Un laboratori en obres i el professor Bacterio

La pesta porcina africana marca la fi de l’any i posa a prova la capacitat del Govern per fer front a una crisi a la indústria alimentària de grans proporcions. De moment, no apareixen més senglars infectats (fins ara en són 13) i el virus no ha penetrat a les explotacions situades a l’entorn on van aparèixer els primers animals salvatges morts.

L’equip científic comissionat per indagar sobre l’origen del brot ja s’ha posat mans a l’obra mentre continuen les investigacions de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. També hi participen els militars de la Unitat Militar d’Emergències, els Agents Rurals i els caçadors, als quals s’autoritzarà a exterminar la meitat de la població de porcs salvatges de Catalunya. 

La qüestió ja és al fang de la política. I per aquí treu el cap la ploma identitària d’ERC, que es queixa de la participació de l’Exèrcit. O l’estil Junts, consells venc i per a mi no en tinc. També es nota molt a Aliança Catalana. Es nota tant que ni tan sols participa a la comissió on es discuteix sobre la pesta porcina. Uns estajanovistes els del partit d’Orriols, però estajanovistes de no treballar.

Sobre el particular de la pesta destaca una informació d’El País que sembla apuntalar la tesi que el virus va sortir d’un laboratori, tot i que sense descartar altres hipòtesis.

"El laboratori assenyalat per la presumpta fuga de la pesta porcina africana estava en obres", destaca un impactant titular del citat mitjà.

Al sumari s’indica que "Els treballs de construcció poden facilitar les fugues, com va passar amb el virus de la febre aftosa al Regne Unit, però totes les hipòtesis segueixen obertes a Barcelona".

La peça ve signada per Manuel Ansede i Alfonso L. Congostrina: "El viròleg Xavier Abad va llançar una advertència a les seves xarxes socials el 14 de novembre. “Els accidents en laboratoris o en instal·lacions que manipulen patògens existeixen”, va alertar Abad, cap de la unitat de biocontenció del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), un laboratori depenent de la Generalitat de Catalunya on s’estudia el virus de la mortífera pesta porcina africana". 

"Dues setmanes després va aparèixer, a només uns centenars de metres de la instal·lació, un senglar mort per la malaltia, eradicada d’Espanya des de 1994. El mateix Abad, hiperactiu a la xarxa social X, va anunciar el 14 de setembre que començaven obres al seu laboratori d’alta seguretat, per ampliar-lo". 

"El CReSA ha rebutjat respondre a les preguntes d’aquest diari sobre si les tasques de construcció podrien haver debilitat la bioseguretat. El laboratori ha optat per l’opacitat absoluta. Ni tan sols confirma que porta tres mesos en obres. Aquest dimecres, el soroll de la maquinària pesada envaïa el centre i una grua s’alçava a l’horitzó sobre una dotzena d’operaris amb armilles grogues i dos mossos d’esquadra que custodien el recinte, com ha comprovat El País".

"El CReSA, situat a Bellaterra (Barcelona), és un centre capdavanter a Espanya. Disposa d’una unitat de biocontenció de 4.500 metres quadrats, amb sis laboratoris amb un nivell de bioseguretat 3, el requerit per manipular virus com el de la pesta porcina africana, capaços de sacsejar un país". 

"La Xina va perdre gairebé l’1% del seu producte interior brut després d’una epidèmia en els porcs desencadenada el 2018: uns 100.000 milions d’euros, segons una estimació d’economistes de la Universitat de Wuhan. Les obres del CReSA, adjudicades a la constructora Rogasa, consisteixen en ampliar 3.000 metres quadrats la zona de laboratoris d’alta seguretat".

"Quan Xavier Abad va alertar fa un mes que les fugues als laboratoris passen, va posar l’exemple d’un dels majors accidents de la història de les malalties infeccioses, registrat l’estiu de 2019 en una planta biofarmacèutica de Lanzhou, a l’interior de la Xina". 

"Una fuga de la bactèria Brucella per l’aire va provocar més de 10.000 casos de brucel·losi ―una malaltia caracteritzada per una febre ondulant que pot durar anys― en persones de l’entorn de la fàbrica, dedicada a la producció de vacunes contra el microbi. “La causa probable? Una de simple i estúpida: utilitzar desinfectants caducats”, va explicar el mateix Abad".

Línies després s’explica que Abad forma part de l’equip d’investigadors coordinat per la veterinària Laura Pérez encarregada d’indagar sobre la procedència del virus. Resulta que és tot un personatge, un d’aquells casos que van sorgir durant el Procés. 

Així ho explica El País: "El viròleg és una figura controvertida, per les seves furibundes opinions a les xarxes socials. El 2020 va demanar públicament disculpes després d’insultar repetidament diversos polítics no independentistes i afirmar que Espanya és un país de “borratxos i violents”, “de rucs illetrats i analfabets” i “un fong tòxic i paràsit que ha irritat la pell catalana durant decennis”".

"El març de 2020, Abad va oferir una explicació sobre el major impacte de la pandèmia de covid a Espanya respecte a altres països: “Perquè són espanyols”. Ara és el seu laboratori el que està al punt de mira. Aquest diari ha sol·licitat una entrevista amb Xavier Abad, però el CReSA ha insistit que ningú farà declaracions. El viròleg, a més, es vanagloria públicament de no atendre mitjans de comunicació amb seu a Madrid, “per principis”".

Un fenomen aquest científic, el professor Bacterio li diuen. 

El cas és que el text del diari de Prisa conclou així: "Després de publicada aquesta notícia, el CReSA ha trencat el seu silenci amb un comunicat, en què sosté que la direcció de l’obra “certifica que no s’ha produït cap incidència que pogués haver afectat la bioseguretat”". 

Home, doncs a una altra cosa. O no. Més llenya amb el porquet senglar. "La Generalitat planeja eliminar la meitat de la població de senglars de Catalunya després de la crisi de la pesta porcina africana", destaca El Mundo. 

Escriu Gerard Melgar: ""A Catalunya sobren senglars", ha sentenciat avui el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, en la seva compareixença en una comissió del Parlament, on ha donat compte de la gestió del Govern en la crisi de la pesta porcina africana (PPA) detectada a la província de Barcelona".

"El conseller ha quantificat la població de porcs salvatges en, almenys, 125.000 exemplars que poden arribar a 180.000 després del període de cria. Amb aquests números, l’Executiu català vol reduir a la meitat la població d’aquests animals salvatges, en el focus informatiu des de fa gairebé dues setmanes després de l’aparició del brot a Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès".

I: "Fins al moment hi ha 13 casos positius d’aquest virus, tots en senglars i cap en granges de porcs, la gran por des que es va confirmar el primer contagi. Ordeig ha assenyalat que els ungulats són vectors de malalties com la pesta porcina, generen danys importants als cultius i, a més, són responsables del 90% dels accidents viaris causats per fauna".

Ungulats? És més, ungulats artiodàctils, antic superordre de mamífers placentaris.

A El Nacional aborden la crisi des de la perspectiva política. "Retrets de l’oposició per la "teoria de l’entrepà" de pesta porcina i picabaralla per la presència de la UME", s’intitula la peça que signa Marta Lasalas i comença així: "La "teoria de l’entrepà" ha estat un dels retrets que ha hagut d’escoltar el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en la seva compareixença al Parlament per donar compte de la crisi provocada per la pesta porcina". 

"Aquest ha estat un dels punts que ha provocat la crítica de Junts, que ha acusat el conseller de manca de lideratge, mentre ERC ha remenat la presència de la UME de l’exèrcit, que ha atribuït a la pretensió de l’Estat espanyol de espanyolitzar Catalunya, la qual cosa ha provocat la resposta d’Ordeig i de la consellera d’Interior, Núria Parlón, que ho ha qualificat de "teories conspiratives", però també del PP, que ha qualificat de miserable valorar la feina dels serveis d’emergència en funció de l’uniforme".

"Durant la compareixença, Ordeig ha explicat la voluntat del Govern d’eliminar la meitat de la població de senglars de Catalunya, mentre que els grups de l’oposició han advertit al Govern que reclamaran responsabilitat si es confirma que el brot ha sorgit de l’Irta-CReSA".

"En nom de Junts, Jeannine Abella, ha acusat el Govern de no estar liderant la resposta a una crisi que posa en risc milers de llocs de treball i ha reclamat a Ordeig que planti cara a Madrid, alhora que ha retret descoordinació amb el Ministeri. "Sort que són del mateix color polític", ha ironitzat la diputada de Junts". 

"Per a Abella, el Govern va tard en la resposta a la crisi, a través de la reducció de la població de senglars. "De veritat encara estem així, comptant quants senglars tenim a Catalunya?", ha ironitzat la diputada, que ha reconegut que la contenció està funcionant, però ha qualificat de "terriblement irresponsable" que el conseller atribuís públicament l’origen de la pesta a la "teoria de l’entrepà" i, en canvi, tractés com teories conspiratives versions sobre l’origen del brot en un laboratori, quan finalment aquesta via és la que ara s’investiga. Junts ha anunciat que un cop continguda la crisi demanaran una comissió d’investigació".

"El conseller ha advertit Junts contra la temptació de "posar-ho tot en qüestió i dir que tot és un desastre" i ha replicat a les crítiques de manca de lideratge assenyalant la mobilització de cossos d’emergències, inclosa la UME de l’exèrcit".

Línies després Lasalas escriu que "el conseller ha argumentat la presència de la UME arran de l’avís que va rebre el Govern sobre la urgència d’actuar les primeres 24 hores amb intensitat -"poseu aquí el que calgui, perquè us ho jugueu tot les primeres 24 hores", ha relatat que se’ls va aconsellar-, mentre que la consellera, que no ha amagat la contrarietat pel retret de manca de transparència, ha rebutjat les "teories conspiratives sobre la presència de la UME o la Guàrdia Civil".

El que no s’acaba d’entendre és que no sigui l’insigne Salvador Vergés, el Le Pen de la Garrotxa i diputat senglar per antonomàsia, qui defensi la postura de Junts.

Més notícies. "Rècord a Barcelona: gairebé 2.000 persones dormen als carrers de la ciutat", assenyala La Razón.

La peça és d’Alejandro Salinas: "Fa una setmana, la fundació Arrels va fer un recompte de persones sense llar als carrers de Barcelona amb l’ajuda de més de 500 voluntaris. Aquest dimecres, l’entitat ha anunciat les dades en una roda de premsa, i les xifres són demolidores: un total de 1.982 persones dormen als carrers de Barcelona aquest 2025. La dada suposa un increment del 43,2% respecte a l’últim recompte de la fundació, fet fa dos anys".

"A més, l’entitat ha assenyalat que han notat canvis en els espais que solen ocupar les persones sense llar".

"Les dades demostren que en vuit dels deu districtes de Barcelona hi ha més gent dormint al carrer que fa dos anys. Concretament, Sants-Montjuïc és el barri que ha registrat un creixement més gran, passant de 209 a 489 i situant-se com el districte amb més persones sense llar".

"El segon és l’Eixample, que ha passat de 302 a 389 persones, i el tercer, Ciutat Vella, que en l’últim recompte estava en primera posició. El segueix Sant Martí, on han comptabilitzat 335 persones, gairebé un 70% més que el 2023".

I: "La resta de districtes on s’han trobat més persones dormint a l’exterior són Les Corts, que passa de 44 a 74; Horta-Guinardó, que passa de 44 a 66; Gràcia, que passa de 57 a 67, i Sant Andreu, on el 2023 es van registrar 49 persones i enguany, 60".

I això deu ser sense comptar assentaments barraquistes com el de La Sagrera.

Notícia curiosa. Mode sarcasme: Tothom sap que a Madrid els hospitals són privats perquè la malvada Díaz Ayuso pretén enriquir-se amb el patiment dels contribuents. Doncs bé, aquí va aquest titular d’El Confidencial: "El 58% d’hospitals públics de Catalunya depèn de la sanitat privada davant del 14% dels de Madrid".

El text és de Borja Negrete i diu que "l’informe elaborat pel Ministeri de Sanitat sobre la penetració de la sanitat privada al nostre país conclou que la privatització sanitària és quatre vegades superior a Catalunya que a la Comunitat de Madrid". 

"A la regió governada per Salvador Illa, el 58% dels hospitals públics depenen de la gestió d’ens privats. Dels 109 concerts sanitaris que hi ha al nostre país pels quals centres hospitalaris públics són gestionats en la seva totalitat per la sanitat privada, 93 pertanyen a Catalunya, on governa el Partit Socialista".

"Això suposa que el 85% d’aquest tipus de concerts han estat signats per la comunitat autònoma que governa Illa. Tanmateix, els discursos del Govern els darrers dies -arran de l’escàndol de l’àudio del CEO de Ribera Salud- s’han centrat en el presumpte afany de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per privatitzar la sanitat. Les dades del document elaborat pel mateix equip de Mónica García mostren una altra realitat".  

"A la Comunitat de Madrid, el 14% dels hospitals públics depenen de la gestió privada. Dels 43 hospitals de què disposa la regió, el Govern d’Ayuso compta amb concerts similars als d’Illa en tres centres hospitalaris. Un 96% menys que Catalunya. Pel que fa a concerts sanitaris totals, Madrid disposa de 13 parcials, un de substitutori i els tres ja esmentats".

I: "Per traduir aquestes dades a la realitat, l’informe del Ministeri de Sanitat avalua el percentatge de llits i quiròfans de la xarxa pública gestionats per la sanitat privada. Novament, Catalunya guanya de golejada. El 50% dels 27.764 llits hospitalaris de què disposa la sanitat catalana depenen del sector privat. En canvi, a Madrid, dels 16.165 llits disponibles, amb prou feines el 13,9% tenen gestió directa de la sanitat privada".

La peça conclou així: "L’estudi de Mónica García ha estat rebut amb els braços oberts per part de la sanitat privada, ja que considera que reforça el seu missatge que són un actor necessari per al bon funcionament del Sistema Nacional de Salut". 

"La veritat és que com a empresari del sector mai m’hauria pogut imaginar que un govern d’esquerres ens faria tal exercici de propaganda…. Involuntària suposo", va arribar a afirmar el president d’HM Hospitals, Juan Abarca Cidón".

11 de desembre, dia internacional de les muntanyes. Santoral: Damas I papa, Victoric i Daniel Estilita, de qui es diu que seguint l’exemple de Sant Simeó va passar 33 anys i 3 mesos dalt d’una columna.