Ens encanta perdre'ns pels pobles de la Catalunya profunda, aquells racons tranquils on la muntanya, la pedra i les tradicions continuen marcant el ritme de la vida. Gaudim de caminar per carrers estrets, descobrir esglésies romàniques, sentir el silenci de les valls i connectar amb l'autenticitat de llocs on el temps sembla anar més a poc a poc. Allà hi trobem justament el que busquem: natura, calma i l'essència més genuïna del territori.
El poble de Girona
Queralbs és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca del Ripollès: al nord de Ribes de Freser i al límit amb la Cerdanya i la comarca francesa del Conflent. Només compta amb 206 habitants, segons dades de l'INE 2024, i no enlluerna amb grans obres ni presumeix d'un llegat monumental.
El seu atractiu, més aviat, rau en la sinceritat amb què es mostra: un petit enclavament pirinenc que ha sabut conservar la seva essència. El viatger que s'endinsa pels seus carrers descobreix un entramat de passadissos i rampes de pedra que s'enfilen pel vessant sense demanar permís a l'orografia. Només un parell de carrers trenquen aquest traçat irregular; una d'elles, el carrer del Pla, concentra la vida social del poble amb els seus pocs bars i restaurants, i condueix al Centre d'Informació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, punt de partida per a qui vol explorar Núria o alguna de les valls properes.
Si es continua pel carrer de l'Església, la ruta desemboca davant l'edifici més antic i valuós de Queralbs: la església de Sant Jaume. Aquest temple romànic, aixecat cap a finals del segle X, conserva un nàrtex elegant i sorprenent: una mena d'atri format per sis arcades recolzades en capitells que, segons els experts, s'hi van afegir en ple segle XV.
Queralbs
Entre muntanyes
Mirar-ho amb calma és guaitar més d'un mil·lenni d'història, a un temps en què el ritme vital del poble gairebé no variava mentre els regnes es disputaven aquestes muntanyes i els habitants seguien dedicats al pasturatge i la transhumància.
Al llarg d'aquest llarg recorregut històric hi va haver també episodis determinants. El 1375, Pere III va atorgar un privilegi per salvaguardar l'antic castell -avui reduït a uns murs dispersos-, i, més endavant, el devastador terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va arrasar bona part de la població. Malgrat els cops, Queralbs va aconseguir refer-se.
La Plaça de la Vila ofereix un respir i, alhora, un espectacle natural difícil d'oblidar. El seu mirador de dos nivells obre una panoràmica que abasta la vall del Freser, envoltada per les moles del Puigmal, del Infern i del Noufonts, totes superant els 2.800 metres. A la tardor, el paisatge es converteix en un tapís d'ocre, vermell i daurat que justifica l'afirmació repetida pels veïns: des d'aquí es contempla un dels balcons més bonics del Pirineu.
Queralbs
Altres camins
El municipi inclou altres petits assentaments que ajuden a entendre la vida en aquestes muntanyes. A Fustanyà s'alça la sòbria església de Sant Sadurní, una joia romànica del segle XII. Rialb conserva la petjada del seu passat miner; a Serrat, les cases encara mostren els forns de pa encaixats a les seves parets; i Vilamanya sol ser una parada recomanada per a qui recorre la zona a peu.
D'entre aquests camins, cap és tan popular com el Camí Vell, l'antiga via que puja des de Ribes, travessa Queralbs i continua fins al santuari de Núria. Des del poble, l'ascensió requereix entre dues hores i mitja i tres, un trajecte que acompanya el curs del Freser mentre es succeeixen cascades, ponts medievals i boscos que muten de color segons l'estació. Amb sort, alguna cabra pirinenca es deixa veure, equilibrant-se amb una soltura impossible sobre els cingles. És un recorregut que resumeix, perfectament, el que ofereix: història, natura i aquella calma que només apareix als llocs que es mantenen fidels a si mateixos.