Laboratori sospitós i les "constitucions" catalanes

Els experts del Govern en matèria de pesta porcina africana consideren que la millor estratègia per contenir el brot és que la natura segueixi el seu curs i els senglars infectats emmalalteixin, agonitzin i morin sense més intervenció humana en el cicle de la vida salvatge que el perímetre de seguretat.

En política, això mateix és "fer un Rajoy". És a dir, la contemplació meditativa del problema fins que es resolgui per si mateix. I si això no passa és que no té solució.

Després d'atribuir el brot de pesta porcina a aquells "desaprensius" que llancen menjar als contenidors d'escombraries, les nostres autoritats han canviat d'hipòtesi. El camioner lituà que menja entrepans de mortadel·la pudent pot continuar lliurement el seu camí per l'AP-7, la nova ruta de la seda, la marihuana i la pesta porcina, si és que encara val el que es deia sobre la primera hipòtesi de la crisi.

Les sospites recauen en aquest moment sobre els laboratoris que treballen amb virus vius. Segons aquesta teoria, que la covid hagués sortit d'un laboratori xinès és perfectament plausible.

La qüestió és espinosa ja que qüestiona els protocols de seguretat científics i posa en el punt de mira els directius i treballadors dels laboratoris públics, que podrien haver causat un desastre de centenars de milions d'euros i centenars d'acomiadaments en la indústria del processament de la carn de porc. Si és que es demostra la seva culpa.

"La Generalitat encarrega una auditoria davant les sospites que el virus de pesta porcina hagués escapat d'un laboratori públic", assenyala un titular d'El País

.

.

Es suposa que aquesta auditoria se suma a la investigació que el Ministeri d'Agricultura ha encarregat al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.

El text ve signat per Alfonso L. Congostrina: "La Generalitat ha encarregat una auditoria a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA, en les seves sigles en català) perquè analitzi si ha estat possible una fuga del virus de la pesta porcina africana d'una de les seves instal·lacions". 

"En concret, l'informe se centrarà en el propi laboratori del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) i en un altre centre de la Universitat Autònoma de Barcelona que es troben a l'epicentre del brot. També s'auditarà un laboratori de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol-Can Ruti de Badalona que estava treballant amb el virus".

"La decisió arriba després que aquest divendres el Ministeri d'Agricultura comuniqués que investiga el centre IRTA CReSA, depenent de l'Administració catalana, com a possible origen de la infecció. El president Salvador Illa ha anunciat que ha encarregat al conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig —en qualitat de president de l'IRTA— una auditoria de totes les instal·lacions que han treballat amb aquest patogen, i una revisió dels protocols actius. “El Govern no descarta cap opció, però tampoc la confirma”, ha dit".

"Segons Illa, són pocs els centres implicats en aquest tipus d'investigacions a la zona de control. Però la cautela és màxima: el cap del Govern català no ha volgut ni confirmar ni desmentir que el CReSA es trobi darrere de la propagació del virus pel parc natural de Collserola". 

"Illa ha dit que espera tenir aquesta auditoria “en el menor temps possible i amb màximes garanties de solvència i seguretat”. S'encarregarà a un grup de treball format per experts i es demanarà la col·laboració de la Comissió Europea i del Govern espanyol. Mentrestant, els cossos dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil treballaran conjuntament en l'informe sobre l'origen del focus de pesta porcina africana".

Segueix la nota: "“El Govern no demana responsabilitats a l'IRTA perquè el Govern no descarta cap opció, però tampoc en confirma cap. Tenim plena confiança en l'IRTA, però hem de veure què ha passat. Farem una revisió exhaustiva a la zona on es treballa i sobre els protocols que s'utilitzen”, ha conclòs Illa".

"Es dóna la circumstància que la direcció de l'IRTA està present a les reunions de seguiment que s'efectuen diàriament al Palau de la Generalitat. En el transcurs d'aquestes reunions, segons constaten a El País persones presents en aquestes trobades, els representants de l'IRTA han manifestat haver actuat correctament en tot moment i no ser els causants de la fuga del virus". 

"El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) forma part de la xarxa de centres de l'IRTA, i és un laboratori de referència en la matèria, ubicat dins del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona".

"L'IRTA-CReSA investiga amb aquest virus, el coneix bé. De fet, va ser aquest centre de recerca el primer que va confirmar la presència del patogen en els dos senglars morts a finals de novembre, ja que va ser a les seves dependències on es van fer les primeres anàlisis virològiques que van revelar la malaltia en els animals morts".

"“El nostre centre és una de les unitats europees amb més trajectòria científica en PPA, tant en recerca bàsica com en recerca aplicada”, explicava el mateix centre en un comunicat".

"Fa una setmana, la institució reivindicava la seva “experiència internacional” en virologia i immunologia de la PPA i el seu paper en el desenvolupament i l'avaluació de vacunes, així com en la participació d'estudis preclínics relacionats amb aquest virus". 

"De fet, fa poc més d'un mes, un grup de científics d'aquesta institució va publicar els resultats d'un experiment en què es va inocular el virus a altes dosis a 20 porcs. En concret, explicaven, la recerca volia avaluar l'impacte de la inoculació intranasal a dosis altes, moderades i baixes “de la soca altament virulenta” Geòrgia 2007, per estudiar la dinàmica de la infecció en els animals".

Paràgrafs després la informació conclou que "en un estudi del mateix centre sobre el risc d'entrada de pesta porcina africana a les granges porcines catalanes, els investigadors plantejaven set potencials vies d'entrada que calia monitorar —des de l'entrada de porcs vius d'origen internacional, fins a la contaminació a partir de vehicles que transporten porcs o el contacte amb senglars—, però en cap moment es contemplava com a opció una fuga des d'algun laboratori que manipuli aquest patogen en context de recerca científica".

Doncs com el virus hagi sortit del tan ponderat i famós laboratori, els seus responsables quedaran com Cagancho a Almagro.

A La Vanguardia obren pel mateix costat i amb un cert to crític. "El Govern diu que manté totes les hipòtesis obertes, però la de la fuga del virus guanya pes", resa el seu titular. 

La peça és d'Albert Molins Renter: "Salvador Illa anunciava que, després d'una reunió, al matí, amb el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, com a màxim responsable de l'IRTA-CReSA, i amb el director general d'aquest centre, Josep Usall, se li havia encarregat a aquest centre la realització d'una auditoria i una revisió dels protocols de seguretat, no només de l'IRTA-CReSA, sinó de cinc centres “que treballen amb el virus d'aquesta malaltia en el radi de vint quilòmetres al voltant del focus del brot”, va afirmar Salvador Illa".

Una afirmació sorprenent perquè, segons fonts científiques consultades, “només amb material del virus seria biològicament impossible que es produís la malaltia, així que la recerca s'ha de restringir als laboratoris que treballin amb virus vius, com l'IRTA-CReSA, que són els únics amb un nivell de bioseguretat de BSL-3”".

"La Vanguardia només ha pogut localitzar, a tot Espanya, tres centres més que investiguin amb virus de la PPA i comptin amb un nivell BSL-3: el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA/CSIC), a Valdeolmos (Madrid), el Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid) i el Centre de Vigilància Sanitària Veterinària (VISAVET-UCM) a Madrid". 

"Altres fonts eleven aquests centres fins a set. Un podria ser el Centre de Regulació Genòmica, que està a Barcelona, i la farmacèutica HIPRA, que treballa en una vacuna, però amb laboratoris i centres de Madrid. No hi ha informació de si tenen o no material del virus PPA aquí, i en qualsevol cas, estaria a Girona. També la facultat de Veterinària de la UAB, però les seves instal·lacions no són de nivell BSL-3".

"Posteriorment, el Departament d'Agricultura precisava a aquest diari que “l'IRTA-CReSA és l'únic centre a Catalunya que lluita amb el virus de la PPA, però també hi ha altres institucions que impulsen línies de recerca que poden estar vinculades” i que col·laboren amb el centre de Bellaterra. Aquests centres –els noms dels quals no han transcendit– serien els que s'auditarien juntament amb el CReSA".

Línies després, l'autor de la informació escriu que "Jaume Torralba, cap de l'àrea regional de Barcelona dels Agents Rurals, explicava a última hora de la tarda de divendres que l'estratègia per a la contenció del brot consisteix a deixar que la població de senglars de la zona afectada s'infecti i mori. Calculen que això es produirà en el 75% dels senglars del perímetre".

"A més, han començat a col·locar gàbies trampa fora del perímetre dels 6 quilòmetres i dins del de 20 km, perquè “la hipòtesi ara és que aparegui algun senglar infectat en aquesta segona corona perimetral”, va dir Torralba". 

I: "Al mateix temps, han demanat als responsables d'autopistes i carreteres que s'assegurin que les tanques i proteccions estiguin en bon estat, perquè cap animal pugui creuar i escapar del cercle dels Agents Rurals".

Canvi de terç. Dels porcs a la política. "L'independentisme català, entre el 'mal menor' (Sánchez) i el 'mal major' (PP i Vox)", apunta un titular d'El Confidencial sobre les variacions tàctiques i equilibris estratègics dels independentistes quan el seu únic afer és matar mosques amb la cua.

Escriu Marcos Lamelas: "L'independentisme català es troba atrapat entre el 'mal menor' d'ERC i el 'mal major' al qual Junts assegura no témer. El mal menor és continuar donant suport a Pedro Sánchez, tal com ho defensen Gabriel Rufián i Oriol Junqueras. En canvi, el mal major és el que està plantejant Junts amb la boca petita: que acabi governant a Espanya el PP amb el suport de Vox. La gran divisió actual de l'independentisme versa no sobre com oposar-se a Salvador Illa sinó sobre com afrontar la política espanyola".

"Míriam Nogueras es va referir a la qüestió en la seva roda de premsa per rebutjar l'acostament de Pedro Sánchez. “Les nostres opcions no són mai optar pel mal menor”, va repetir dues vegades. Nogueras feia així una crítica velada a ERC i el seu suport a Sánchez perquè, com repeteix Rufián, “jo no vull un Govern amb Abascal de vicepresident”".

"ERC sempre ha defensat de manera oberta els seus pactes amb Sánchez. Junts, no. Però la ruptura a mitges que ha plantejat Junts ha tornat a posar la qüestió sobre la taula. Una qüestió espinosa i força incòmoda".

"Les dades del baròmetre de l'últim CEO de la Generalitat són incontestables. Un 38% dels votants de Junts i un 46% dels republicans prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. En canvi, només un 1% dels de Junts defensa l'opció de Alberto Núñez Feijóo i ni un dels enquestats entre els votants d'ERC s'inclina per aquesta opció. És a dir, els sondejos revelen que els votants independentistes prefereixen el 'mal menor'".

"Junts n'és conscient. Han trencat amb Sánchez, sí. Però més significatiu que les votacions en què van salvant el Govern al Congrés, és que ni Carles Puigdemont, ni Jordi Turull ni Míriam Nogueras, ni ningú de la cúpula de Junts, han demanat eleccions. Junts flirteja amb el 'mal major', tot i que la majoria dels seus votants prefereix que les coses segueixin com estan".

I: "Que Junts acabi afavorint un govern del PP amb Vox a Espanya és un tabú. Per tant, si passa, ha de semblar un accident. Per aquesta raó mai se sumaran a una moció de censura que encapçali Núñez Feijóo, per molt que aquest ho demani a la patronal catalana".

Ahir es va celebrar el 47è aniversari de la Constitució. En la recepció oficial el president del Govern va tenir l'oportunitat d'explicar les seves impressions de manera més o menys extraoficial, cosa que ha donat peu a aquest titular d'El Confidencial: ""Paciència": el Govern creu que no podrà recompondre la seva relació amb Junts fins a la tornada de Puigdemont".

En el sumari s'abunda en què "Sánchez deixa caure que caldrà veure quins "efectes" provoca la caiguda dels Pressupostos" i en què "Si hi ha eleccions a l'Aragó, farà un ajust "puntual" del seu Executiu".

Signa la nota Juanma Romero: "Junts insisteix. Res no ha canviat. Tot segueix igual amb el Govern. No hi ha possibilitat de festeig, no hi ha negociacions, no hi ha converses, els socialistes han de complir amb el 100% del que s'ha acordat. Fi". 

"Les portes del castell postconvergent, per tant, continuen tancades a pany i forrellat per a l'Executiu. Però no ho veu de forma tan pessimista l'altra part, la Moncloa. El president prescriu "paciència", perquè ja es veuran els resultats, si n'hi ha, més endavant. I perquè això passi caldrà esperar, creu, fins a la tornada de Carles Puigdemont, que s'espera per als primers mesos de 2026, quan el Tribunal Constitucional resolgui, previsiblement, a favor seu i dicti que la llei d'amnistia se li ha d'aplicar".

"El president del Govern, Pedro Sánchez, no dona per perduda la batalla. Ho va assegurar en conversa informal amb els periodistes durant la recepció celebrada al Congrés pel 47è aniversari de la Constitució. El que cal fer, van apuntar ell i el seu cercle més proper, és esperar una mica".

"Sánchez va assenyalar que "no hi ha contactes amb Junts" —els postconvergents sempre vigilen molt que no es digui el contrari, venen recordant a l'Executiu—, però el que sí que hi ha són incompliments d'algunes qüestions acordades amb ells".

Paràgrafs després Moreno es pregunta: "¿Hi veu el president aigua a la piscina? "Jo el que dic és que hi ha legislatura", va respondre, per insistir que no ha canviat ni un àpex la seva determinació per continuar el seu mandat i esgotar-lo el 2027. L'actitud davant el rebuig de Junts és "perseverar". Perquè els objectius de legislatura són normalitzar la situació a Catalunya, executar els fons europeus i avançar en drets socials davant el PP i l'extrema dreta. "Estem centrats en aquests objectius i tenim més motius per continuar"".

Al regne de Nàrnia resulta que l'independentisme és qui més relleu dona a la data de l'aprovació de la Carta Magna. La cosa arriba al punt que es manifesta en tan magna ocasió. 

"L'ANC jura les constitucions catalanes de més de 700 anys d'història", afirma un titular d'El Nacional. 

En el sumari s'informa que "L'Assemblea celebra una marxa amb inici al monument a Moragues i final al Fossar de les Moreres". 

La peça és de Ketty Calatayud: "“Mentre l'Espanya opressora commemora la seva Constitució, nosaltres reafirmem la nostra fidelitat a una tradició pròpia. Per això, avui jurarem les constitucions catalanes, de més de 700 anys d'història”. Així començava l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aquest 6D del “res a celebrar”, que coincideix amb l'aniversari de la constitució espanyola a Madrid, que ha commemorat amb una marxa en què han participat desenes de persones". 

""Avui 6-D no tenim res a celebrar. No ens representa cap Constitució espanyola", ha indicat l'entitat, que ha reivindicat les "constitucions catalanes, de més de 700 anys d'història" davant una "Espanya opressora que commemora la seva Constitució". La marxa ha finalitzat amb la lectura d'un manifest i la jura de les constitucions catalanes de 1585, 1702 i 1706".

Línies després, la nota segueix així: "Però què tenen d'especial aquestes constitucions? Són les constitucions vigents fins al 1714, que l'ANC considera les “legítimes constitucions del poble català”, en contraposició a la vigent Constitució espanyola, que “legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l'espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V”".

7 de desembre, dia internacional de l'aviació civil, dia mundial del cotó de sucre i dia de l'orgull barroc.

Santoral: Ambrosi de Milà, Martí abat, Joan el silenciós, Fara, Serv, Isidor, Policarpo, Teodor, Ptolemeu, Bartomeu, Urbà bisbe, Simeó eremita i Maria Josefa Rosselló, fundadora de les Filles de la Nostra Senyora de la Misericòrdia.