No és Meranges: el poble més alt de Catalunya té tot just 25 habitants i està a més de 1.600 metres

Meranges és, de manera oficial, el poble més alt de Catalunya. Es troba a la Cerdanya a 1.539 metres d’altitud. Tot i així, hi ha un altre nucli habitat que el supera.

És entre els plecs més alts del Pallars Sobirà. No consta com a poble, sinó que pertany a un conglomerat de municipis. Això sí, està molt més elevat que la localitat de la Cerdanya.

Sortir a córrer a Catalunya: com passar de l’esforç al plaer sense rendir-te a la primera

Rubió, que és com es diu el lloc, s’aixeca a 1.687 metres sobre el nivell del mar, fet que el converteix en el punt habitat més elevat de Catalunya. 

Té tot just una desena de cases i allà hi viuen només 25 persones, segons consta als registres de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Primeres referències

Aquest diminut enclavament se situa a l’extrem oriental del terme municipal de Soriguera, poble al qual pertany i deu el seu nom al llatí.

El filòleg Joan Coromines atribueix el topònim Rubió al nom llatí Rubbionis, que hauria evolucionat al català medieval i, finalment, a la forma actual. 

Origen del nom

Costa de creure que el concepte llatí, que també es pot traduir com a robí, tingui a veure amb el paisatge. La roca no és vermella i aquí no hi ha pedres precioses. L’única joia és el propi municipi.

El nucli ocupa un petit esperó del flanc sud de la Roca de Coma-sarrera, a uns 1,7 quilòmetres del barranc de les Comes de Rubió, i domina el paisatge des d’un turó que actua com a mirador natural sobre les valls circumdants.

Església de Sant Salvador de Rubió AJUNTAMENT DE SORIGUERA

Només cal fer una ullada des de lluny per veure que és un lloc amb història. Durant segles, el poble va ser conegut indistintament com Rubió o Rubió del Cantó.

Aquest segon nom també té explicació. Es refereix a la serra propera del mateix nom, que marca el límit natural entre els termes de Soriguera i Llagunes, és a dir, “fa cantonada”.

Empremtes històriques

Els documents més antics que mencionen Rubió daten del segle XVI. Al cens de 1553 consten tres llars o “focs civils”, que equivalen a uns 15 habitants. Més de 500 anys després només n’ha aconseguit tenir 10 més.

A mitjan segle XIX, el geògraf Pascual Madoz descrivia al seu Diccionari geogràfic un petit poble “situat en una penya sota una alta muntanya, al costat del torrent de les Comes”, amb tot just deu cases, una font i l’església de Sant Salvador. 

On és

Madoz no va ser gaire benèvol. Afirma que les terres eren “fluixes i pedregoses”, tot i que s’hi conreaven sègol, patates, mongetes i fenc, i s’hi criava bestiar boví i oví.

En aquell moment, Rubió formava part del Vescomtat de Pallars, una de les jurisdiccions medievals més extenses del Pirineu català. Durant segles va dependre eclesiàsticament de Llagunes, amb qui encara manté vincles parroquials.

Ankara Burger, el restaurant de Castelldefels on es fusionen el futbol i el bon menjar: "La gent ve des de Madrid i Mallorca a sopar"

Des de llavors fins ara, les cases s’agrupen a les vessants oest i sud del turó, de manera aparentment desordenada. En canvi, tot està pensat.

Els habitatges estan orientats al sol i protegits dels vents del nord, per conservar la llar a una temperatura que la faci habitable.

Arquitectura i entorn

Les cases de pedra de Rubió mantenen l’arquitectura tradicional del Pallars Sobirà: murs gruixuts, cobertes de llicorella, xemeneies pirinenques i balcons de fusta. 

El més curiós de tot és que aquestes cases encara es coneixen pels seus antics noms. Així un es pot trobar amb la Casa d’Andreu, la Casa de Bigorra, la Casa de Caplloc, la Casa de Cisco, la Casa de Pei, la Rectoria, la Casa de Soler o la Casa de Vilanova.

L’església

La visita és ràpida. Aquí hi ha un únic carrer irregular que serpenteja entre els habitatges i finalitza a l’extrem oriental. Allà, s’alça l’església parroquial de Sant Salvador, punt de referència visual i espiritual per als veïns.

Es tracta d’un temple d’origen romànic, d’una sola nau, amb absis semicircular i campanar d’espadanya. Ha estat reformat en èpoques posteriors, però conserva la sobrietat medieval.

La cova submarina de Catalunya més espectacular que es pot visitar a peu: està plena de coral

Al seu interior es conserven alguns elements de culte senzills i restes d’ornamentació posterior. La parròquia depèn avui de la de Llagunes, dins de l’arxiprestat de l’Alt Pallars.

Sant Salvador, a més, compta amb un altre atractiu. La seva situació, lleugerament elevada, ofereix una impressionant panoràmica sobre el barranc i les vessants boscoses que envolten el nucli.

Rutes

L’entorn immediat està compost per prats, matolls i boscos de pi negre i avet, on abunden espècies de fauna com l’isard, la perdiu blanca o el cabirol. 

Els seus voltants són molt preuats pels amants del senderisme. Aquí hi ha rutes que connecten amb Llagunes, el Cantó i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Sembla Nova York, però és Barcelona: el museu de Catalunya que presumeix de tenir un enorme dinosaure sencer

Rubió és un municipi de la resistència. El 1992 va deixar de ser reconegut com a poble, per passar llargues dècades d’inactivitat administrativa. Des de llavors, el poble forma una entitat local menor amb junta administrativa, dependent de l’ajuntament de Soriguera.

Malgrat la seva mida, amb tot just una desena d’habitatges, el nucli segueix habitat de manera permanent, i pot presumir de ser el poble català més alt amb població estable.

Com arribar-hi

Arribar-hi no és tan difícil, sempre que no caigui una gran nevada que impedeixi l’accés. La capital catalana més propera és Lleida, que queda a més de dues hores. Es pren la C-12 que enllaça amb la C-13 fins la Pobla de Segur.

Allà es continua per la N-230 fins a Sort, on es pren el desviament cap a Soriguera. Des d’allà, una pista asfaltada i ben mantinguda puja cap al Cantó.