Comença l'any polític amb la mirada centrada en la política internacional. Aquest fenomen de la diplomàcia, mestre del bon gust, ambaixador de la classe i artista de la distinció que respon al nom de Donald Trump amenaça ara amb quedar-se Grenlàndia. I això? Pels seus didims morenos.
La infàmia no descansa. Flanquejat pels seus secretaris d'Estat, aquella colla que a estones sembla una manada pamplonesa, Donaldo ho flipa. Diu que mana a Caracas i, per extensió, a tota Veneçuela.
Caldrà pensar aleshores que els motoritzats que controlen els carrers tenen el vistiplau d'aquest personatge que fa cinc anys era notícia en aquestes mateixes dates per l'assalt dels seus fans al Capitoli, episodi que es va saldar amb cinc víctimes mortals i els condemnats del qual han estat indultats.
La Pasqua Militar s'ha centrat en els reptes que planteja el nou desordre mundial en les intervencions militars. I això amb Pedro Sánchez compromès a enviar militars a Ucraïna si Rússia accepta un pla de pau, cosa que a hores d'ara sembla absolutament impossible.
Són hipòtesis, com els plans d'Alberto Núñez Feijóo per quan governi, eventualitat que la formació conservadora dona per descomptada amb paorosa naturalitat.
El dirigent del PP està obstinat en una campanya en els cercles catalans (Eqüestre, Liceu, Economia i Pedestre) per guanyar-se el favor dels qui peregrinen a Waterloo per estrènyer la mà del santó d'Amer. Hi ha qui li xiuxiueja que hi ha aigua a la piscina de Junts i el líder del PP s'ho pren seriosament.
"Feijóo vol incorporar "diversos ministres catalans" en el seu proper govern", destaca un dels titulars de Crónica Global.
Al sumari s'hi diu que "Fonts pròximes al líder del PP asseguren que el cap de l'oposició preveu configurar un executiu amb un pes important de la facció regional després de les properes eleccions, que a Gènova veuen cada cop més properes.
La informació és d'Àlex Cárcel i en destaquen aquestes línies: "Feijóo, expliquen dirigents de la seva confiança, "és conscient de la importància de Catalunya dins de l'Estat", i busca tendir ponts amb una societat que es va allunyar del seu partit durant el procés i que, a poc a poc, torna a abraçar-lo, com va passar a les passades eleccions autonòmiques sota el lideratge d'Alejandro Fernández. I així està decidit a reflectir-ho l'actual líder de l'oposició en un futur Govern –que, per si de cas, ja dissenya– en el qual hi haurà, asseguren, "diversos ministres del PP català". Una "quota generosa" que molts dirigents territorials ja comenten en privat".
"La figura amb més números de ser reclutada pel president popular si efectivament la dreta suma en els propers comicis és Dolors Montserrat. Va ser ministra de Sanitat en l'última etapa de Mariano Rajoy, lidera el partit a Europa des de les passades eleccions i és de la màxima confiança de Feijóo. Les fonts consultades apunten que podria fins i tot recalar en alguna vicepresidència sempre que Vox no exigeixi que Santiago Abascal ocupi aquest lloc, i encara que el seu paper en el dia a dia català és pràcticament irrellevant, continua sent un dels pesos pesants del partit a Barcelona".
"També ho són Dani Sirera, que no serà opció almenys fins que se celebrin les properes eleccions municipals a la capital catalana, on repetirà com a candidat; o Xavier Garcia Albiol, que en el seu dia va estar disposat a establir-se a Madrid per ser secretari d'Estat d'Esports –és coneguda l'afició de l'alcalde de Badalona pel bàsquet–, però, expliquen, veuria amb millors ulls recalar al Parlament Europeu. La manca de feeling entre Feijóo i Alejandro descarten el de Tarragona en qualsevol equació, i també a dirigents del seu entorn com Lorena Roldán".
"Altres noms que hi ha damunt la taula són els de Santi Rodríguez o Pere Lluís Huguet. El primer és un veterà de la política catalana, ben considerat entre els seus companys de partit, amb bones connexions a Gènova i actualment diputat al Congrés. El segon, que havia estat vicepresident del Consell General de l'Advocacia i avui és diputat al Parlament, va ser una fitxa exprés de Feijóo per a les eleccions generals de 2023 amb la intenció d'oferir-li la cartera de Justícia, segons detallen fonts coneixedores, i continuaria sent una opció seriosa per a l'hipotètic executiu".
"Nacho Martín Blanco, ex de Ciutadans i cap de llista per Barcelona el 23J, i especialment Juan Milián, que acaba d'aterrar a la capital com a senador i ha tingut un paper molt rellevant al PP català els darrers anys en forma d'ideòleg, són dues alternatives joves. I tanquen les possibilitats la diputada Àngels Esteller, també propera al líder gallec, o expats com Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya durant el procés i actualment secretari general d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia, o el diputat català de l'Assemblea de Madrid David Parry".
"Mentre "per ara, no hi ha res tancat" més enllà de la voluntat de Feijóo de tenir més representació catalana al Consell de Ministres que l'actual executiu –que compta únicament amb l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, a Indústria i Turisme, i Ernest Urtasun, a Cultura–, cal contemplar l'opció que hi entrin independents tant a la Moncloa com al anomenat sottogoverno, una segona línia llaminera per a molts en què els catalans, expliquen les mateixes fonts, també tindran protagonisme; així com a les diferents empreses de titularitat estatal".
I: "Finalment, i tot i que la intenció del cap de l'oposició és governar en solitari, un resultat molt positiu de Vox podria envalentir els ultres a l'hora d'exigir ministeris a canvi del seu suport. Per tant, donat el cas, líders com Ignacio Garriga, número dos del partit; Jorge Buxadé, també català i cap de llista a les eleccions europees; o la diputada Júlia Calvet, recentment incorporada a l'executiva de la formació; podrien completar una llista de futuribles que, en qualsevol cas, caldrà esperar per conèixer".
D'acord. Doncs a l'espera que es donin les circumstàncies, s'alineïn els astres, es convoquin les eleccions generals, les guanyi el PP i la suma dels seus suports sigui inferior a la suma dels suports del PSOE, la vida continua.
I en aquesta dolça caiguda de les fulles del calendari, hi ha coses immutables, com la perseverança dels comissaris lingüístics voluntaris en les tasques de senyalament i assetjament de qui no compleix, per ignorància o perquè no li surt del nespra, les fetues sobre el català en el comerç.
"Una llibreria i un bar que atenen en castellà: noves víctimes dels comandos del català", apunta un titular de El Confidencial.
Escriu Antonio Fernández: "Una llibreria i un bar són les noves víctimes de la intolerància independentista catalana. Cercles sobiranistes fa dies que assetgen un comerç del barri de Gràcia de Barcelona i aquesta setmana han fet el mateix amb un local d'hostaleria, ubicat al cèntric i conegut carrer Petritxol, assenyalat com el blanc de les íres ‘indepes’ per atendre la seva clientela en castellà".
"La llibreria té una web anomenada compramostuslibros.cat. El seu gran pecat és que està en espanyol. La plataforma Acció pel Català va denunciar a les xarxes: “No retola en català, té un domini.cat en castellà i amenaça amb els tribunals a qui ho denuncia”. Aquests comentaris van desfermar una autèntica campanya en contra de l'establiment. “El propietari del comerç és aragonès. És el típic cas de nouvingut que s'estableix aquí amb la intenció, conscient o inconscient, de contribuir tant com pugui a la castellanització dels Països Catalans”, afegia un dels activistes".
""La campanya per part de grups radicals és brutal", diu Sergio, el seu propietari, a El Confidencial. En resposta a una activista que es queixava que els llibres amb els quals apareix a les fotos són en castellà, així com la retolació, va subratllar: "M'hauria encantat, estimada veïna, que haguessis visitat el meu establiment abans d'emetre aquesta valoració que indueix a equívoc -atès que l'interior inclou nombrosos rètols tant en català com en espanyol"".
""Interpreto que la teva ressenya deriva de la campanya liderada i promoguda pels nazis d'Aliança Catalana i de la qual avui s'ha fet ressò la premsa per atacar i assenyalar els establiments que, al vostre criteri, incomplim la llei. Una ressenya que, a més, inclou una amenaça -espero que els jutges la tipifiquin com a delicte d'odi-. Jo també em reservo, com no, el dret a exercir les accions legals a què tingui dret contra tu"".
"Al propietari de la llibreria l'amenacen amb denunciar-lo per incomplir la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya i la Llei 1/1998 de Política Lingüística. La plataforma Acció pel Català afegia: “Pròximament, notificaré a l'Agència Catalana del Consum l'incompliment detectat en aquest establiment”".
Línies després Fernández escriu que "de manera semblant ha començat una agra campanya contra el Bar Los Pintxos, al carrer Petritxol. Un dels que s'afegeix a aquest assetjament és Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Carles Puigdemont, que va publicitar la denúncia. Segons Òscar Sarri, el denunciant, quan va demanar la seva consumició en català, li van contestar: “Parla'm en cristià”. “Vam demanar el full de reclamacions, va sortir l'encarregat i no ens el va donar. Ens va dir que feia 22 anys que era a Barcelona i que primer era l'espanyol i després el català”. L'escrit va ser presentat diumenge a la tarda".
I: "La mateixa Generalitat ha promès prendre cartes en l'assumpte. Un missatge de la Conselleria de Política Lingüística enviat aquest dilluns 5 de gener, a les 9 del matí, assenyala: “Estimat Òscar: hem rebut la teva comunicació i ens posem a la teva disposició per atendre't. Per tenir constància formal de la queixa i donar-li curs, t'agrairem que omplis aquest formulari”, li van comunicar amb un tuit a Sarri, enviant-li un enllaç per facilitar-li la denúncia. Aquesta iniciativa ha provocat una allau de crítiques contra l'Administració, per afegir llenya al foc en un conflicte que té molt de visceral i poc de racional".
El sector independentista de la política catalana s'està omplint de personatges singulars, autèntics portadors de les essències folklòriques.
És el cas de don Salvador Vergés i Tejero, aguerrit diputat autonòmic de la corda de Puigdemont, i home cridat a combatre l'efecte Orriols des de les files de Junts.
Així ho descriu Óscar Benítez a Vozpópuli: "La irrupció d'Aliança Catalana ha fet moure Junts. Però no només pel que fa a la immigració d'origen estranger, com s'ha dit repetidament. I és que els neoconvergents, que mai han amagat la seva oposició a l'espanyol —element consubstancial al nacionalisme català—, ara ho mostren amb menys afeccions".
"L'objectiu? Que el seu electorat més identitari no segueixi abandonant el vaixell en direcció a l'ultranacionalista Aliança, el rebuig de la qual a la resta d'Espanya i a la llengua comuna és de sobres conegut. Sense anar més lluny, el seu ideòleg, Jordi Aragonès —cosí de Pere—, va revelar en un article que la secessió seria una oportunitat d'or per restringir l'accés a la nacionalitat catalana als ciutadans amb orígens a la resta d'Espanya".
Un fenomen aquest Jordi sorgit de la família de l'exalcalde franquista de Pineda de Mar, cosí, com explica Benítez, del penúltim president de la Generalitat i català pels quatre costats com ho demostra el seu cognom Aragonès. O no?
Segueix la informació: "En aquest sentit, el seu nou portaveu al Parlament, el diputat Salvador Vergés, que al novembre va substituir el sobri Albert Batet, suposa un pas en aquesta direcció. Vergés (Olot, 1976), un empresari procedent del món municipal i valor a l'alça a Junts, ha anat escalant posicions els darrers anys gràcies a la seva defensa del món rural —viu en una masia— i la seva entrega en qüestions com el traspàs de Rodalies".
"Així mateix, molts alcaldes, claus en el nou escenari, el tenen com a interlocutor de referència. Però, sobretot, destaca per la seva fixació antiespanyola, tant ètnica com idiomàtica. És conegut que no només es nega a parlar en espanyol, sinó també a validar qualsevol iniciativa que estigui redactada en castellà".
""M'és igual el que digui la proposta de resolució: si és de Vox i/o està redactada en castellà, voto no", va manifestar en una ocasió al Parlament, aclarint que les "dues úniques llengües de la cambra han de ser el català i l'aranès". Requisits idèntics, d'altra banda, als exigits per Orriols".
"La intransigència de Vergés no és nova. En un discurs pronunciat durant la Diada de 2020, va mantenir que als catalans, "encara que ens paguessin 16.000 milions d'euros cada any per ser espanyols, no voldríem ser-ho, perquè nosaltres som diferents". "No tenim res a veure amb aquesta gent", va assegurar".
"Així mateix, en un míting pronunciat a Olot el 8 de desembre d'aquell mateix any, i recolzant-se en el conegut 'Espanya ens roba', va cridar el poble català a fer un boicot als "productes espanyols". Cridantament, com s'ha destacat, a la seva marca de productes carnis, Natrus, l'empresari no renuncia que els envasos estiguin etiquetats en espanyol".
"D'altra banda, les forces de seguretat 'espanyoles' solen ser blanc de les seves diatribes. "No volem les mans brutes d'Espanya. Nosaltres volem fer fora l'Exèrcit invasor perquè és la màxima expressió de l'ocupació espanyola de Catalunya. I el volem fora dels 13 destins militars que encara hi ha al nostre país", va sentenciar al Parlament el 2022 per oposar-se a la presència de l'Exèrcit a Catalunya".
I: "De fet, aquell mateix any va carregar contra el desplegament de la Unitat Militar d'Emergències a Lleida per sufocar un incendi, una 'ingerència' que va qualificar de "trista". Pel que fa a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, s'hi ha referit com a "terroristes de l'Estat"".
Aquest Vergés ha de ser a més el tipus de perfil que permet a alguns il·luminats teoritzar sobre la moderació i pragmatisme a Junts.
Societat. "El fred polar posa a prova els plans d'hivern a Catalunya per a les persones sense llar", assenyala un titular de El País.
Al sumari, palo a García Albiol: "Barcelona amplia places mentre Badalona anuncia recursos sense llits ni matalassos".
Escriu Lorraine Delorenzo: "Viure al carrer és un risc permanent, però en ple hivern es multiplica. Catalunya afronta a partir d'aquest dilluns una setmana intensa de fred amb avisos meteorològics actius a tot el territori i Protecció Civil manté alertes grogues per neu a Barcelona, Lleida i Tarragona".
"Amb aquest escenari, la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, va demanar dissabte passat a les administracions locals que activin tots els recursos que siguin necessaris per atendre les persones que viuen al carrer. Tanmateix, la resposta dels ajuntaments continua sent desigual, limitada en el temps i sense garantir estabilitat ni continuïtat en l'atenció".
"A més, en algunes ciutats, l'augment puntual de places als centres d'acollida no va acompanyat d'un reforç de la comunicació ni del treball de carrer necessari per informar i acompanyar les persones que viuen a la intempèrie. O, en el cas de Badalona, les places ofertes no contemplen llits ni matalassos".
"El fred estava previst, però l'activació dels dispositius d'atenció a persones sense llar avança de forma lenta als municipis catalans. El reforç de l'Operació Fred, generalment vinculada a llindars de temperatura sota els zero graus centígrads, ha estat sol·licitada amb èmfasi per la Síndica de Greuges de Catalunya en un moment en què Catalunya registra xifres històriques de sensellarisme (6.724 persones) i poques setmanes després que la Generalitat convoqués una cimera amb entitats socials i 30 municipis per coordinar actuacions, sense concretar mesures específiques".
"“Cal mirar més enllà dels termòmetres”, adverteix Fundació Arrels, entitat social de referència que considera que hi ha molts més factors a tenir en compte que les temperatures mínimes. En altres grans ciutats de Catalunya, l'Operació Fred es desplega de manera desigual".
I: "A Barcelona viuen actualment més de 2.000 persones en situació de sensellarisme, i l'organització alerta que les 100 places addicionals habilitades al dispositiu hivernal són “insuficients” i que ja existeixen llistes d'espera. A Badalona, l'Ajuntament ha activat recursos puntuals en paral·lel a un dels majors desallotjaments recents a la ciutat, una combinació que les entitats i l'oposició han denunciat com a “estafes”".
7 de gener, Dia del Segell Postal i Nadal Ortodox. Santoral: Raimon de Penyafort, Josep Tuan, Canut Lavard, Alderic, Ciro, Tiló, Valentiniano, Valentí bisbe de Retia, Crispí bisbe, Llucià màrtir i Polieut.