El poble de Catalunya a més de 800 metres d'altitud perfecte per a una escapada nadalenca: una postal de somni

A més de 800 metres d'altitud, al cor més serè de Catalunya, s'amaga un petit poble que cada hivern sembla tret d'una postal. Els seus carrers empedrats, flanquejats per cases de pedra i teulades nevades, conviden a passejar sense presses mentre l'aire fred porta amb ell l'aroma de llenya cremada. És un racó que molts desconeixen, però que qui el descobreix el guarda per a si com un tresor de muntanya.

Quan arriba el Nadal, aquest municipi transforma la seva essència tranquil·la en un escenari màgic on la tradició pren vida. Els veïns, fidels a un costum que ha passat de generació en generació, representen un pessebre vivent que converteix cada carreró en un petit fragment d'història. Qui el visita no només contempla un espectacle, sinó que s'endinsa en una experiència única, capaç de commoure fins i tot als més escèptics.

Nadal medieval

Rupit es transforma en un escenari de conte en l'últim mes de l'any. Les cases de pedra s'il·luminen amb l'escata de les nits llargues, els carrerons de llambordes xiuxiuegen llegendes del passat i un aire fred, perfumat per la llenya crepitant, embolcalla cada racó. A uns 845 m d'altitud, al cor de la comarca d'Osona, el poble es vesteix de gala per acollir aquells que busquen la serenitat de la muntanya sense demores.

Una de les escenes del pessebre vivent de Rupit Escapada Rural

Durant els dies nadalencs, la màgia s'intensifica gràcies al tradicional Pessebre Vivent de Rupit i Pruit, una representació a l'aire lliure en què veïns i visitants recorren una vintena de quadres amb personatges i oficis clàssics. Tindrà lloc el 27 i 28 de desembre, a les sis de la tarda. L'entrada costa cinc euros. Els menors de nou anys no hauran de pagar per entrar-hi.

Què fer

Al desembre, aquesta localitat de 281 habitants (Idescat, 2024) convida a descobrir racons que guanyen caràcter amb el fred. Un passeig pels seus carrerons permet apreciar detalls que en una altra època passen desapercebuts: balcons guarnits, façanes cobertes de molsa i petits comerços on ve de gust resguardar-se. També és un mes ideal per caminar pels senders propers, que ofereixen vistes nítides i un silenci només interromput per l'aigua de la riera.

Rupit i el seu pont penjant Equipatge de mà

La visita es pot completar amb propostes tranquil·les, com tastar cuina local en algun dels seus restaurants o aturar-se en miradors, com el Coll de Condreu, que regalen panoràmiques hivernals. Si el temps acompanya, l'entorn natural permet rutes curtes fins a ermites, com la de Santa Magdalena, o zones boscoses que mostren la seva versió més serena. El desembre es converteix així en una oportunitat per gaudir Rupit amb calma i sense aglomeracions.

Encant hivernal

Qui s'endinsa en aquest enclavament descobreix un paisatge que canvia a cada pas. Els voltants, coberts per un mantell blanquinós en els dies més freds, ofereixen rutes senzilles que permeten contemplar el Salt de Sallent en la seva versió més espectacular, amb el cabal reforçat per les pluges de l'estació. Els boscos que envolten el nucli urbà adquireixen tonalitats intenses i una aroma humida que convida a caminar sense presses, respirant la puresa d'una zona on la natura sembla avançar al ritme de l'hivern.

L'experiència hivernal es completa amb l'oferta gastronòmica, que es converteix en una excusa perfecta per entrar en calor. A les taules dels restaurants apareixen plats de cullera, carns a la brasa i postres tradicionals elaborats amb productes de proximitat. A això s'hi suma l'hospitalitat dels veïns, sempre disposats a compartir històries i recomanacions, cosa que converteix la visita en un record durador. Qui arriba en aquesta època descobreix un destí capaç d'oferir calma, bellesa i autenticitat en un mateix viatge.

Com arribar-hi

Per arribar fins a aquest racó de muntanya, l'opció més còmoda és fer-ho per carretera. Des de Barcelona, el trajecte ronda l'hora i mitja: només cal agafar la C-17 fins a Vic i continuar per carreteres comarcals que serpentegen entre valls i boscos. L'accés és senzill, tot i que a l'hivern convé estar atent a la meteorologia, ja que la humitat i les baixes temperatures poden deixar algunes corbes relliscoses. La recompensa arriba al final del recorregut, quan apareixen les primeres teulades tradicionals que sobresurten entre la vegetació.

Qui viatja des de Girona també compta amb una ruta directa que combina trams ràpids i paisatges canviants fins a endinsar-se en una zona més rural i tranquil·la. Hi ha servei d'autobús des de Vic, útil per a qui prefereix deixar el cotxe de banda i gaudir del viatge sense presses. Sigui quin sigui el punt de partida, el camí ja anticipa el que espera en arribar: un entorn natural cuidat, silenci de muntanya i la sensació d'acostar-se a un lloc on el temps discorre d'una altra manera.