El poble de Girona de menys de 180 habitants i un castell que enganya: una perla per descobrir
El nucli històric, petit però acollidor, gira entorn de l'Església de Sant Llorenç
Altres notícies: Ni Catalunya ni País Basc: aquesta és la comunitat autònoma que se sent menys espanyola, segons el CIS
Notícies relacionades
L'Empordà és una de les zones amb més encant de la província de Girona. Acull l'art de Dalí, les ruïnes grecoromanes d'Empúries, diversos castells medievals de defensa i unes platges increïbles.
També compta amb pobles erigits en pedra com Canapost, Pals, Peratallada, Palau-Sator i d'altres menys coneguts, com Torrent. Aquest darrer té tot just 173 habitants i un encant per descobrir.
La primera impressió en arribar és la de trobar-se en un poble medieval. Es repeteix la imatge: cases de pedra, carrerons estrets i masies disperses pel paisatge. La diferència està en la calma.
Torrent no és una destinació de masses, sinó un refugi. Un lloc fet sense presses i per ser visitat alliberat d'elles. Això permet descobrir detalls arquitectònics gairebé inadvertits o, simplement, escoltar el silenci.
El nucli històric
El nucli històric, petit però acollidor, gira entorn de l'Església de Sant Llorenç, l'edifici més emblemàtic del municipi. D'origen medieval, les seves primeres estructures es remunten probablement al romànic tardà, tot i que el pas dels segles hi ha deixat nombroses capes d'història.
L'església, ancorada al centre del poble com una brúixola temporal, mostra una arquitectura sòbria que combina elements romànics, gòtics i reformes posteriors. La seva nau única i les capelles laterals afegides entre els segles XVI i XVIII li donen una altra forma.
L'església de Sant Llorenç
Un dels trets més interessants de Sant Llorenç és precisament el seu esperit híbrid. El visitant atent descobrirà l'estructura robusta pròpia del romànic, l'elevació i la llum del gòtic i la sobrietat de les reformes del segle XIX.
El campanar, de base quadrada, conserva proporcions medievals, mentre que la façana i certs volums revelen intervencions més modernes. A l'interior, l'atmosfera és senzilla, gairebé austera, però carregada d'història, especialment en els seus retaules tardans.
A pocs metres, encara que fora del circuit turístic habitual, s'alça el Castell de Torrent, una joia discreta i pràcticament desconeguda fins i tot per a molts empordanesos.
No és un castell monumental ni una fortalesa militar com el Montgrí o el de Begur, sinó una casa fortificada medieval: una d'aquestes construccions híbrides que exercien alhora funcions residencials i defensives.
Un castell fals
El seu origen podria situar-se als segles XIII o XIV, quan moltes famílies nobles o terratinents erigien petites fortificacions per protegir les seves terres en èpoques d'inestabilitat.
Avui, el castell és propietat privada i no es pot visitar per dins, però la seva presència imponent s'aprecia des de l'exterior. Els seus murs gruixuts, la seva planta sòlida i l'evolució arquitectònica visible —finestres ampliades en època moderna, portal dovellat, volums afegits amb els segles— impressionen.
L'entorn
En el passat, va ser el centre laic del poder local, complementant la funció religiosa de l'església. Controlava el territori agrícola, administrava terres i actuava com a referent en moments d'inseguretat.
Amb el temps, va perdre el seu caràcter defensiu per transformar-se en masia, integrant-se completament en el paisatge agrícola de l'Empordà. Però, més enllà del seu patrimoni, Torrent també conquista pel seu entorn natural.
Cases de Torrent WIKIPEDIA
Els camins rurals que l'envolten ofereixen algunes de les imatges més bucòliques de la comarca: camps de cereals gronxats pel vent, fileres de xiprers que escorten senders, masies centenàries i petits boscos que canvien de color a cada estació.
La proximitat amb pobles com Pals o Peratallada fa possible conèixer altres llocs de l'Empordà, però amb la pau d'un poble de menys de 200 habitants.
Com arribar-hi
Torrent és a mitja hora de Girona. N'hi ha prou amb agafar la carretera C-66 en direcció a la Bisbal d’Empordà, enllaçar amb la GI-652 cap a Pals i, des d'allà, seguir les indicacions cap al poble.
Des de Barcelona, el viatge dura aproximadament una hora més. S'hi arriba per l'AP-7 en direcció a Girona fins a la sortida 9; després, es continua per la C-35, que connecta amb la C-31 cap a Palafrugell. Poc abans d'arribar-hi, apareix el desviament cap a Pals / Torrent.
