Trens, cues a El Prat i pensions saturades

Avui no hi ha trens. Renfe i Adif han comunicat al Govern la seva incapacitat per operar el servei aquest dissabte. Eren més de les tres de la matinada quan la conselleria de Territori ha informat que no circularan trens. Els mitjans recullen la novetat a les seccions d'última hora que es renoven a mesura que es produeixen les incidències.

Hi ha més crisis. Per exemple, a Barcelona ja no hi ha més places en pensions per a les famílies que perden els seus habitatges. Aquest sistema també ha arribat al límit. Més. A l'Aeroport les cues als controls arriben fins al carrer pel "filtrat" d'indigents, embaladors, conductors pirates i lladres.

No ha passat ni un mes i aquest 2026 ja dona per a quinze resums de l'any. En matèria ferroviària, digitals i diaris de paper parlen d'un nou tall a la R4 per un despreniment, que el maquinista del tren sinistrat a Gelida només va tenir cinc segons per frenar, segons la caixa negra del comboi.

També es parla d'Adamuz, del retard en atendre els ferits de l'Alvia i per allò de "desengreixar" del rescat del gos d'una de les ferides en aquell accident.

Joaquín Luna a La Vanguardia explica el cas: "Anem als fets. Boro viatjava amb la seva mestressa i la germana d'aquesta en un dels trens sinistrats a Adamuz. Succeeix el xoc i Boro s'escapa, reacció comprensible encara que tampoc sigui per tirar coets".

I: "Va tornar a buscar la seva mestressa passades les hores? Tot el contrari. Va ser ella qui va llançar una petició desesperada, un cop la vida de la seva germana ja no corria perill. Es mobilitzen 200 persones –no totes per devoció–, però ni rastre de Boro, ves a saber si la mar de feliç per la seva vida en llibertat plena. Al final, un regidor d'Adamuz va tenir l'encert d'oferir la seva gossa, en zel, i en un tres i no res, allà va aparèixer Boro com Arturo Fernández. Això ho fa un marit i l'ingressem a Soto del Real..."

Llàstima que les històries dels trens siguin en la seva majoria d'un to totalment contrari. Entre elles destaca la d'un dels maquinistes que anava al tren de Gelida i el testimoni del qual destaca Crónica Global.

"Fran, maquinista del tren de Gelida accidentat: "No sé com vaig sobreviure"", titula aquest diari. Al sumari s'informa que "El professional ferroviari assegura que el mur de contenció no va caure al seu pas, ja que estava sobre la via abans del xoc, i considera que "si la seguretat es perd, un tren no hauria de circular"".

La peça és de Ricard López i comença així: "Fran G. va ser un dels quatre maquinistes que estaven al comandament del tren de Rodalies que, dimarts passat a la nit, va xocar contra un mur de contenció caigut sobre les vies a les proximitats de Gelida (Barcelona). Un accident en el qual va morir un dels seus companys en pràctiques i van resultar ferides altres 37 persones".

"Ell mateix va ser una d'aquestes víctimes, en patir una luxació al colze esquerre, un tall a la barbeta on li van aplicar sis punts de sutura, i hematomes i "esgarrinxades no greus"".

"Tres dies després del succés, aquest professional ferroviari assegura estar millor de les seves lesions. I en un document al qual ha tingut accés Crónica Global, relata com va viure el tràgic sinistre. "No sé com vaig sobreviure", reconeix".

"En el seu escrit, Fran explica que el tren va impactar contra el mur que, segons assegura, ja s'havia desplomat "sobre la via": "No és que caigués just quan passàvem, perquè si no, m'hauria aixafat a mi primer, en estar al costat més proper"".

"La seqüència dels fets, segons la seva narració, va ser així: "Quan els quatre maquinistes vam veure el mur (de nit, amb molt poca visibilitat), F.H.J. va frenar. Ell estava de maquinista en formació (becari a Renfe, però amb experiència com a maquinista en una empresa privada de mercaderies). Va ser tot molt ràpid"".

"Tot seguit, Fran G, creu "recordar" haver vist, per ordre: "El mur a la via a uns ¿100 metres? I, tot seguit, l'actuació del fre" per part del maquinista mort, "veure el velocímetre" i els seus altres dos companys, "i quedar-nos tots petrificats quan vèiem que l'impacte seria en dos segons"".

""No hi havia res més a fer, tret que el cervell t'obliga a tancar els ulls just en el pitjor moment", afegeix".

"Aquest maquinista de mitja distància explica a continuació com va quedar atrapat entre les restes del vagó; l'angoixa viscuda durant tot el temps que va esperar fins a ser rescatat, i el pesar que li ha produït la mort de F.H.J., de qui diu que "en els seus últims moments, va fer tot el que estava a les seves mans"".

I: "També mostra el seu agraïment als bombers pels treballs de rescat: "Us dec la vida"".

A El Diario es parla de la pitjor crisi de Rodalies, d'una crisi "colossal", segurament un dels adjectius preferits de Josep Pla.

El text és de Arturo Puente: "Dues administracions i dues empreses públiques. El pitjor accident en la història de l'alta velocitat espanyola amb 45 morts a Adamuz (Còrdova) i un altre, a Rodalies al seu pas per Gelida (Barcelona), en què va morir un maquinista. Uns treballadors en peu de guerra i un sindicat, Semaf, capaç de paralitzar un servei bàsic per a 400.000 persones al dia".

"Tots aquests són els ingredients d'una crisi colossal a Rodalies, que impacta en una societat catalana cansada de parlar de com van malament els trens i que, de retruc, qüestiona la imatge de gestió del Govern de Salvador Illa".

"En aquesta ocasió, les implicacions d'haver tingut tots els trens aturats durant 48 hores van molt més enllà de l'Executiu català. Els sindicats no amaguen que el seu malestar és amb el seu ocupador, Renfe, i amb qui gestiona les vies per on circulen, Adif. És a dir, amb la cúpula del Ministeri que dirigeix Óscar Puente".

"“Hi ha ràbia pels companys morts i impotència perquè s'ignoren les nostres queixes fins que passa una desgràcia”, assegura una font sindical, que remata: “Volem que algú de dalt assumeixi la seva responsabilitat”".

"Juntament amb la commoció, el malestar ja es va fer present en el sector després de l'accident entre l'Alvia i l'Iryo a Còrdova, diumenge passat. Però va acabar d'esclatar dimarts a la nit, quan un mur de contenció es va desprendre sobre un tren de Rodalies i va matar un treballador en pràctiques que acompanyava el conductor a la cabina".

"Un temporal, la llevantada mediterrània típica d'aquestes dates, assotava Catalunya, encara que les alertes eren sobretot per l'estat del mar, més que per la quantitat de pluja, i tampoc afectaven la zona de Barcelona".

"No obstant això, durant tot el dia, les incidències s'havien acumulat. Als whatsapps dels maquinistes es repetien les queixes i els advertiments sobre potencials perills a la xarxa. Després del xoc a Gelida, van decidir plantar-se. O les autoritats aturaven Rodalies o ho farien ells".

"Si alguna consigna ha donat Salvador Illa al seu Govern és que no vol defugir mai el lideratge, en tots els àmbits on sigui possible, fins i tot en els que cremen. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va comparèixer aquella mateixa nit per anunciar les actuacions de reconeixement de les vies que es realitzarien durant tota la nit, les anomenades “marxes blanques” que pentinarien tots els rails".

I: "“Vam agafar la pilota aquell dia i no l'hem deixat anar en els tres dies que ha durat la crisi”, remarquen des del Govern, que també reconeixen que en alguns moments la situació els ha superat".

Puente explica també que "l'administració catalana és la titular del servei de Rodalies, com ho és de les escoles o els hospitals i, per molt estatals que siguin, Renfe i Adif també són dos proveïdors. El departament tenia pressa per reprendre el servei, però l'apremi sobre les empreses ha eixamplat la bretxa amb alguns dels directius clau del Ministeri".

"Aquesta situació té ecos de l'enfrontament que van protagonitzar el 2007 la ministra de Foment, la socialista Magdalena Álvarez, amb el president José Montilla, quan una de les primeres crisis de Rodalies va dividir el socialisme català i espanyol. D'això fa pràcticament dues dècades".

I: "En els darrers anys, però, s'havia afinat la relació entre l'operadora ferroviària i la Generalitat, sobretot gràcies al desembarcament de catalans en llocs rellevants de Renfe sota les presidències d'Isaias Táboas (2018-2023) i Raül Blanco (2023-2025). Que el seu relleu hagi estat un directiu procedent de Más Madrid no facilita la interlocució amb el PSC".

A El Nacional destaquen que "Renfe es compromet amb els maquinistes a aturar la circulació als trams amb risc de despreniment".

Potser aquest dissabte ha estat el primer dia en què s'aplica aquesta mesura.

La informació és de Lluís Tomàs: "Renfe interromprà el servei ferroviari als trams de totes les línies de Rodalies que tinguin identificat un risc de despreniment, segons ha informat aquest divendres el sindicat de maquinistes Semaf en un comunicat".

"L'organització considera “intolerable” el nou despreniment registrat al tram de la R1 entre Maçanet-Maçanes i Blanes, que ha tornat a posar en dubte la seguretat de la xarxa. Davant d'aquesta situació i en virtut de l'acord subscrit amb Renfe i Adif per a la represa del servei, Semaf ha exigit mesures urgents i, com a resposta, s'ha acordat la paralització de la circulació".

"En aquests punts s'habilitaran serveis alternatius per carretera i es desplaçaran equips d'enginyers geotècnics d'Adif per fer una avaluació detallada de l'estat del terreny. Renfe no ha volgut donar detalls quan ha estat consultada per ElNacional.cat".

"La caiguda de terra i roques ha tornat a evidenciar els perills a la xarxa ferroviària catalana, després que la via quedés totalment envaïda i inhabilitada per a la circulació dels trens de la R1. De fet, el comboi que circulava a prop del punt afectat ha hagut de retrocedir fins a l'estació de Blanes. Semaf ha remarcat que aquest nou incident confirma la necessitat de suspendre preventivament el servei als punts ja identificats com potencialment insegurs".

Canvi de terç. D'estacions a l'aeroport. "Els nous controls d'accés a l'aeroport de Barcelona allarguen les cues fins a l'exterior", assenyala un titular de La Vanguardia.

Escriu Luis Benvenuty: "El veto de l'aeroport a carteristes, conductors pirates, persones sense sostre, embaladors de clandestins de maletes i qualsevol espavilat que no tingui intenció de viatjar està deslligant exagerades cues entre els usuaris de la infraestructura. A estones aquestes cues són tan llargues que aquests dies s'estan estenent per les voreres, per l'exterior de les terminals".

"“Quina cosa més cutre”, diu un viatger. “I això a què ve?”, respon un altre del tot sorprès. “Ja veuràs tu per Setmana Santa. Haurem de venir amb una altra mitja hora d'antelació”. “Jo és que no ho entenc”. ”Pot vostè deixar-me passar, si us plau? És que vaig molt just!”".

"El grau d'inquietud que comporten aquestes esperes entre els afectats depèn molt de com de nerviós es posi un a l'hora de viatjar. Però aquestes demores ja han esdevingut una nova incomoditat. La major part de les entrades d'El Prat estan tancades. De manera habitual, des de mitjans de novembre, diversos empleats d'Aena demanen les seves targetes d'embarcament a totes les persones que pretenen entrar a la T1 i a la T2".

"El gestor de la infraestructura ja va detallar en el seu moment que es tracta d'una mesura permanent, encara que es dugui a terme de manera intermitent en funció de les necessitats de cada moment. Els seus resultats, però, estan sent molt dispars".

"Si bé la iniciativa va reduir molt la presència de persones sense sostre i d'embaladors de maletes clandestins, els més espavilats ja han trobat un munt d'estratagemes per saltar-se-la. Els conductors pirates, aquells que es planten a la zona d'arribades per entre xiuxiueigs oferir els seus cotxes particulars com si fossin taxis als viatgers acabats d'aterrar, ja s'han refet de l'ensurt. I la presència de carteristes a les terminals no té res a veure amb la de fa més o menys un any. Però aquest descens respon més aviat a la creixent pressió dels Mossos. Els carteristes no tenen problemes a l'hora d'entrar a l'aeroport".

Segueix la peça: "Saltar-se aquests controls és fàcil si no tens aspecte de viure al carrer ni ets un subsaharià amb un rotlle de plàstic. “Targeta d'embarcament, si us plau”, diu una empleada al control de la T1, al més freqüentat. “És que vinc a ajudar la meva dona amb la maleta...”. “Que li enviï una captura del vol per Whatsapp”. Però si tornes a fer la cua i dius que vens a buscar la teva mare a la zona d'arribades et deixen passar. “Agafi les escales mecàniques”. A la T2 és encara més senzill. “És que vull agafar el Rodalies”. Una dona que va venir a acomiadar-se de la seva filla que estudia a Austràlia es va fer amb una targeta caducada, però no li va fer falta".

És clar, i després hi ha els jubilats als quals els agrada passar el matí deambulant per l'aeroport, observant les presses, els nervis, els retrobaments, les abraçades, les enrabiades i l'efecte dels retards sobre els usuaris. És un espectacle molt més trepidant que el que ofereixen les obres.

Més coses al límit. "Barcelona comunica als seus serveis socials: no hi ha més places en pensions per a famílies que perden l'habitatge", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'explica que "El consistori proposa com a alternativa prestacions com una ajuda de fins a 1.500 euros perquè els afectats busquin on allotjar-se".

La peça és de Clara Blanchar: "L'Ajuntament de Barcelona ha comunicat aquesta setmana en una circular als seus centres de serveis socials que “a data d'avui” no disposa de places del Servei d'Allotjament Temporal Urgent (ATU), que són en la seva majoria pensions, perquè “totes les places estan ocupades i la previsió de disponibilitat de noves places no es preveu a curt termini”".

"Una situació que, explica la carta, està “motivada per l'alta demanda del recurs”, amb el qual s'allotja, sobretot, famílies desnonades, però també dones víctimes de violència masclista o casos vinculats a la Llei d'Estrangeria".

"Com a “alternativa més adequada i garantista” per donar “resposta immediata a les situacions de pèrdua sobtada d'habitatge” suggereix la PAU (Prestació Social per a Accés Urgent a una Alternativa Habitacional), que és una ajuda de fins a 1.500 euros per a les famílies".

"Al desembre de 2025 hi havia 3.480 persones allotjades en pensions, la majoria famílies amb nens. “Si dilluns se'ns queda gent al carrer, què farem, on els allotjarem?“, pregunta un treballador social".

I: "Fonts municipals asseguren que “cap situació d'alta vulnerabilitat quedarà desatesa i es farà un seguiment exhaustiu per part dels equips especialitzats per trobar alternatives habitacionals”".

A El Confidencial ressenyen la influència d'Ada Colau sobre Gerardo Pisarello i com això pot ser un llast per al candidat comuner.

Del text d'Alberto Fernández: "El candidat sortirà de la consulta interna que els Comuns celebraran el proper 23-F. Hauran de triar entre l'actual membre de la mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, o l'influencer Bob Pop. Colau i la cúpula del partit donen suport sense fissures a Pisarello, que va ser el primer tinent d'alcalde de la líder en la seva primera legislatura. Després el va haver de canviar a causa, en bona part, de les contínues sortides de to de l'argentí i que el sector dels verds, provinent de l'antiga ICV, li va posar la proa".

"El candidat preferit per la cúpula es va moure sempre sota el rebuf de Colau. Va militar a V de Vivienda i després va passar a treballar amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la catapulta de Colau a l'activisme social, tot i que mai va ser usuària d'una hipoteca i la seva família va aixecar un negoci pròsper en el terreny immobiliari".

"Passi el que passi, seguirà sota el seu rebuf, perquè Colau dicta el rumb des de la fundació. Va deixar de ser regidora, però la política municipal porta el segell de la seva mà de ferro. Aquesta setmana, per exemple, va llançar una proposta mediàtica: que l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, que va ser el seu primer tinent d'alcalde en la seva última legislatura com a alcaldessa, regali el bicing —lloguer de bicicletes municipals— durant un any als joves d'entre 16 i 20 anys".

I: "La proposta, amb aire electoralista, arriba en el moment en què els Comuns inicien una campanya contra Collboni, a qui acusen d'apujar el preu del bicing un 16% aquest any: de 0,35 a 0,40 euros la primera mitja hora. Però resulta que el servei i l'aposta per la bicicleta va ser un dels projectes estrella de Colau durant els seus mandats. Va fer quilòmetres i quilòmetres de carrils bici en què es van enterrar milions d'euros per després ser infrautilitzats. Alguns d'ells van haver de revertir-se".

24 de gener, dia internacional de l'Educació i dia mundial de la cultura africana i els afrodescendents.

Santoral: Francesc de Sales, patró dels periodistes, Felicià bisbe, Sabinià i Xènia.