Publicada

La mida no importa, i els habitants de Bagergue ho saben. El poble té només 107 habitants i menys de 14 quilòmetres quadrats, però ha conquerit National Geographic i el món.

La famosa publicació de viatges li ha dedicat un article recent en què destaca el seu ambient bucòlic i les seves flors. Però no és només cosa de la revista: des de fa anys apareix a la llista dels pobles més bonics del món.

I no és el seu únic reconeixement. Situat a 1.419 metres d'altitud, Bagergue és el poble habitat més alt de la Vall d’Aran i, per a molts, també el més encantador.

El curiós és que ben pocs a Catalunya el coneixen, tot i que això importa poc als seus veïns. Aquest anonimat contribueix a mantenir el seu ambient tranquil i els seus carrers gairebé impecables.

El poble de les flors

Bagergue s’assenta en un replà natural que regala àmplies vistes sobre el vall i els cims que l’envolten. Els carrers empedrats, les cases de pedra amb teulades de pissarra i els balcons plens de flors, una de les seves senyes d’identitat, el fan únic.

La mateixa National Geographic ho destaca per això i assegura que és “el poble del Pirineu català amb més flors que habitants”.

Què diu National Geographic

De les cases de Bagergue crida l’atenció, precisament, la seva àmplia gamma de colors. “Les testos col·locades a les portes i als carrers” ho fan possible. En elles “abunden els geranis, les petúnies, els calíopes, les gitanilles i les surfínies, entre altres flors”, destaca la publicació.

Durant dècades, aquesta vila ha sobresortit per preservar la seva estètica original, regulant els materials de construcció i mantenint una coherència visual que altres pobles pirinencs han anat perdent.

Església Bagergue AranMap

Aquí tot respon a una lògica ancestral: la pedra per resistir l’hivern, la fusta per aïllar i aportar calidesa, i la pissarra de les teulades per suportar la neu. El resultat és una imatge 100% pirinenca i carregada d’història.

El seu patrimoni monumental, discret, però d’enorme valor, comença per la església de Sant Fèlix, una construcció romànica del segle XIII que ha sobreviscut a transformacions gòtiques i barroques sense perdre la seva essència.

L’església

El seu campanar d’espadanya destaca sobre les cobertes de pissarra, recordant l’origen medieval del nucli. A l’interior brilla un retaule barroc i diverses peces d’imatgeria religiosa.

L’església presideix la part alta del poble, on les cases s’agrupen formant un petit laberint de carrerons. Al seu voltant es conserven antics safareigs, fonts i bordes.

Un museu molt especial

Aquestes construccions típiques del Pirineu, destinades originalment al bestiar i a l’emmagatzematge del fenc, completen un patrimoni etnogràfic que Bagergue ha sabut posar en valor sense convertir-lo en un decorat.

Mostra d’això és Eth Corrau, un dels tresors menys coneguts de la vall. Es tracta d’un museu etnogràfic privat que alberga més de 2.000 objectes relacionats amb la vida antiga de la Vall d’Aran.

Aquí es poden veure des d’instruments agrícoles fins a estris domèstics, passant per peces d’artesania o eines de pasturatge. És una col·lecció reunida durant dècades per un veí del poble que permet comprendre com era el dia a dia abans de l’arribada del turisme i l’esquí.

El seu valor rau no només en la quantitat i raresa de les peces, sinó també en l’autenticitat de l’espai: una antiga borda rehabilitada amb criteris tradicionals.

Rutes i senders

Però no tot es redueix al museu, les cases, l’església i els seus carrers. Bagergue és un lloc ideal per gaudir de la natura, gràcies als nombrosos senders que surten des d’aquí.

Des del poble surten rutes cap als llacs de Liat, un dels conjunts lacustres més espectaculars de la Vall d’Aran. Són camins que connecten amb racons menys transitats, com el Pla de Beret o les antigues sendes ramaderes de muntanya.

Bagergue AranMap

Quan anar-hi

A l’hivern, és més difícil recórrer tant les rutes com els carrers: cal anar-hi preparat, perquè el poble es cobreix de neu. És clar que també es torna més atractiu per als esquiadors. Bagergue és a només deu minuts de Baqueira Beret.

Per tant, qualsevol època de l’any és ideal per anar-hi: a l’estiu, pel clima suau; a la primavera, per la florida exuberant dels seus balcons; a la tardor, per descobrir les seves rutes; i, amb el fred, per esquiar.

Com arribar-hi

El problema és la distància: Bagergue és lluny de tot. Hi ha més de dues hores i quart des de Lleida. S’hi arriba per l’A-2 en direcció a Alfarràs i, des d’allà, s’enllaça amb la N-230 cap a Vielha. Un cop a la capital aranesa, només queda seguir la C-28 en direcció a Salardú i desviar-se fins a Bagergue.

Encara més llarg és el trajecte des de Barcelona. S’hi va per la C-58 i la C-16 cap al túnel del Cadí, es continua per la N-260 fins arribar a Adrall i, des d’allà, s’enllaça amb la N-230 rumb a Vielha. El viatge ronda les quatre hores.

Notícies relacionades