Ni spa ni hotel: el canó secret d'aigües termals on banyar-se gratis a la província de Tarragona

Lluny dels circuits de luxe i les tarifes dels balnearis tradicionals, la província de Tarragona amaga un refugi geològic que desafia les convencions del turisme de benestar. Es tracta d'un enclavament salvatge excavat durant segles per l'erosió fluvial, on la natura ha esculpit un santuari a l'aire lliure. Un escenari de parets verticals i silenci que permet gaudir d'una experiència termal sense necessitat de reserves, horaris ni entrades.

El secret d'aquest paratge rau en un fenomen hidrològic que manté les seves aigües a una temperatura constant de 28 graus, alienes a la climatologia exterior. Conegut històricament per les propietats minero-medicinals del seu cabal, el lloc convida a submergir-se en gorgs cristal·lins encaixonats entre muntanyes. Suposa una alternativa terapèutica i gratuïta que rivalitza en beneficis amb les instal·lacions més exclusives.

El poblet de Lleida poc massificat que cal visitar sí o sí al gener: una autèntica joia medieval

Refugi natural

Aquest tresor ocult respon al nom de La Fontcalda. Situat al municipi de Gandesa, a la comarca de la Terra Alta, el conjunt destaca per la seva ubicació al fons d'una vall profunda. El riu Canaletes actua com a arquitecte principal del paisatge i s'obre pas entre les serres de la Mola i el Crestall per formar un congost de gran bellesa visual.

Balneari Fontcalda FACEBOOK

Les aigües sorgeixen riques en clorur, carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. Aquesta composició química va donar fama medicinal al lloc des del segle XIX. Al costat de les zones de bany, s'aixeca un santuari els orígens del qual es remunten al segle XIV, testimoni mut de la peregrinació històrica cap a aquest punt de sanació que avui atrau senderistes i curiosos.

Accés singular

Arribar-hi forma part de l'aventura. L'accés per carretera requereix agafar una pista forestal asfaltada d'uns 12 quilòmetres des del centre de Gandesa. El camí serpenteja per la muntanya i exigeix precaució al volant, tot i que regala vistes panoràmiques abans de descendir fins al llit del riu.

Fontcalda Freepik

Una altra opció molt popular consisteix a utilitzar la Via Verda de la Val de Zafán. Aquest antic traçat ferroviari, reconvertit en ruta cicloturista, travessa la zona i permet una arribada espectacular a peu o en bicicleta després de creuar túnels il·luminats. És el pla perfecte per combinar esport i recompensa termal en una mateixa jornada.

Consells útils

Per gaudir de la visita convé anar ben equipat. L'ús d'escarpins resulta fonamental per evitar relliscades a les roques humides i caminar amb seguretat pel llit del riu. Així mateix, en tractar-se d'un entorn aïllat, cal portar aigua i menjar, especialment fora de la temporada alta quan els serveis de restauració solen romandre tancats.

Tot i que l'aigua convida al bany tot l'any, el contrast tèrmic a l'hivern pot ser intens en sortir dels gorgs. La Fontcalda no és només una destinació estiuenca, sinó un racó perenne on la geologia i l'aigua creen un microclima de pau. Un recordatori que els millors luxes de la natura, de vegades, continuen sent gratuïts.

La ruta de les mansions de la costa del Maresme: un passeig per antigues ambaixades convertides en cases de luxe

Llegat històric

La força erosiva del riu Canaletes va modelar un paisatge de roques escarpades i profunds canons. Aquest corredor geològic connecta paratges de gran valor ecològic i serveix d'hàbitat per a diverses espècies d'ocells rupícoles. La monumentalitat de les parets calcàries protegeix el cabal i genera ombres que agraeixen els visitants els dies de més insolació. L'orografia del terreny aïlla el so i converteix el bany en una immersió sensorial absoluta.

La mística de l'enclavament transcendeix el vessant geològic gràcies a una antiga llegenda local. La tradició relata la troballa d'una imatge de la Mare de Déu per part d'un pastor en aquesta vall. Després de diversos intents fallits de traslladar-la a la església de Gandesa, ja que la talla desapareixia i reapareixia al seu lloc d'origen, els veïns van interpretar la seva voluntat de romandre al costat del riu. Allà van aixecar el temple que avui vigila les aigües i completa la màgia d'aquest racó tarragoní.