Les 'telecos' europees redueixen un 85% l'impacte per incidents de seguretat en dos anys

Les empreses de telecomunicacions europees han reduït un 85% en dos anys l'impacte per incidents de seguretat, malgrat l'increment de les amenaces. Les xarxes suporten cada vegada una major pressió, segons recull l'informe The Telecom sector’s contribution to Europe’s security and resilience, elaborat per Copenhagen Economics i fet públic per Connect Europe.

L'estudi destaca el creixent risc que els ciberatacs continuen en augment en un entorn crític. En aquest sentit, les telecos europees van reportar el 2024 una pèrdua de 1.700 milions d'hores de connectivitat d'usuaris europeus per incidents de seguretat, la qual cosa suposa un 55% menys que el 2023 i un 85% respecte al 2022, segons dades de l'Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA).

L'informe indica que els operadors tenen una alta capacitat de resposta i resiliència, estan desplegant una combinació d'infraestructures i sistemes més robustos, i realitzant una gestió més eficaç per desplegar una barrera de seguretat efectiva. Però adverteix contra la manca d'un entorn adequat regulatori per a la inversió.

Necessitat d'inversió i línies d'acció

El treball llança una advertència: si Europa vol mantenir i reforçar la seva resiliència en matèria de seguretat, cal invertir més i actuar amb decisió des de l'àmbit polític. "Millorar dràsticament l'entorn d'inversió en connectivitat és essencial perquè els operadors reforcin encara més la seguretat i resiliència", afirma el director general de Connect Europe, Alessandro Gropelli.

Per això, Gropelli fa una crida a la UE i la insta a actuar ara per donar forma a un futur digital europeu competitiu i resilent, a través de la Digital Network Act (sigles en anglès del Reglament de Xarxes Digitals), una regulació per al sector en la qual està treballant Brussel·les i de la qual s'esperen aviat novetats: "Una ambiciosa Llei de Xarxes Digitals pot ser clau no només per fer Europa més competitiva, sinó també més segura", assegura Gropelli.

L'informe proposa tres línies d'acció per a les autoritats polítiques. En primer lloc, suportar el marc d'inversió en seguretat i resiliència, incloent incentius públics quan l'interès general ho justifiqui. En segon lloc, simplificar la regulació, eliminant duplicats entre marcs nacionals i europeus que desvien recursos cap a la burocràcia. Finalment, tancar la bretxa de talent amb una estratègia europea de competències en ciberseguretat que garanteixi accés a professionals qualificats.

Reunions virtuals

Les xarxes de telecomunicacions no només permeten la connectivitat bàsica, sinó que sustenten una àmplia gamma de serveis essencials: telecomunicacions minoristes, plataformes OTT, serveis de seguretat digital, centres de dades i solucions a la núvol. Sense elles, aquests serveis simplement no existirien, destaca l'informe.

Els beneficis de la connectivitat arriben a tots els racons de la societat. El 2024, el 88% dels ciutadans de la UE utilitzava internet a diari, un augment de 52 punts percentuals des de 2007; i el 77% realitzava compres online. A més, dos de cada tres usuaris fan servir dispositius connectats com sistemes intel·ligents per al llar o vehicles connectats. Aquestes dades reflecteixen que la seguretat i resiliència de les xarxes de telecomunicacions són fonamentals per a la societat europea.

Sector empresarial

El sector empresarial també depèn profundament de les xarxes, motor essencial de la seva productivitat, competitivitat i innovació, tal com recorda l'estudi. El 2024, el 99% de les empreses europees tenia accés a internet, el 53% realitzava reunions virtuals com a part de les seves operacions diàries i el 24% dels ingressos de les empreses europees provenia del comerç electrònic.

Les xarxes són igualment habilitadores d'una administració pública moderna, garantint l'accés a serveis digitals segurs i eficients per a tots els ciutadans. Segons l'estudi, el 2023, el 69% dels ciutadans de la UE va accedir a llocs web o aplicacions governamentals, i el 41% va fer servir sistemes d'identificació electrònica.

Seguretat digital

La importància estratègica de les xarxes de telecomunicacions no passa desapercebuda. L'OTAN ha instat, molt recentment, als seus membres a destinar fins al 1,5% del PIB a la protecció d'infraestructures crítiques, reconeixent que la seguretat digital ja és una qüestió de defensa nacional, tal com recorda l'informe.

"Les xarxes segures i resilients són essencials per protegir dades sensibles, garantir l'accés a serveis digitals i sostenir sectors crítics", assenyala Neil Gallagher, director de Copenhagen Economics. "Aquest estudi mostra no només els riscos, sinó també les solucions que estan a l'abast dels responsables polítics."

Finalment, l'informe assenyala que, tot i que els operadors ja realitzen esforços substancials per protegir les seves xarxes i mantenir la resiliència, sostenir i escalar aquestes mesures suposa un desafiament creixent. Atès que les telecomunicacions són una infraestructura clau que genera beneficis per a tota la societat, els responsables polítics han d'abordar com garantir una financiació adequada per superar aquests reptes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial