El Petit Versalles que s'amaga al cor de Lleida: una joia neoclàssica entre camps de cereal

Hi ha racons a la geografia catalana que semblen haver estat dissenyats per desafiar la lògica del paisatge que els envolta. Mentre el viatger s'acostuma a la serenor dels camps de secà i a l'horitzó infinit de les terres de Ponent, de sobte emergeix una arquitectura pròpia de les grans corts europees. És un contrast gairebé irreal, on la sobrietat de l'entorn rural es trenca per la irrupció de columnes, frontons i una elegància que remet directament a l'esplendor del segle XVIII.

Aquesta destinació, sovint ignorada per les guies turístiques més comercials, guarda entre els seus murs una història de poder, educació i prestigi social. No es tracta només d'un edifici, sinó d'un símbol d'una època en què Catalunya volia projectar la seva identitat a través de la pedra i l'ordre acadèmic. Recórrer les seves estances és viatjar a un passat on el refinament neoclàssic convivía amb la duresa de la vida agrícola, creant un oasi de sofisticació enmig del silenci de l'interior.

Horitzó senyorial

L'epicentre d'aquesta ruta és la Universitat de Cervera, un edifici monumental que, per les seves dimensions i estil, és considerat un dels millors exemples del neoclassicisme a Europa. La seva construcció va ser un encàrrec de Felip V, qui després de la Guerra de Successió, va decidir centralitzar tot l'ensenyament universitari de Catalunya en aquesta localitat de la Segarra. El resultat és una mola de pedra que sorprèn per la seva simetria i el seu aire cortesà.

L'espai més enlluernador és, sens dubte, el Paranimf. Els seus sostres alts, la sumptuositat del seu retaule barroc i l'acústica perfecta fan que el visitant oblidi que es troba en una petita capital comarcal. És aquí on el sobrenom de Petit Versalles pren sentit, especialment quan la llum de la tarda incideix sobre la seva façana d'estil barroc i neoclàssic, ressaltant les escultures que decoren l'entrada principal.

Pedra eterna

Per gaudir d'aquesta experiència, el viatger ha d'organitzar la seva visita amb antelació, ja que l'edifici segueix acollint diverses institucions. L'horari de visites sol ser de dilluns a divendres, tot i que els caps de setmana s'organitzen rutes guiades que permeten accedir als racons més privats del recinte, com la capella o el pati central. Les entrades solen tenir un preu simbòlic d'entre 3 i 5 euros, depenent de si s'opta per la visita lliure o guiada.

Arribar fins a aquest enclavament és senzill des de Barcelona o Lleida. La forma més ràpida és a través de l'A-2, prenent la sortida cap a Cervera. El trajecte ofereix, a més, la possibilitat de perdre's per les carreteres secundàries de la Segarra, una comarca esquitxada de petits pobles medievals i castells que reforcen la sensació d'estar en una època diferent. Per als amants del turisme ferroviari, la línia R12 ofereix una connexió directa que permet gaudir del paisatge.

Essència rural

A més de l'edifici universitari, no es pot abandonar la zona sense passejar pel Carreró de les Bruixes, un racó ple de misteri que contrasta amb la llum del conjunt acadèmic. La gastronomia local és un altre dels pilars d'aquest viatge, on els plats de caça i l'oli d'oliva verge extra de la zona són protagonistes indiscutibles. El 2025, Cervera s'ha consolidat com un refugi de pau per a aquells que busquen una escapada cultural sense les aglomeracions de la costa.

El Versalles lleidatà no és només un monument, és l'ànima d'una comarca que ha sabut preservar la seva història davant el pas del temps. Ja sigui per la seva importància històrica o per la bellesa plàstica dels seus jardins i places, aquesta destinació es postula com la parada obligada per a qualsevol cronista de viatges que busqui l'autenticitat. En aquest racó de la Segarra, el temps no corre; es desplaça entre pedres que encara respiren l'eco de la il·lustració.