Així és l'hostal més antic de Catalunya: 501 anys d'història i bon menjar

Salvador Illa ho ha fet oficial. El restaurant més antic de Catalunya es troba al Solsonès, però el seu nom confon.

Aquí no hi ha lloc per allotjar ningú, però sí per alimentar-lo. Així ha estat des de 1524 i, 501 anys després, tot segueix igual. El local és propietat de la família fundadora. Ells van rebre fa poc la visita del mateix president de la Generalitat.

Els llums de Nadal sorgits d'un 'christmas' de Dalí: aquesta ciutat catalana presumeix de decoració nadalenca

En una visita a Pinós, el mandatari català va treure el cap per la porta per conèixer com és i qui el regenta. La seva voluntat va ser posar en valor aquest establiment de tota la vida, sempre en risc de desaparèixer. Tot i que no és el cas de l'Hostal de Pinós.

La seva història és una rara avis, però també un rècord en els temps que corren. A més, no ha perdut la seva essència i el seu aspecte és gairebé l'original: tot de pedra i amb diversos elements de fusta.

Com és l'edifici

L'edifici, adossat alsantuari de Santa Maria de Pinós, va néixer com a punt de descans per a pelegrins, traginers, pagesos i comerciants; d'aquí que es digui hostal.

Els seus amos allotjaven tots aquells que creuaven les muntanyes que envolten el municipi seguint camins de transhumància i rutes interiors que connectaven la Catalunya central amb les comarques veïnes.

Inicis de l'hostal

Durant segles, l'hostal va ser refugi, posada i llar temporal per a qui necessitava un àpat calent, un sostre o simplement una llar encesa en nits d'hivern. Com ara.

Només hi ha una diferència amb la seva funció inicial: ara ja no hi ha habitacions on allotjar-se, només espais on menjar. Tot i així, l'Hostal de Pinós segueix sent fidel a la seva essència.

No presumeix de modernitats ni d'artificis: ofereix una experiència honesta, autèntica, gairebé tel·lúrica. En entrar, la pedra domina, la fusta cruix i l'aroma de cuina casolana recorda que aquí les receptes no neixen de tendències, sinó de tradició.

Els menjadors, dividits en quatre espais, són amplis però acollidors i conserven aquest aire rústic i familiar. No és casualitat: cada generació de propietaris ha mantingut aquesta estètica sòbria, conscient que gran part de l'encant del lloc rau en la seva continuïtat històrica.

Què s'hi menja

La gastronomia és un altre dels pilars que expliquen la seva reputació. L'Hostal de Pinós treballa amb una cuina d'arrel catalana, senzilla però profundament arrelada al territori.

Al seu menú hi apareixen plats típics; aquí es menja com s'ha menjat sempre a la Catalunya interior: carns a la brasa, estofats tradicionals, sopes reconfortants, peus de porc, fricandó, amanides de temporada i postres casolanes que tenen gust de cuina d'àvia.

Quant costa

Tot a un preu raonable, perquè manté la seva vocació popular, amb menús assequibles que l'han convertit en punt de trobada per a excursionistes, famílies, motards, grups de senderistes i veïns de la comarca que busquen un lloc on menjar bé sense complicacions.

I és que l'entorn està fet per descobrir: muntanyes suaus, bosc i camps de conreu esquitxats de petites masies. I, en dies clars, la vista s'estén des del Prepirineu fins a Montserrat.

La platja de Tarragona que es transforma a la tardor: \

Són molts els que decideixen explorar aquests espais oberts seguint algunes de les rutes senyalitzades, camins històrics i petites ermites que parteixen de Pinós.

Per això, l'Hostal de Pinós funciona com a “quilòmetre zero” per a senderistes: un punt d'arribada i de sortida, per agafar forces i recuperar-se.

Com arribar-hi

Arribar-hi és relativament fàcil en cotxe. Són una hora i 40 minuts des de Barcelona.

L'habitual és agafar la C-16 o la C-17 en direcció a Manresa i, un cop a la zona del Bages, enllaçar amb la carretera C-55 cap a Solsona. A l'altura de Cardona, es continua per la C-26 en direcció a Solsona i, poc abans d'arribar-hi, ja apareix el desviament senyalitzat cap a Pinós.