La primera línia de ferrocarril d'Espanya va circular per Catalunya. Va fer la ruta Mataró-Barcelona fa ja més de 125 anys i, des de llavors, aquest mitjà de transport, amb els seus més i els seus menys, ha estat extremadament útil als ciutadans.
Amb tots els problemes que de tant en tant donen els serveis de Rodalies, molts creuen que no és difícil imaginar com era viatjar en un tren d'aquell temps. En realitat, tot ha canviat molt.
N'hi ha prou de pujar al tren granota per descobrir-ho. Sota aquest nom tan particular, el tren granota, s'amaga la història d'un tren la forma del qual, asseguren, recorda l'animal.
Es deu al seu vagó de capçalera, amb uns grans fars que semblen els ulls de l'amfibi i els seus colors, blanc i verd, que decoren el seu exterior i el seu interior, on els sòls són de fusta.
Qui el gestiona
L'ús del present es deu al fet que el tren granota segueix en marxa. Sí, malgrat tenir més de 80 anys, aquest tren històric segueix en circulació. I no cal pagar més per viatjar-hi.
Tampoc es tracta d'un tren turístic. Aquest particular comboi fa el recorregut de la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per tant, costa el mateix que qualsevol viatge de metro.
De quan és
Els qui desconeixen la seva existència queden anonadats quan el veuen, fins i tot pensen que el tren no s'aturarà a l'estació. S'equivoquen.
L'empresa de trens de la Generalitat ha recuperat aquest model de 1944 per a ús i gaudi dels usuaris de FGC. I, realment, qui viatja en el tren granota hi va encantat.
Tren granota | GENCAT
És una mena de viatge en el temps al qual un puja sense necessitat de renunciar a res. Continua havent-hi cobertura i portant al destí. Només cal deixar-se portar. Literalment.
Aquest comboi pertany a la sèrie 400 dels fabricats als anys 60 pel Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB). Es tracta d'un model que va començar a circular després de la Guerra Civil, el 1944.
Un tren amb història
El comboi unia el barri de Sarrià de Barcelona amb Terrassa i Sabadell, entre altres municipis. Igual que passa ara. I va causar gairebé la mateixa sensació que en ple segle XXI. Encara que per altres raons.
El tren granota renovava llavors els anteriors models de l'empresa que controlava la línia des de la seva creació el 1863 i va suposar tota una revolució. Ara, té un valor històric.
Seients del tren granota
Els seus acabats de fusta, els seus seients de vellut verd i el seu xassís pintat de blanc i verd, evidencien que, tant abans com ara, un viatja en un model ferroviari especial.
Un se n'adona quan s'hi acosta. Aquests enormes fars al vagó de capçalera que van donar lloc al seu sobrenom no es veien abans ni tampoc ara.
Retirat als 90
Tot i ser modern per a l'època, amb el pas dels anys, aquest tipus de vagons va començar a quedar desfasat. La integració a les línies dels FGC, els combois articulats i amb característiques adaptades als nous temps van fer de la línia 400 una relíquia.
El 20 de juny de 1996 va circular l'últim tren granota. L'empresa va començar a desfer-se de la línia 400.
Què va passar
27 vehicles van ser venuts als ferrocarrils de Cuba, altres van ser reformats i, finalment, tres d'ells, van quedar per a la conservació. El model 112 es va imposar.
Però la història ha de ser recordada i què millor que aprofitar que el vintage està de moda per recuperar el tren granota. L'empresa, en canvi, al·lega altres motius: la recuperació de la memòria d'aquest país.
“Persones treballadores que amb les seves mans van dissenyar i construir en plena postguerra un nou tipus de vehicle, d'aspecte i tecnologia moderna al històric taller de Sarrià”, han de ser recordades, assenyalen des de FGC.
Amb aquest esperit, el tren granota torna a circular. La línia 400 s'ha recuperat i fa els mateixos circuits que llavors.
Quan anar amb el tren granota
Dos diumenges al mes, els viatgers de la línia del Vallès poden pujar a aquest vehicle històric, creuar la muntanya de Collserola i viatjar en el temps asseguts en un d'aquests vagons vintage. Les sensacions que provoca són meravelloses. És submergir-se en una altra època.
I tot, pel mateix preu que paguen sempre per fer el mateix trajecte. Un viatge cap al seu lloc de destí, passant pels anys 60.