La cova submarina de Catalunya més espectacular que es pot visitar a peu: està plena de coral

Explica la llegenda que Montserrat, fa milers d'anys, no era una muntanya. Aquesta serra mítica de Barcelona estava sota el mar, fins que va sorgir de les aigües i l’erosió, el vent i el temps li van donar la seva particular forma.

Amb aquesta història comprovada, a ningú no hauria d’estranyar que, en altres parts de l’interior de Catalunya s’hi trobin coves de sal com les de Cardona o que, als turons del Vallès Oriental s’hi amagui una cova de coral.

Sembla Nova York, però és Barcelona: el museu de Catalunya que presumeix de tenir un enorme dinosaure sencer

Esculpides a les antigues roques calcàries d’un escull coral·lí que data de fa 38 milions d’anys, les anomenades Coves del Toll ofereixen una finestra única al passat. I tot a escassos trenta minuts de Barcelona.

Les cavitats aquí formades no només revelen l’origen submarí de les mateixes, sinó que també permeten descobrir alguns dels secrets més ben guardats de la vida prehistòrica d’aquesta regió ara anomenada Catalunya.

Un palau de coral

Però que ningú no esperi veure coralls penjant del sostre o al mig de les roques. El coral forma part de les parets que cobreixen les coves. Tot i així, a simple vista es veu que no s’està davant d’una formació rocosa qualsevol.

Conegudes com el Palau de la Fauna del Quaternari, les Coves del Toll són un dels jaciments paleontològics més importants d’Europa. La seva importància és tal que estan reconegudes com a Patrimoni de la Unesco.

Què tenen d’especial?

En primer lloc, la seva ubicació és curiosa. A una escassa hora de Barcelona i molt properes al Mediterrani. En segon lloc, el seu origen coral·lí. Però, sobretot, les restes prehistòriques que s’hi troben.

Des del Paleolític Mitjà fins a l’Edat del Bronze, aquestes coves han estat testimoni de la presència humana. També d’una sorprenent diversitat de mamífers, amb més de trenta-cinc espècies diferents identificades en excavacions arqueològiques.

Coves del Toll DIPUTACIÓN DE BARCELONA

On són

Situades a Moià, les coves del Toll emergeixen en un entorn natural imponent, a 745 metres sobre el nivell del mar. Allà, a dalt, es troba aquest laberint de passadissos perforats a la terra que recorren 1.148 metres a l’interior de la roca.

No tot és visitable. La seva importància arqueològica i les investigacions, que encara continuen obertes, fan que la visita pública es redueixi a una secció de poc més de 200 metres. Endinsar-se en les seves profunditats val la pena.

Com són

Amb una disposició en forma de L que convida els visitants a endinsar-se en el seu misteriós interior, les coves es divideixen en dues seccions: una de 180 metres, l’altra de 50 m. Totes dues igual de fredes.

Les baixes temperatures al seu interior ronden els 14 graus durant tot l’any. Això dota l’espai d’una rica biodiversitat que es fon, es conserva i alhora, posa en risc, un llegat històric que es remunta a més de 100.000 anys enrere.

Passat prehistòric

Les coves estan dividides en dos sectors principals, la galeria sud i la galeria est. A la primera, els visitants poden descobrir evidències de l’ocupació humana prehistòrica, incloent-hi restes de foc i eines de sílex.

Per la seva banda, a la galeria est, cal travessar el curs d’aigua que serpenteja per l’interior de la cova, submergint-se en un món de meravelles geològiques.

Aquí, en canvi, no hi ha estalactites i estalagmites. La manca de filtracions d’aigua fa impossible aquestes formacions. Tanmateix, això no resta espectacularitat a la visita.

Les Coves del Toll sorprenen tothom qui hi entra amb les seves impressionants formacions rocoses i la seva atmosfera única. Quantes vegades es pot dir que s’ha caminat sobre coral sense mullar-se gens?

Troballes a les coves

A mesura que els visitants avancen pels estrets passadissos, s’endinsen en un món de bellesa natural i descobriments històrics. Formes sinuoses de sostres i parets deixen intuir mons que allà van ser possibles.

S’hi han trobat restes de l’Edat del Bronze, eines i utensilis de l’època. Ara, apareixen exposats com a relíquies, abans eren mecanismes per sobreviure.

Quan es van descobrir

Poder visitar aquest espai, ara a l’abast de tothom, és tota una experiència, un luxe i gairebé un miracle. Durant mil·lennis, les coves van estar ocultes sota un mantell de terra.

Ningú no en sabia res i, potser per això, es van preservar els sediments i fòssils acumulats al seu interior que més tard es van trobar. Va ser a la dècada de 1960, quan la Diputació de Barcelona va patrocinar la il·luminació d’aquestes cavernes.

Interior de les Coves del Toll COVES DEL TOLL

A partir de llavors, des d’un futur que els habitants d’aquestes coves mai no haurien pogut imaginar, es pot entrar en aquesta mena de càpsula del temps, que conserva la civilització del passat.

Protegit, aquest enclavament és un dels secrets més ben guardats del Vallès Oriental, un testimoni viu de la fascinant història feta de coral que jeu sota la terra catalana. En canvi, molt poca gent en sap res.

L’entorn

No importa que només es puguin recórrer 200 metres, l’experiència val la pena. A més, és un pla perfecte per anar-hi fins i tot amb els més petits. Ells, com els adults, queden fascinats pel que veuen.

I si algú no vol baixar a explorar les coves del Toll, pot recórrer el seu entorn. Just fora de l’entrada, un passeig senyalitzat porta els visitants a través del bosc, on es troben altres coves properes com la Toixoneres i la Morta. I més endavant, l’avenc del Bassot.

Com arribar-hi

Només cal una cosa: predisposició i un bon calçat, ja que les coves són força humides i és millor no relliscar.

Arribar fins a les Coves del Toll és senzill. Des de Barcelona cal sortir a buscar la C-33 i agafar la sortida cap a la C-17. En arribar a l’alçada de Tona, cal desviar-se per la N-141c cap a Moià i, al poble, ja apareixen les indicacions que porten a aquestes particulars coves de coral.