T-Systems identifica set tendències tecnològiques clau per a les empreses el 2026

T-Systems, divisió de serveis de digitalització del Grup Deutsche Telekom, ha identificat set tendències tecnològiques que contribuiran a millorar la competitivitat, eficiència, agilitat i desenvolupament econòmic de les empreses el proper 2026.

La primera és la sobirania digital. Explica que les tensions globals, les disrupcions en les cadenes de subministrament i les creixents amenaces cibernètiques han portat la Unió Europea a consolidar la sobirania digital europea com una prioritat estratègica. Les companyies estan treballant per desenvolupar tecnologia i crear entorns digitals robustos que permetin a Europa disposar d’un ecosistema i arquitectura pròpia en línia amb el compliment normatiu, de ciberseguretat i protecció de dades que exigeixen les regulacions comunitàries com el GDPR, el Data Act o l’AI Act.

La segona és el cloud sobirà, ja que indica que la migració contínua al núvol continuarà sent un enfocament rellevant per garantir una major flexibilitat i eficiència operativa de les organitzacions. Però davant els nous factors geopolítics, econòmics i jurídics, les empreses buscaran proporcionar entorns de màxima seguretat amb una infraestructura de cloud sobirà que s’adapti als requisits legals, operatius i de seguretat de les jurisdiccions tant d’Europa com de cadascun dels seus estats membre. Això garantirà que les dades, les càrregues de treball i la infraestructura estiguin controlades i gestionades per proveïdors de confiança dins de les fronteres del país o àrea econòmica concrets.

La tercera la intel·ligència artificial (IA) sobirana, ja que considera que el potencial de la IA i l’eficiència de la IA Generativa són innegables." Avui en dia ofereixen casos d’ús cada cop més complexos aplicats a totes les indústries: des de l’automatització de processos industrials, al manteniment predictiu de maquinària o el control de qualitat; l’analítica predictiva en l’àmbit de les smart cities; o l’eficiència en la gestió de tràmits administratius, el desenvolupament de serveis personalitzats, o la millora en els diagnòstics i tractaments sanitaris".

L’arribada dels grans models de llenguatge, la capacitat per analitzar i comprendre ingents quantitats de dades o el funcionament dels xatbots requeriran de grans capacitats i rendiment sense comprometre les lleis de protecció de dades.

En aquest context, la combinació de la IA i el cloud serà fonamental. Per fer-ho possible, ja es comencen a veure els primers anuncis rellevants al respecte com la creació del primer Industrial AI Cloud europeu, que està desenvolupant Deutsche Telekom juntament amb NVIDIA, amb una infraestructura de 10.000 GPU d’última generació per accelerar el desenvolupament d’un cloud d’IA sobirana i d’alt rendiment.

La quarta és la ciberseguretat, perquè assenyala que anticipar-se a les amenaces virtuals i als possibles segrestos de la informació serà crucial per reforçar la resiliència operativa en totes les indústries i assegurar la protecció i confidencialitat de les dades.

Afegeix que les empreses hauran d’aplicar un enfocament integral per abordar el desafiament que suposa la convergència de Tecnologies de la Informació (IT) i Tecnologies Operatives (OT). Per la seva banda, l’ús de la IA, l’automatització, el Machine Learning, o l’adopció de tècniques XDR (Extended Detection & Response) seran determinants per a la detecció de patrons d’amenaces en temps real.

A més, la securització de la IA permetrà evitar la manipulació de dades, el risc de biaixos explotables o frenar ciberatacs avançats. Per mitigar aquests desafiaments, serà vital adoptar enfocaments de seguretat per disseny, auditories regulars i marcs de defensa adaptats a l’evolució de la IA. A això s’hi afegirà l’aplicació de mesures proactives com el Threat Hunting, la gestió externa de claus de xifratge o la implementació de Threat Intelligence per afrontar els reptes que planteja la computació quàntica.

La cinquena tendència que cita són els espais de dades, i explica que la dada es mantindrà com un actiu de gran valor per a les empreses i ciutadans. Els ecosistemes o espais de dades adquiriran especial protagonisme per facilitar la compartició de dades i la gestió federada d’aquestes de manera fiable i segura entre proveïdors i consumidors. Això permetrà impulsar la implantació de serveis transversals, promoure l’economia de la dada, millorar la planificació, la presa de decisions o fomentar la col·laboració públic-privada en molts àmbits.

En sisè lloc, les aliances europees i socis estratègics. En aquest sentit, apunta que l’avenç tecnològic cap a la sobirania europea requereix aliances entre les organitzacions i acords amb socis estratègics per promoure la competitivitat que la Unió Europea necessita.

"Ja comencen a néixer les primeres associacions com ESTIA, l’Aliança Europea de la Indústria Tecnològica Sobirana; però també s’han creat altres iniciatives com GAIA-X, o la International Data Spaces Association (IDSA) per a l’impuls d’una infraestructura de dades oberta, federada i interoperable que garanteixi la sobirania digital. En aquest context, establir aliances amb proveïdors tecnològics ajudarà a alinear-se amb les prioritats estratègiques europees, i permetrà impulsar consorcis i projectes finançats amb fons comunitaris", sosté.

La setena tendència que cita és la tecnologia per a la sostenibilitat o mesures ESG i argumenta que la sostenibilitat no és una tendència passatgera, sinó un imperatiu empresarial per avançar cap a la descarbonització, combatre el canvi climàtic i millorar el planeta.

En aquest context, afegeix, s’emmarca la Directiva europea d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD), que obliga les organitzacions a reportar com integren la sostenibilitat en la seva estratègia corporativa amb dades quantificables. Les plataformes tecnològiques adaptades a les necessitats de cada empresa seran crucials, ja que ajudaran a definir, visualitzar, mesurar i controlar els indicadors de sostenibilitat i a dissenyar una estratègia ESG òptima.