Barcelona ja no és la ciutat on viure. És la capital de Catalunya, on es concentra gran part de l'activitat econòmica i cultural, però el turisme, el bullici i l'alt preu de l'habitatge han fet que molts dels seus veïns marxessin fora, anònims i famosos.
Ja es compten per desenes els personatges cèlebres que han deixat la ciutat comtal a la recerca d'un lloc més tranquil i amable per viure. Carla Simón és una d'aquestes persones.
La directora de Romería, nominada a vuit premis Goya, no sempre ha estat de Barcelona, però sí ha decidit establir-se fora de la ciutat, a poc més de mitja hora. Allà es troba El Masnou, un poble costaner amb molta més tranquil·litat.
A primer cop d'ull, el municipi pot semblar una localitat més del litoral metropolità: ben comunicat per tren, travessat per la N-II i obert al mar. De fet, durant anys va ser vist com un lloc de pas.
Un port mariner
Tanmateix, la seva història urbana i social planteja una altra realitat. Una altra mirada, com la del cinema de Carla Simón, permet veure i entendre una identitat pròpia, marcada de manera decisiva pel mar.
Durant segles, El Masnou va ser un poble mariner. El seu desenvolupament va estar estretament vinculat a la navegació, la pesca i, especialment, al comerç marítim.
Lloc de mariners
La seva dedicació va ser tal que, a partir del segle XVIII i al llarg del XIX, el municipi es va convertir en un dels enclavaments més actius de la costa catalana en relació amb el tràfic ultramarí.
Des d'aquí van salpar mariners, pilots i capitans que van fer de l'oceà el seu principal mitjà de vida. Un passat que es va traduir en una intensa activitat econòmica i en una estructura social molt lligada al mar.
Cases d'El Masnou
Això va portar també que el municipi destaqués com a centre de formació nàutica. Es va crear lEscola de Nàutica d'El Masnou, que va ser una de les més importants de Catalunya.
Aquí es van formar generacions de marins mercants, consolidant la reputació del poble com a enclavament naval.
Passat a Amèrica
La riquesa no només va venir del mar, també d'ultramar. El comerç amb Amèrica va deixar una empremta visible en el paisatge urbà. Molts dels seus veïns van fer fortuna a Cuba, Puerto Rico o Filipines.
Aquests indians van tornar i es van construir grans mansions i habitatges amplis a l'estil colonial. Unes construccions que encara avui es conserven.
Colons indians
Aquestes cases, repartides per diferents zones del municipi, es caracteritzen per façanes treballades, balcons, jardins interiors i elements decoratius que reflecteixen el gust de la burgesia del segle XIX.
Així, al poble, avui convertit en ciutat, conviuen aquestes mansions indianes amb construccions més humils, pròpies del passat mariner, i d'altres més modernes, configurant un paisatge urbà ple de contrastos.
El nucli antic, sense anar més lluny, conserva el traçat d'un nucli que va créixer d'esquena a la muntanya i mirant al mar. En aquesta zona es concentrava bona part de la vida quotidiana lligada a la pesca i als oficis marítims.
D'aquella època queden habitatges senzills que s'aixequen en carrers estrets i amb desnivells propis del poble original. Un segell d'identitat que recorda el seu passat mariner.
El port
El port d'El Masnou és avui un altre dels elements centrals del municipi. La seva funció actual és principalment esportiva i recreativa, però la seva presència s'entén com la continuïtat d'una llarga relació amb el mar.
El port ordena el front marítim i actua com a punt de connexió entre el nucli urbà i la costa. Al seu voltant es concentren serveis vinculats a l'activitat nàutica, així com nombrosos restaurants i locals de restauració.
Les platges
I si hi ha port i hi ha mar, tampoc poden faltar les platges. El litoral d'El Masnou està format per llargues platges urbanes, obertes i de fàcil accés, separades per espigons i adaptades a la costa del Maresme.
Es troben a l'altra banda de la via del tren, una infraestructura que també ha condicionat el municipi. Tot i que actua com a barrera física amb el mar, ha facilitat les comunicacions amb Barcelona i altres punts del Maresme, atraient nous veïns. També a Carla Simón. Potser sigui per aquesta relació amb el mar de la seva família gallega, com explica a Romería.