El primer accident en la història de l'alta velocitat a Espanya ha deixat gairebé 40 morts segons càlculs provisionals. Ha succeït a Adamuz (Còrdova) amb el descarrilament d'un tren de l'operadora italiana Iryo.
L'accident ha cancel·lat les agendes dels principals líders polítics nacionals. Per exemple, ha quedat suspesa la reunió que pretenien mantenir aquest dilluns el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president del PP i líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo.
Tots els mitjans rellevants obren amb l'accident ferroviari en un dia en què també és notícia la hospitalització del president de la Generalitat, Salvador Illa, per una mena de "dèficit motor". En llenguatge planer, el líder socialista pràcticament no pot caminar.
Dissabte passat i després del seu habitual entrenament (és un fanàtic de l'exercici físic i, fonamentalment, de córrer) Illa va començar a trobar-se malament. Traslladat a l'hospital de la Vall d'Hebron, els metges han descartat problemes cardiovasculars i tumorals, però el pacient haurà de romandre almenys dues setmanes hospitalitzat. Està previst que aquest dilluns abandoni la unitat de vigilància intensiva i passi a planta.
"La salut d'Illa irromp en la política catalana i Albert Dalmau assumeix les seves funcions", destaca un titular de El Confidencial.
El text és de Marcos Lamelas: "La salut del president català Salvador Illa ha irromput de ple en la política catalana i obligarà a canvis a la Generalitat de Catalunya. Illa haurà de romandre com a mínim ingressat al centre clínic de Vall Hebron dues setmanes, segons ha informat avui el seu equip mèdic. Per començar no podrà estar present al Consell Executiu de demà dimarts, per la qual cosa el conseller de Presidència, Albert Dalmau assumirà les seves funcions. Durant aquestes dues setmanes Illa romandrà allunyat del càrrec".
"La malaltia d'Illa ha agafat la Generalitat sense la figura d'un vicepresident i tampoc existeix la de conseller en cap. L'executiu d'Illa és presidencialista. En aquestes circumstàncies ha hagut de fer una cessió de funcions en la figura del conseller de la presidència Albert Dalmau, a través de la figura de l'“encàrrec de despatx”".
"Albert Dalmau (34 anys) ha estat designat per això pel mateix Illa, tal com marca la Llei 13/2008 que diu: “en cas d'absència, malaltia o impediment del president o presidenta de la Generalitat, exerceix la suplència el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; en cas contrari, exerceix la suplència el conseller o consellera que el president o presidenta determini o, en cas de manca de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària”".
"Illa està conscient i bé d'ànim, segons ha destacat l'equip mèdic si bé no pot caminar, per tant ha estat el president qui ha escollit Dalmau per assumir les funcions de la presidència catalana".
"Aquest dilluns està previst que es reuneixi als membres del Govern a primera hora del matí per informar de la nova situació. Aquesta reunió se celebra cada dilluns i és coneguda a l'executiu català com a “matinals”".
No és previsible, llevat de sorpresa majúscula, que l'hospitalització d'Illa alteri la planificació governativa i l'agenda política centrada en els assumptes econòmics, finançament i pressupostos.
Al respecte, Manel Pérez escriu un article a La Vanguardia sobre els moviments entre l'empresariat organitzat per tractar d'influir en les negociacions sobre el nou model de repartiment per a les autonomies.
Del seu text: "La setmana vinent la plana major de les organitzacions empresarials mantindrà dues converses per separat amb la cúpula de Junts sobre el nou model de finançament. El president de la gran patronal Foment, Josep Sánchez Llibre, de viatge a la seu de la UE a Brussel·les, es reunirà amb Carles Puigdemont, el president de Junts. Una cosa que ja no és en absolut excepcional".
"Per les mateixes dates, l'anomenat G-8, en què participen amb divers grau de compromís els presidents d'altres organitzacions empresarials i econòmiques, es reunirà amb una delegació de Junts, en aquest cas a la seu de la Cambra de Barcelona, que presideix Josep Santacreu. Ambdues cites han estat confirmades a aquest diari per diverses fonts. Les dues reunions també delaten l'existència de diferents, no necessàriament contraposades, sensibilitats en el món empresarial català".
"Des de fa uns dies totes elles treballen amb certa pressa per consensuar un document sobre el nou finançament autonòmic. Per a socialistes i republicans obtenir el suport tancat dels empresaris havia semblat a priori assumpte fàcil, però al final s'ha mostrat un assumpte més complex. A més de la posició crítica de Foment, que va preocupar especialment Salvador Illa, la resta d'organitzacions també han acabat sumant-se a un suport amb bastants matisos".
"La idea d'“insuficiència” ha acabat quallant com a idea de consens. Que al seu parer no es contraposa a acceptar els nous ingressos que implica per a la Generalitat la proposta finalment detallada per María Jesús Montero".
"Els serveis d'estudis d'aquestes organitzacions empresarials, encapçalats pel de la Cambra de Barcelona, estan elaborant un informe resum dels principals elements econòmics de l'acord i sobre aquesta base, acabaran emetent una declaració. El calendari inicial deixa aquesta setmana per a la primera part i la següent s'espera encarar el redactat final".
I: "L'objectiu del document empresarial és doble. D'una banda, expressar suport al que s'ha pactat, que es resumeix en què no es pot rebutjar els diners que arriben amb la proposta de nou model de finançament. D'altra banda, obrir una via per plantejar a Junts que s'afegeixi a l'acord i no el bloquegi amb el seu vot negatiu en cas que arribi al Congrés".
"Però per això, la resolució de les organitzacions econòmiques ha d'incloure també demandes de millora que permetin involucrar els independentistes en la negociació final. I això és el que es pretén substanciar en les reunions de la setmana vinent".
Per als profans en matèria econòmica Pérez escriu l'alineació del peculiar G-8 català: Cambra, Pimec, Cercle d’Economia, Fira, Col·legi d’Economistes, FemCat, RACC i Barcelona Global.
La flor i nata de la burgesia.
També assenyala que "totes les organitzacions empresarials coincideixen a apreciar que l'acord de nou model ha d'arribar a bon port, els gairebé 5.000 milions són vitals per a l'administració catalana i les seves polítiques econòmiques i industrials i d'inversió, alhora que consideren que no colma els objectius que estaven plantejats a l'inici de la negociació. Aquesta insuficiència s'accentua més o menys".
És a dir que els empresaris organitzats en els seus cercles concèntrics estenen la mà per recollir els 4.700 milions de més anuals del nou finançament, mentre reclamen més recursos, la clau de la caixa, la gestió dels impostos i dos ous durs.
Més notícies. El País entrevista Jéssica Albiach, que posa deures al Govern per negociar els pressupostos. O es renova el conveni de pobresa energètica o no hi haurà comptes autonòmiques.
L'entrevista és de Àngels Piñol i Sergi Llanas i aquestes són les preguntes i respostes més destacades:
Pregunta. El Govern ha enviat l'avantprojecte de la llei d'acompanyament amb dues memòries de 1.200 pàgines. Vol dir això que hi haurà Pressupostos?
Resposta. Amb nosaltres no han negociat i demanem al Consell Executiu que no els aprovi sense acordar-los abans. Sóc partidària que hi hagi Pressupostos, però no és un xec en blanc. La pilota està a la seva teulada. Tenim pendent una reunió per veure el compliment del tercer suplement de crèdit en educació i sanitat. Fa un any vam aprovar el règim sancionador contra qui incompleix els límits del preu de l'habitatge i el Govern no ha incoat cap expedient. Si compleixen, negociarem. És la seva responsabilitat. No és un caprici.
P. La consellera Paneque diu que tenen 65 expedients oberts i que no pot accelerar els temps administratius. Va lent el Govern? Hi ha alguna cosa més?
R. Hi ha diferents fases: s'obre un expedient, després s'incoa, que és quan es comunica la possible sanció i després s'obre el termini de 10 dies d'al·legacions. En un any, el Govern no n'ha incoat cap. I això demostra manca de voluntat: és complicat enfrontar-se a grans tenidors, especuladors o fons d'inversió. L'habitatge és un dret bàsic. El 30% d'inquilins està en risc de pobresa. És urgent una reacció.
P. El Govern vol aprovar els comptes aquest trimestre. Aquest termini és factible?
R. És clar. I estaria bé que hi hagués Pressupostos i que impactin en la vida de la gent. El cost de la vida està desbocat. No ens podem perdre en grans xifres i en què l'economia va bé si la gent va ofegada.
P. Què els queda per revisar?
R. Que ens concretin en què s'han traduït els 10 milions en salut mental. I dues mesures d'educació: no sabem on han aplicat el reforç de classes en català, matemàtiques i anglès i si han habilitat menjadors en instituts de màxima complexitat. Això garanteix que els alumnes mengin un cop al dia. Sí que han contractat 250 professors per a l'escola inclusiva.
P. Han arrossegat el PSC a polítiques d'habitatge. Estan ocupant el seu espai?
R. Estem determinant aquestes polítiques no perquè ho vulgui el partit socialista, sinó perquè necessita els nostres vots. La societat també s'ha organitzat. El PSC no ha tingut més remei que moure's, encara que sigui arrossegant els peus com amb les sancions.
P. Doncs el conveni sobre la pobresa energètica per a persones vulnerables ha caducat i han demanat la compareixença de la consellera de Drets Socials. Estarà sobre la taula de la negociació?
R. És una condició imprescindible. El 18% de les llars pateix pobresa energètica. És una barbaritat. El Govern ha anat tard: el conveni caducava i no ha previst posar en marxa els comptadors socials, no ha creat el fons de solidaritat i no ha donat cap alternativa. Endesa, amb 1.100 milions d'euros de benefici, no vol renovar-lo. Va tard i al ralentí: no exigeix corresponsabilitat a les empreses. Ho volia fer extensible a Naturgy i Iberdrola. Tenim una llei que prohibeix el tall en llars vulnerables que no poden afrontar el pagament i s'ha de garantir.
P. Illa diu que el pacte de finançament és el millor de la història i Junts que és una mera actualització. Què en pensa?
R. No sé si és el millor, però són 4.700 milions que Catalunya necessita per a educació, per a llistes d'espera o perquè, per exemple, si tens a Lleida un ictus en cap de setmana et pugui atendre personal especialitzat i no com ara. Tothom guanya amb l'acord i crec que prosperarà al Congrés. I que m'expliquin amb quines majories pot tirar endavant un concert econòmic.
De tornada al procel·lós món dels empresaris d'alt vol, no es deixa de parlar de la invitació d'Emilio Cuatrecasas perquè els amants del golf i la vela coneguin la darrera gran revelació de la política catalana, la senyora Orriols.
A Público reparen en l'alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana i tracten d'explicar l'auge del fenomen ultra en l'independentisme.
"Pseudomitjans, 'influencers' polítics i 'bots', l'ecosistema digital que impulsa Aliança Catalana", s'anomena la peça.
Al sumari es diu que "L'estratègia en aquest àmbit del partit d'extrema dreta copia el model mundial d'aprofitament d'un algoritme que beneficia l'odi i busca catapultar-lo entre els joves".
Ah, és clar, l'algoritme té la culpa. Quin tros de falta l'algoritme.
Escriu Albert Aragonès: "La victòria de Sílvia Orriols a les municipals de Ripoll (Girona) del maig de 2023 i l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament el maig de 2024 no s'expliquen només en clau electoral. Han anat en paral·lel a la consolidació d'un ecosistema digital i mediàtic que actua com a cambra de ressonància dels postulats de l'extrema dreta catalana. Un ecosistema que no es configura només per un o dos perfils a X, sinó que és un conglomerat de plataformes, cadascuna amb la seva funció, que legitimen i amplifiquen el seu discurs".
"Però això no és nou. Aquest model s'importa directament dels Estats Units i del moviment MAGA —alineat amb Trump—, i s'ha estès per tota Europa. De fet, abans que arribés a Catalunya, ja s'havia consolidat a l'Estat espanyol de la mà de Vox. El concepte de fachosfera —que neix a França— arrela a Catalunya. Però qui la conforma, quines funcions té i quin impacte exerceix sobre el debat públic?".
"Un dels pilars fonamentals d'aquesta xarxa són els pseudomitjans, plataformes d'actualitat que tenen una línia editorial arraconada a l'extrem. Segons Aleix Martí Danés, doctorand en Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), aquests "donen certa entitat periodística" al projecte polític, cosa que es tradueix en una ampliació de la legitimitat del que diuen. A Catalunya, trobem portals com E-Notícies, XCatalunya o Girona Notícies. El que té més repercussió, E-Notícies, va ser rellançat l'any 2023 per un nou accionariat liderat per Carles Borja Pellicer i està dirigit per Arnau Borràs, que n'és la cara visible actual".
"Però d'aquests continguts se'n desprenen molts altres amb l'objectiu d'arribar a diversos públics, especialment entre els joves. És l'exemple del podcast La Catalunya Woke, presentat també per Arnau Borràs, entre d'altres. Aquest fet no és menor, ja que dissenya la creació d'influencers polítics, l'altre gran bastió per enfortir la seva presència a xarxes".
"Els influencers polítics que donen suport al discurs d'extrema dreta a Catalunya són cada cop més visibles. No actuen només com a altaveus espontanis, sinó com a peces d'un engranatge. Arnau Borràs n'és un dels exemples més clars: combina la gestió d'un pseudomitjà amb una marca personal que li permet saltar de la notícia al comentari ideològic sense filtres".
I: "Però hi ha altres perfils que segueixen aquesta mateixa lògica. Com el canal Mai Tan Podcast, conduït per Luis Fonsi —un creador que ha crescut gràcies a clips virals sobre immigració i crítiques als partits del procés—, o l'instagramer Denis Baurier, amb més de 7.000 seguidors, que ha convertit l'insult i el senyalament de polítics com Oriol Junqueras o comunicadores com Laura Grau o Gina Rigol en el centre del seu contingut. La personalització és clau: el missatge no arriba com una consigna de partit, sinó com l'opinió "autèntica" d'algú que parla des del mòbil".
Línies després Aragonès assenyala que "segons l'investigador, la fachosfera catalana s'organitza en tres capes: "Els pseudomitjans, que fan el paper d'avaladors i donen aparença periodística; els influencers polítics, amb un component fort de personalització; i, finalment, les masses de comptes anònimes". Aquestes últimes actuen de manera coordinada: "Algú llança un tuit i immediatament es mobilitzen desenes de perfils per amplificar-lo. No és espontani"".
El que no s'explica és per què l'esquerra que denuncia l'operativa en xarxes de l'extrema dreta no fa res en aquest escenari per disputar l'hegemonia als "pseudomitjans" i els "influencers".
Actualitat local de Barcelona. Escriu Enric Sierra a La Vanguardia un article que expressa el cansament i la desesperació dels vianants de la capital catalana, que són zebres al Serengueti, preses fàcils dels cocodrils bicicleta i les hienes patinet.
"Com una bici et pot arruïnar la vida", s'anomena la peça i després de relatar el cas d'una dona de 79 anys atropellada per un ciclista que es va saltar un semàfor en vermell i que després de l'accident necessita ajuda fins i tot per menjar, dona compte de la passivitat còmplice de les nostres autoritats amb la fauna rodant.
De la peça de Sierra: "Hem parlat aquí en altres ocasions de la difícil convivència de bicis i patinets amb els vianants, que són l'esglaó més feble de la mobilitat urbana. Però aquest problema no s'aborda amb diligència, tot i que, com veiem, pot tenir greus conseqüències. Aquests vehicles han de complir les normes bàsiques de circulació com els altres, cosa que moltes vegades no passa. Hi ha una clara permissivitat de les autoritats malgrat els anuncis de noves ordenances i normatives que, o bé no s'apliquen o bé no es controla el seu compliment".
"L'exemple d'això últim el veiem amb la norma que obliga els patinets elèctrics a tenir una assegurança obligatòria i una matrícula registrada. Havia d'entrar en vigor el passat 2 de gener, però no es pot aplicar perquè el ministeri de l'Interior no ha aprovat el reglament que regula el registre de matrícules per a aquests vehicles. A més, com que l'assegurança ha d'estar vinculada a una matrícula, tampoc pot haver-hi pòlissa de cobertura. Un peix que es mossega la cua".
I: "Tornem al cas de Maria. Malauradament, el que ha patit aquesta dona no és un fet aïllat. La ciutat ha assimilat com a normal que bicis i patinets es saltin els semàfors en vermell, que zigzaguegin als passos de zebra esquivant els desprevinguts vianants o que circulin per la vorera, entre altres habilitats. Aquesta impunitat no existeix amb la resta de vehicles que conviuen a la ciutat i per als quals hi ha radars, controls policials, multes, retirades de carnet de conduir i fins i tot condemnes penals".
Exactament. Sembla que les autoritats municipals han renunciat a controlar els ciclistes i els patinadors mentre exerceixen un control ferri sobre qui utilitza una motocicleta o un cotxe. I mentre uns han de passar exàmens teòrics i pràctics, controls mèdics i pagar impostos i taxes, hi ha gent que surt al carrer amb els seus flamants artefactes i fan el que els dona la gana. No es pot fer res amb ells?
19 de gener, blue monday, el dia més trist de l'any, dia de les crispetes, de la neu i de Martin Luther King. Santoral: Àbac, Arsenio bisbe, Basiano, Canut, Germànic, Ponciano, Remigi de Rouen, Macari el gran, Launomar i Abundància verge.