El convent del segle XVIII que avui és un hotel amagat al centre de Barcelona: conserva un passadís secret i un pati modernista
L'allotjament, gestionat per una família, s'ha convertit en un senyal d'identitat i resistència
Més notícies: La botiga de Nadal de Barcelona assetjada pels lladres: "Hem hagut de contractar un vigilant"
Notícies relacionades
Barcelona encara guarda els seus secrets. Edificis que semblen una cosa en realitat són una altra, com una aparent barberia que amaga un club nocturn, teatres reconvertits en discoteques i fins i tot un convent del segle XVIII convertit en un hotel.
El millor de tot és que ni ho sembla. El Peninsular sembla un hotel qualsevol situat al cor del Raval. De fet, la seva façana no és en absolut eclesiàstica, sinó la d'un edifici antic més.
Tot canvia si un s'aboca pels vidres de la porta. L'entrada ja sembla treta d'una altra època, com dels anys 70, però, tan aviat com s'accedeix a l'interior, el viatge és encara més llunyà.
Allà dins encara es respiren els aires monàstics i fins i tot les reformes d'estil modernista que fan del seu pati un lloc hipnòtic.
Un convent agustí
La història de l'Hotel Peninsular es remunta al segle XVIII, quan l'edifici albergava un convent de frares agustins. Allà van viure i conviure els religiosos que prestaven servei a la comunitat. És clar que el temps passa, els costums canvien i els espais s'adapten a les necessitats de la població. Però també influeixen les guerres.
L'edifici va començar la seva vida com a convent el 1730, construït per l'esmentada ordre religiosa després de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió. Malgrat la seva rellevància, el convent va patir greus danys durant els aldarulls de 1835.
De monestir a restaurant
Aquest episodi va ser un punt d'inflexió per als religiosos, que van abandonar el lloc. Dècades després, el 1868, l'edifici es va convertir en el restaurant Great Inn Peninsular, dirigit per Prudenci Bros, qui havia estat xef d'Isabel II.
Finalment, entre 1875 i 1877, es va transformar en hotel sota la gestió de cinc socis italians liderats per Francesco Totti, un avantpassat del famós futbolista italià. A poc a poc, l'establiment va començar a ressorgir.
Triomf com a hotel
Durant l'Exposició Universal de 1888, l'Hotel Peninsular va viure la seva època daurada, atraient visitants gràcies a la seva ubicació cèntrica i a la qualitat dels seus serveis. En aquell moment, les habitacions eren senzilles i acollidores, respectant l'estructura original del convent.
Sempre conservant la seva essència històrica mentre s'adapta als temps moderns, l'allotjament s'ha convertit en un senyal d'identitat i resistència. Un gairebé no ho diria en passar davant de la seva porta, però al seu interior es conserva un tresor arquitectònic sense igual.
Un pati modernista
Quan un travessa les portes d'entrada, queda bocabadat davant el fascinant pati interior modernista que s'amaga al seu interior. Una joia arquitectònica que combina elements històrics amb un encant atemporal.
Aquest pati, cobert per una gran claraboia que permet l'entrada de llum natural, és el cor de l'hotel. Al seu voltant es disposen tres plantes amb galeries obertes, balcons amb baranes i un disseny que evoca èpoques passades.
Detalls d'estil
La font central, les jardineres plenes de plantes penjants, el terra de mosaic hidràulic en blanc i negre i el moble de ferro amb detalls de marbre completen un escenari que transporta els visitants a un altre temps i a un altre lloc. L'atmosfera de calma i serenitat contrasta amb la vibrant vida del barri del Raval que queda a l'altre costat de les portes.
El seu estil és tan característic que en més d'una ocasió ha estat escenari de rodatges. De fet, els seus actuals propietaris ofereixen aquest racó per llogar, conscients que es tracta d'un espai singular capaç d'atreure cineastes, realitzadors, músics, bandes i anunciants.
Pati de l'Hotel Peninsular METRÓPOLI ABIERTA
Un passadís secret
El pati no és l'únic secret que amaga aquest hotel. Més enllà que les seves habitacions conserven bona part de l'essència dels antics dormitoris dels monjos del convent, hi ha un altre lloc únic.
El Peninsular també guarda al seu interior un passadís subterrani que connectava l'antic convent amb la veïna església de Sant Agustí. Avui està tapiat per evitar actes vandàlics, però segueix intacte, recordant la seva utilitat i el seu passat religiós.
Un hotel familiar
Avui, l'Hotel Peninsular és un hotel familiar. De fet, segueix sent gestionat per Sílvia i Àlex, la tercera generació de propietaris de la família Herrero-Català, que el va adquirir el 1912. Ambdós defensen l'edifici davant l'especulació immobiliària i qualsevol acció vandàlica.
Són ells els encarregats de conservar l'esperit del convent original, sense oblidar les necessitats dels seus clients del segle XXI. Així, les habitacions, que en un altre temps van ser cel·les monàstiques, compten ara amb connexió Wi-Fi, calefacció, aire condicionat i banys privats, garantint una estada confortable per als hostes.
Passat i present
Totes aquestes habitacions donen al pati modernista i la seva decoració està cuidada fins a l'últim detall. Sostres baixos amb bigues de fusta, terres de rajola i un mobiliari auster rememoren el seu passat religiós i constitueixen les seves senyes d'identitat distintives.
A més, per aprofitar el clima, l'hotel ha obert la seva terrassa als hostes. Des d'allà, els visitants poden gaudir d'una vista dels campanars de Barcelona, des de la catedral fins a la església del Pi. Tot això davant d'un dels grans temples de l'òpera de la ciutat: el Liceu.
