Chris Weatherspoon és el primer escriptor dedicat exclusivament a les finances del futbol a The Athletic, el suplement esportiu de The New York Times. Dilluns passat analitzava, en un extensíssim article, les finances del Barcelona, però anteriorment ha analitzat els comptes del Manchester United, Manchester City, Arsenal, Liverpool, Chelsea, Tottenham, Newcastle i Aston Villa.
El seu diagnòstic sobre la situació econòmica del Barça és profund i matisat, i constitueix una lectura recomanable per a tots els aficionats a aquest equip de futbol que a més disposin d'una hora i mitja per assabentar-se de què dimonis passa realment als comptes del club, perquè l'informe és llarguíssim.
El trobareu a The Athletic sota el títol Exploring the dizzying world of Barcelona’s finances, levers and debts ("Explorant el vertiginós món de les finances, les palanques i els deutes de Barcelona"). Aquí reproduïm només els paràgrafs finals:
“Amb jugadors com Lamine Yamal, Gavi, Fermín López, Alejandro Balde i Pau Cubarsí, tots productes de La Masia amb un cost comptable mínim, el Barça posseeix actius que podrien generar ingressos milionaris si fossin venuts.
Només el valor de mercat de Yamal s'estima habitualment per fonts independents en més de 300 milions d'euros.
Reconèixer aquests valors de mercat als llibres milloraria el perfil financer del club, però reduiria la seva capacitat competitiva, i precisament la negativa a vendre les seves estrelles va ser el que va portar el Barça a activar les “palanques” en el seu moment.
Fermín i Lamine Yamal celebren un gol del Barça a l'Olympiacos EFE
Mantenir jugadors que van costar poc en fitxatges manté baixa la despesa en transferències, però la contrapartida és que aquests mateixos jugadors coneixen el seu valor i exigeixen salaris d'acord.
El resultat és que la massa salarial del primer equip torna a pujar, augmentant 26,3 milions d'euros (un 7%) la temporada passada.
Només un mes del nou contracte de Lamine Yamal, que pot assolir un valor potencial de 40 milions d'euros anuals, es va comptabilitzar en les xifres de l'any passat, per la qual cosa un altre augment aquest any és més que previsible.
El Barcelona continua sent un enigma.
A la majoria d'empreses o clubs, una situació com la seva hauria conduït a fortes retallades de costos i austeritat, però no a Catalunya.
Sota el lideratge de Joan Laporta, en un càrrec on la popularitat és clau per mantenir-se, el Barça ha preferit continuar buscant fórmules enginyoses per generar ingressos.
Joan Laporta, durant un acte com a president del Barça a l'Auditori 1899 MONTAJE CULEMANIA
Laporta afronta eleccions el 2026, i llavors es veurà l'aprovació o rebuig de les seves decisions.
Excepte un ensorrament esportiu, s'espera que aconsegueixi la reelecció.
La despesa en fitxatges ha baixat, però els salaris continuen sent molt alts per retenir les joves estrelles.
La massa salarial total de 2024-25, de 510 milions d'euros, només va ser superada pel PSG i el Manchester City a tota Europa, segons les xifres més recents.
Aquesta xifra inclou no només els jugadors de futbol, sinó també les altres seccions esportives i un gran nombre d'empleats fora del camp.
Les coses estan lluny de ser normals.
La temporada passada, fins i tot mentre les xifres bàsiques milloraven, les finances del Barcelona van continuar sent prou ambigües com perquè el club canviés d'auditors no una, sinó dues vegades.
El Barça va decidir no renovar la seva relació amb Grant Thornton, i els comptes de 2024-25 van ser finalment aprovats per la firma Crowe.
Entre ambdues, hi va haver una tercera firma d'auditoria no identificada, aparentment contractada en el moment en què el club buscava reconèixer els 100 milions d'euros complets d'ingressos per llicències de seients (PSL).
La identitat d'aquests auditors mai no ha estat revelada oficialment, tot i que el diari esportiu espanyol Diario AS va informar a l'abril que es tractava d'Abauding, una empresa amb seu a Barcelona. Abauding no va respondre als intents de The Athletic per confirmar la seva participació amb el club la temporada passada.
Tanta incertesa i rotació d'auditors rarament són un bon senyal per a una empresa.
Tampoc ho és el gran nombre de rectificacions que el Barcelona ha hagut de realitzar en els seus comptes més recents.
Revisar xifres anteriors no és quelcom exclusiu del Barça, però la freqüència amb què el club s'ha vist obligat a fer-ho revela els constants intents de trobar noves vies per alleujar els seus problemes financers.
Fins i tot mentre el club projecta ingressos superiors als 1.000 milions d'euros per a 2025-26, aquest estiu va tornar a tenir problemes amb les normes de LaLiga.
Al mes d'agost, la junta de Laporta va haver d'oferir els seus propis béns personals com a garantia d'un préstec de set milions d'euros, necessari per augmentar la xifra del “SCL” (límit de cost de plantilla esportiva) i poder inscriure tant Marcus Rashford com el nou porter Joan García abans de l'inici de la temporada.
Marcus Rashford supera rivals durant el Rayo-Barça a Vallecas EFE
Reobrir el Camp Nou i tornar-lo a plena capacitat com més aviat millor és de màxima prioritat.
Els deutes són enormes, i encara que això no és necessàriament negatiu per si mateix, les males finances del passat han debilitat la confiança futura.
Recentment, 424 milions d'euros del deute de l'Espai Barça van ser refinançats a una taxa d'interès mitjana del 5,19%, encara dos punts per sobre del 3,2 % al qual està assegurat el deute de l'estadi del Reial Madrid, per exemple.
Amb deutes tan elevats, a llarg termini, els tipus d'interès més alts limiten la capacitat del Barça per competir amb el seu històric rival del Bernabéu.
És massa aviat per declarar que el Barcelona s'ha recuperat de les profunditats financeres en què es trobava fa pocs anys.
Els endarreriments al Camp Nou no reflecteixen una gestió eficient.
Tampoc ho fan les lluites constants per complir les normes nacionals i internacionals.
Els passius a curt termini encara superen àmpliament els actius, i la rendibilitat global continua sent esquiva.
El club continua buscant formes alternatives d'obtenir ingressos; el recent intent —fallit— d'organitzar un partit de LaLiga entre el Barça i el Villarreal a Miami era atractiu precisament pels diners que hauria generat.
Obres del Camp Nou, dimarts 4 de novembre de 2025 Culemanía
I tanmateix, l'estratègia agosarada de Laporta està funcionant, almenys en part, segons el previst.
Al camp, el Barça ha tornat a competir i a entretenir.
Sota la direcció de l'entrenador Hansi Flick, el club compta amb una plantilla jove i emocionant, plena de talent i valor.
La lliçó és clara —com ja ho va ser fa dues dècades—: el Barcelona està millor quan confia en la seva pedrera, en La Masia, que quan gasta sense control en fitxatges.
Aquella etapa de malbaratament gairebé els va arruïnar.
El camí de retorn des d'aquell abisme ha estat fascinant.
Més que un club?
No estaven fent broma.
