot i Ètic Habitat, que dirigeixen l'exdiputat dels comuns David Companyon i la seva família.
Companyon prové de l'espai d'EUiA, ara aliada estratègica d'ERC. Amb l'exdiputat i els seus germans al capdavant, Ètic s'ha endut gairebé un milió en pagaments de treball comunitari a Barcelona en tres anys, va explicar Metrópoli. Això sense comptar el que ingressa del Govern.
Càstig a la FAGiC
En canvi, el Pla Integral ha castigat la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), l'entitat degana i més representativa del poble romaní. "Li han retallat el 60% de subvencions des que es va mostrar crítica amb el nomenament de Vílchez, la creació de l'Institut i la infiltració de Crea".
Públic als premis Fagic 2023, celebrats a la seu de la SGAE a Barcelona
I la FAGiC va resultar castigada amb menys fons tot i que "realitza la majoria de les mediacions" en els conflictes que concerneixen la comunitat romaní. Una d'elles, per exemple, la que va pacificar el barri de Font de la Pólvora de Girona després d'un doble homicidi l'any passat. "Ètic factura i no media", critiquen les mateixes veus.
Crea, a per els abusos a menors
Amb aquests antecedents, Fernando Macías, que va ser part del Pla Integral, ha passat ara a l'estructura d'Igualtat i Feminismes. "De ser propers a ERC, Crea s'adapta ara amb el nou Govern del PSC".
I busca nous fronts. Fa uns mesos, el grup va presentar una nova plataforma de combat contra els abusos sexuals a menors. El grup de Flecha ho va fer totalment aliè a l'entitat de referència i amb més solera en aquesta lluita: la Fundació Vicky Bernadet, que va presentar els seus programes unes setmanes més tard també a Barcelona.
Corassa mediàtica
En la seva presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la nova eina contra l'abús sexual infantil va servir per titllar d'"agressors" els mitjans de comunicació que han reportat els comportaments sectaris de l'entitat, com El Confidencial, Ara o Crónica Global.
A petició d'aquest mitjà, després reiterada per correu electrònic, Ramon Flecha, fundador de Crea, va rebutjar una entrevista en terreny neutral gravada per les dues parts.
Control dels seus científics
Per ara, doncs, el nucli investigat de la UB ha aconseguit enquistar una figura en l'estructura del Govern mitjançant Macías. En paral·lel opera l'Escola d'Adults de La Verneda-Comunitat d'Aprenentatge a Barcelona, criticada pels veïns per intentar captar i pilotar un teixit veïnal ja representat a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
És a La Verneda on opera una de les polèmiques comunitats d'aprenentatge de Crea, en què exmembres van alertar que s'arribava a "controlar les relacions sexuals i afectives" dels acadèmics. Són les "pràctiques sectàries" que l'Audiència Provincial de Barcelona va veure provades en la causa judicial que el grup de Flecha va llançar contra El Confidencial quan aquest mitjà digital va reparar en les crítiques de "discriminació" dins de Crea. La va perdre, i l'article segueix publicat.