Pocs ho saben: així és la màgica ruta de les ermites amagades al cor de Catalunya

Hi ha camins que no busquen impressionar, sinó acompanyar. Senders que s'obren pas entre boscos espessos i parets de pedra, on cada pas sembla retrocedir en el temps. En aquesta ruta, el viatger camina sense pressa, seguint petjades antigues que condueixen a llocs petits, però plens de significat.

Al llarg del recorregut, les construccions s'amaguen més que es mostren. No hi ha multituds ni cartells vistosos, només la sensació de descobrir quelcom que sempre ha estat allà. És un trajecte que convida a aturar-se, a mirar amb calma i a deixar que el paisatge expliqui la seva pròpia història.

La ruta per Tarragona que et fa sentir a Itàlia: una passejada entre penya-segats i llegendes

Ruta natural

Hi ha rutes que semblen dissenyades per desconnectar sense necessitat de grans distàncies. Al cor de Catalunya, entre cingles i fagedes, s'amaga un recorregut que combina història i paisatge sense ostentacions ni artificis. No té la fama d'altres destinacions més turístiques, però ofereix quelcom cada cop més escàs: silenci, autenticitat i una bellesa que no necessita filtres.

El poble més bonic del món segons l'ONU, Rupit CANVA

En aquest camí, les ermites no s'imposen; es descobreixen. Són petites construccions de pedra que apareixen entre arbres o a la vora d'un cingle, testimonis muts d'una època en què l'aïllament era una forma de fe. Avui, aquests temples s'han convertit en parades naturals per a excursionistes i curiosos que busquen quelcom més que una excursió: una manera diferent de mirar el territori.

Primavera o tardor

El relaxant trajecte tractat en aquestes línies s'ubica a la comarca d'Osona, a la província de Barcelona. Es troba entre els municipis de Rupit i Pruit, Tavertet i l'Esquirol. Forma part del massís del Collsacabra, una zona d'espectaculars cingles i fagedes que s'aboca al pantà de Sau. La millor època per completar-la és a la primavera o a la tardor, per no tenir ni massa calor ni massa fred.

Tavertet Naturaki

El recorregut complet té 18 quilòmetres i, a un ritme tranquil, es pot fer en 5 o 6 hores. No obstant això, també es pot dividir en dues parts perquè sigui més assequible. És circular i es pot començar a Rupit o Tavertet. Tot i que sigui llarg, no té pèrdua, ja que bona part segueix senders marcats (PR-C 40 i camins locals).

Punts d'interès

El recorregut enllaça tres petites joies del romànic rural català, tan senzilles com captivadores. La primera parada és Sant Joan de Fàbregues, una antiga església del segle XI que s'alça al costat de l'imponent salt d'aigua de Sallent. Des del seu entorn s'aprecia la magnitud del paisatge i s'intueix la vida que un dia va tenir aquest racó apartat. Més endavant, el sender s'endinsa al bosc fins a arribar a Santa Magdalena del Coll, una ermita diminuta i amagada entre faigs, on el silenci sembla formar part de la pedra.

esquirol-femturisme

L'última parada porta el caminant fins a Sant Corneli de Collsacabra, un temple solitari que domina els cingles amb vistes espectaculars sobre el pantà de Sau. La seva posició elevada, gairebé penjada del cingle, converteix aquest punt en un dels més fotogènics de l'itinerari. No hi ha multituds ni soroll, només el murmuri del vent i l'eco del passat. És aquí on el viatger comprèn que aquest camí no es conquereix: es recorre amb calma, deixant-se acompanyar pel paisatge i la memòria.

El lloc natural de Catalunya perfecte per a una excursió a la tardor, segons National Geographic: "Paisatge rogenc entre boscos de pins verds"

Valor diferencial

Luny de les presses i de les rutes saturades, aquest recorregut convida a redescobrir el sentit del viatge. No es tracta d'arribar ràpid ni de sumar quilòmetres, sinó d'aturar-se i observar. Cada revolt del camí ofereix un paisatge diferent i, amb ell, la sensació de recuperar un ritme que el dia a dia sol robar.

Més que una excursió, és una experiència de calma. El silenci, el verd del bosc i la pedra antiga es combinen per crear un ambient gairebé meditatiu. Qui s'endinsa al Collsacabra no busca només natura, sinó un espai per respirar i reconnectar amb l'essencial.