Publicada

És l’últim dia de l’any i sembla el dels Sants Innocents. Així que, encara que us soni a broma, Gabriel Rufián opta seriosament a liderar una mena de coalició d’esquerres nacionals. Rufián, sí, la gran esperança de l’esquerra, però no només a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya.

És molt manit i gastat, però cal insistir-hi. Què té Madrid perquè un tipus que va prometre que en 18 mesos tornaria a la Catalunya de la república porti ja una dècada escalfant l’escó al Congrés dels Diputats? Serà per les canyes? Els entrepans de calamars? Les Ventas?

Hi ha més notícies més pròpies del 28 que del 31 de desembre. Aquest inusitat interès de Carles Puigdemont per l’experiència independentista de Somalilandia, un país de poc més de sis milions d’habitants entre Djibouti, Somàlia i Etiòpia. Situat al Corn d’Àfrica, Israel acaba de reconèixer-ne l’existència. 

El que ja ha deixat de ser una broma per convertir-se en tota una realitat és l’auge d’Aliança Catalana i Sílvia Orriols, que ja apareixen a l’última enquesta del baròmetre municipal de Barcelona per davant de Junts si ara se celebressin eleccions locals. I sense tenir candidat.

Anem al gra. "L’ala esquerrana d’ERC s’alinea amb Gabriel Rufián i proposa un 'front popular' a Catalunya amb Comuns i la CUP per a les properes eleccions", assenyala un titular d’El Mundo.

Al sumari es diu que "Joan Tardà, exlíder del partit al Congrés dels Diputats, retreu a Sumar, Podemos i Izquierda Unida 'el seu nivell d’enfrontament'".

És clar. I Rufián serà el pacificador. Compte, que parlem d’un noi que, estant a "Súmate" (coses del Procés, la facció per a castellanoparlants d’ERC) va amenaçar de resoldre a cops de puny les seves diferències amb José Rodríguez, àlies Trinitro. 

El text publicat pel diari d’Unedisa és de Gerard Melgar i comença així: "Nova crida des de les files d’Esquerra Republicana a l’articulació d’un front ampli d’esquerres. "No té cap sentit que ciutadans que voten la CUP, Comuns, ERC o Comunistes [partit extraparlamentari] hagin d’optar per llistes diferents", va dir ahir a la nit Joan Tardà en una entrevista al programa Hora 25 de la Ser".

"L’exportaveu del partit al Congrés dels Diputats i líder de la corrent interna Àgora Republicana va expressar la seva sintonia amb l’actual cap de files de la formació a la Cambra Baixa, Gabriel Rufián, que ha verbalitzat en diverses ocasions la necessitat de formar una "coalició plurinacional" amb les forces polítiques a l’esquerra del PSOE de cara a les properes eleccions generals. És a dir, ampliar les experiències d’adhesió de sigles d’Unidas Podemos i, més recentment, Sumar amb l’entrada de grups independentistes, com la mateixa ERC, EH Bildu o BNG".

"Tardà, però, creu que aquesta idea avui és irrealitzable pel "nivell d’enfrontament que hi ha entre Sumar, Podemos i Izquierda Unida". "Em fa vergonya", va reconèixer de manera explícita".

"Per això, l’històric exdiputat d’ERC (va tenir escó del 2004 al 2019) aposta per obrir un debat al partit per explorar una candidatura conjunta amb els comuns, la CUP i altres forces progressistes a l’esquerra del PSC. "Davant el repte que tenim al davant, les qüestions que ens diferencien són una mica nimies", va manifestar".

I: ""Val la pena organitzar un front popular, sobiranista i independentista a Catalunya per a les eleccions generals del 2027". Al seu parer, aquesta conjunció de forces polítiques "podria actuar com a mirall exemplaritzant perquè des d’altres pobles de l’Estat espanyol es preguntessin: 'si els catalans ho fan, per què nosaltres no?'"".

Un front popular, quina ocurrència més brillant. I amb Rufián al capdavant. A Junqueras no li acaba de fer el pes la idea de Tardà. També recela de les ínfules de la seva gran creació, el seu deixeble de referència, el Pijoaparte que va treure del fangar i ha convertit en tota una senyoria. 

Un bon amic, però a l’inrevés, de Rufián, el veí de Waterloo que respon al nom de Carles Puigdemont, està encantat amb el reconeixement israelià de Somalilandia. Una bona notícia, segons ell, entre tanta enquesta amb Sílvia Orriols instal·lada al seu clatell.

"Puigdemont s’aferra al cas de Somalilandia per justificar el seu intent de secessió", destaca un titular d’El Confidencial.

Al sumari es recorda que "El 2017 Catalunya es veia reflectida en els països bàltics. Vuit anys després, l’exemple a seguir per als líders de Junts és un país desconegut del Corn d’Àfrica: Somalilandia".

El text és de Marcos Lamelas: "El president de Junts, Carles Puigdemont, s’aferra al cas de Somalilandia, país recentment reconegut per Israel, per justificar el seu intent de secessió del 2017 i que valdria la pena tornar-ho a intentar, amb la perspectiva que més tard o més d’hora algun país reconegués una teòrica Catalunya que es declarés independent. Quan Catalunya va proclamar la seva declaració unilateral d’independència el 2017, cap país la va reconèixer, malgrat l’esforç publicitari que es va fer aleshores des de l’administració catalana".

"Somalilandia és un país del Corn d’Àfrica, segregat de Somàlia. La comparació amb Catalunya no té gaire sentit, especialment perquè Somàlia porta anys sotmesa a una crua guerra civil".

"Això no ha impedit que Puigdemont des del seu compte de la xarxa social X celebrés el reconeixement d’Israel: “Felicitats a Somalilandia pel seu primer reconeixement internacional. Que sigui el primer de molts. Somalilandia té dret a l’autodeterminació i sempre trobarà suport per a la seva causa a Catalunya”".

"“M’alegro molt del reconeixement de Somalilandia per part d’Israel, que obre la porta a altres reconeixements internacionals”, va afegir Puigdemont, que el 2023 va participar en un acte sobre el dret a l’autodeterminació a l’Àfrica amb l’exministra d’Exteriors d’aquest país, Edna Adan".

"El cap de l’oficina de l’expresident Puigdemont, Josep Alay, també ha expressat a les xarxes el seu suport al procés de Somalilandia i fins i tot ha criticat la postura de la UE en denunciar que “com era d’esperar la Unió Europea donant suport a la unitat i sobirania de Somàlia. Cap respecte pel dret d’autodeterminació de Somalilandia. El mateix que Tusk i Juncker van fer amb Catalunya el 2017”".

I: "En fòrums interns de Junts es posa de manifest que aquest precedent podria justificar una nova declaració d’independència de Catalunya o al·legar que la del 2017, declarada pel Parlament, mai va ser anul·lada de manera legal i que per tant podria tornar a activar-se, com si fos l’interruptor de la llum, segons expliquen fonts d’aquesta formació".

Llegit això cal recordar que avui és 31 de desembre, no 28.

Més notícies. "Collboni guanyaria, ERC quedaria segona i AC superaria Junts a les municipals, segons el baròmetre", assenyala El Nacional.

Al subtítol s’informa que "L’alcalde de la ciutat obté la millor valoració i empata amb Martí i Alamany amb un 5,2".

Escriu Adrià Asbert: "L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es consolida com la figura política més coneguda, i una de les més ben valorades a l’Ajuntament de Barcelona, amb les dades del Baròmetre Municipal que s’han fet públiques aquest dimarts i que recullen les respostes a 803 entrevistes durant el mes de novembre d’aquest any". 

"Collboni és l’únic líder polític que coneix la majoria de la població de la ciutat i tanca l’any amb un aprovat, un 5,2 que també obtenen Elisenda Alamany, líder d’Esquerra i Jordi Martí, la cara visible de Junts a la ciutat. Pel que fa a la intenció de vot, el PSC lidera en la intenció directa de vot amb un 12,1%". 

"En aquest apartat, ERC continua el seu ascens i tanca l’any en segona posició, desbancant els Comuns, i s’apunta un 7,8% d’intenció de vot, mentre que els de Janet Sanz es queden en el 6,9%. Darrere seu, Aliança Catalana escala fins a la quarta posició i desbanca Junts amb un 3,9% i un 3,4% respectivament. Tancant la llista, el PP recolliria el 2,4% dels vots, la CUP el 2,3% i Vox un 2,1%".

Línies després Asbert explica que l’habitatge és el principal problema dels barcelonins: "Pel que fa a les principals preocupacions i problemes dels ciutadans de la ciutat, el baròmetre indica de nou que l’habitatge continua sent el principal repte dels barcelonins. Concretament, un 32,8% dels enquestats col·loca l’accés a l’habitatge com el problema més greu de la ciutat, seguit de la inseguretat que, amb un 25,2%, també repeteix com la segona gran problemàtica". 

"Respecte a la primera onada del baròmetre, presentada al juliol, l’accés a l’habitatge i la inseguretat pugen 2,9 i 2,1 punts, respectivament, mentre que el turisme baixa fins a 3 punts, superat per la neteja i els problemes associats a la immigració, completant així els 5 principals problemes de la ciutat". 

I: "En concret, un 6,8% de barcelonins consideren que la neteja és el problema més gran; un 6% creu que és la immigració; un 4,1%, el turisme; un 2,9%, la congestió del trànsit i un 2% creu que és la massificació, el transport, les infraestructures, la comunicació o les obres".

Canvi de terç. Pesta porcina. "Les anàlisis genètiques suggereixen que el virus de la pesta porcina no va sortir del laboratori de la Generalitat que estava a centenars de metres", afirma un titular d’El País.

La informació és de Manuel Ansede i Sergi Llanas: "L’ADN del virus del brot de pesta porcina africana a Barcelona suggereix que el patogen no va sortir del laboratori de la Generalitat de Catalunya, segons les primeres conclusions de l’informe presentat aquest dimarts per l’equip científic al capdavant i la conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en una reunió amb mitjans de comunicació". 

"Les anàlisis genètiques encarregades pel Govern mostren que el virus dels senglars presenta un nombre de mutacions elevat respecte als patògens del laboratori, una característica que no encaixa amb la hipòtesi de la fuga. Són soques d’un mateix virus, però aparentment separades per anys d’evolució, no per dies, segons els científics que han fet la comparativa, encapçalats per Toni Gabaldón, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, un centre fundat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona".

"Els resultats “no són concloents”, a l’espera de les anàlisis paral·leles al Laboratori Central de Veterinària del Ministeri d’Agricultura, a la localitat madrilenya d’Algete, segons ha recalcat Gabaldón. El científic ha advertit, a més, que encara no s’ha analitzat tot el material del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), situat al cor del brot, a Bellaterra (Barcelona). S’han estudiat 19 mostres i en falten dues més, que porten cinc anys congelades i es consideren poc sospitoses".

I: "Després de la presentació dels resultats, el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, ha demanat en una roda de premsa “prudència” fins que no es determini l’origen del brot, pel qual la Generalitat ha manat analitzar 553 senglars". 

"Ordeig s’ha mostrat preocupat pel repte sanitari al qual s’enfronta el sector agroalimentari català l’any vinent, que pot condicionar-ne la productivitat. A nivell de mercat, ha confirmat que el 80% dels països han acceptat la regionalització de les exportacions".

Els mitjans pronostiquen, d’altra banda, una pujada generalitzada de preus per rebre el 2026, any que encara pot ser més crític, caòtic i complicat que aquest 2025 que agonitza.

31 de desembre, santoral: Silvestre I papa, Melània la jove, Barbaciano, Potencià, Màrius bisbe, Columba verge i màrtir i Zòtic.