La crisi de la pesta porcina africana es complica per moments. La hipòtesi sobre l'origen del brot passa del bocata d'embotit contaminat llençat per un camioner en un contenidor d'una àrea de servei a la fuga d'un laboratori.
No se sap què resulta més inquietant, si la comercialització de mortadel·la empestada (cal aclarir que el consum de productes procedents de porcs malalts de pesta porcina africana no afecta la salut humana, segons els experts) o que hagi fallat el protocol de seguretat d'un laboratori que manipula virus per fabricar vacunes.
Totes les sospites se centren en el laboratori d'investigació en salut animal del campus de Bellaterra. El primer senglar mort per la pesta africana va ser trobat a prop del centre, per la qual cosa el Ministeri d'Agricultura sembla tenir poques dubtes sobre l'origen del brot.
Mentrestant, els agents rurals continuen recollint cadàvers de senglars i la Generalitat es planteja el sacrifici de trenta mil porcs de granges properes a l'epicentre del brot. Un desastre que complica enormement el futur del sector i, sobretot, dels seus treballadors.
"El Ministeri d'Agricultura investiga si el virus de la pesta porcina africana de Collserola va escapar d'un laboratori", destaca un titular de El País.
En el sumari s'explica que "El primer senglar infectat es va trobar a centenars de metres del centre IRTA CReSA, on es treballa amb el patogen, però totes les hipòtesis estan obertes".
El text és de Manuel Ansede i Alfonso L. Congostrina: "El Ministeri d'Agricultura ha anunciat aquest divendres que ha obert una investigació per esbrinar si el virus de la pesta porcina africana, detectat el 28 de novembre en dos senglars morts a l'entorn del parc natural de Collserola (Barcelona), va escapar d'un laboratori".
"El primer cadàver d'un animal infectat es va trobar a centenars de metres del centre d'investigació en sanitat animal IRTA CReSA, que treballa amb el virus i en els últims dies ha negat repetidament qualsevol possibilitat de fuga".
"Un informe del laboratori de referència de la Unió Europea, el Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CISA-INIA) de la localitat madrilenya de Valdeolmos, ha determinat que el material genètic del virus de Collserola suggereix que descendeix del patogen original que va entrar el 2007 a Geòrgia, procedent presumptament del sud-est africà, i va desencadenar l'actual crisi internacional".
"“La soca del virus Geòrgia 2007 és un virus de referència que s'utilitza amb freqüència en infeccions experimentals en instal·lacions de confinament per fer estudis del virus o per avaluar l'eficàcia de les vacunes, que actualment estan en fase de desenvolupament", ha explicat el Ministeri en un comunicat".
Segueix el text: "El centre IRTA CReSA català, que ha rebutjat respondre les preguntes d'aquest diari, treballa amb la soca de Geòrgia de 2007. Nou científics del laboratori van publicar el passat 3 de novembre els resultats d'un experiment en què es va inocular el virus a altes dosis a 20 porcs".
"El departament del ministre Luis Planas ha comunicat al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil “la necessitat d'investigar aquests fets”, com a autoritat competent en possibles infraccions o delictes mediambientals. La Generalitat, en tenir coneixement de l'informe, ha demanat una altra investigació als Mossos d'Esquadra per esclarir el que ha passat".
"La teoria d'una possible fuga no descarta la hipòtesi que va llançar el mateix Ministeri des del primer dia: que el virus arribés als senglars en menjar les restes d'un entrepà d'embotit forà contaminat llençades a les escombraries a l'entorn del parc natural de Collserola".
"El virus presenta un marcador genètic poc habitual, no descrit fins ara en altres virus d'aquest mateix grup, la qual cosa impedeix determinar amb precisió l'origen del brot i no permet descartar cap hipòtesi, segons fonts del CISA-INIA. La manca d'informació actual sobre els virus circulants al Caucas i Rússia limita qualsevol conclusió definitiva, per la qual cosa s'estan duent a terme estudis addicionals, assenyalen les mateixes fonts".
Paràgrafs després, la informació del diari de Prisa assenyala que "les fugues dels laboratoris són inusuals, però passen. El 18 de maig de 2004, l'Organització Mundial de la Salut va mostrar la seva “preocupació” després que dos científics de l'Institut Nacional de Virologia de Pequín s'infectessin amb el letal virus de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), un coronavirus que havia sorgit el 2002 i havia matat gairebé 800 persones".
I: "La dictadura xinesa va ocultar la fuga durant un mes. El 2007, el virus de la febre aftosa va escapar d'un laboratori de la localitat anglesa de Pirbright i va provocar brots en el bestiar. El 23 de desembre de 2013, un treballador d'una planta de tractament de residus sanitaris perillosos va trepitjar una xeringa procedent del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó. L'agulla li va travessar la sola del seu calçat de seguretat i l'home, de 53 anys, es va infectar de brucel·losi porcina, provocada per una bactèria que s'estudiava a la institució científica".
A La Vanguardia donen per segur en titular l'origen de la catàstrofe: "Agricultura assenyala que el brot de pesta porcina va sortir del laboratori de Bellaterra".
La peça és de Joaquim Elcacho Clemente, qui després de donar compte dels treballs del laboratori en qüestió escriu que "el fet que un centre especialitzat treballi en els seus laboratoris amb la variant d'un virus que després apareix en animals en el medi natural no és necessàriament una prova concloent".
"De fet fins al matí d'aquest divendres, experts del CReSA havien indicat que no existien proves que la mort de senglars tingués el seu origen en aquest centre ubicat a Bellaterra, com de fet ja s'havia plantejat de forma no oficial en diversos mitjans i xarxes socials en els últims dies".
"A favor del CReSA i els seus investigadors s'aportaven dades sobre la seguretat de les seves instal·lacions i el prestigi internacional. De fet, el CReSA és des de 2017 centre col·laborador de l'Organització Mundial de Sanitat Animal i Laboratori de Referència d'aquesta mateixa organització per a Pesta Porcina Clàssica".
"La nota informativa publicada pel Ministeri d'Agricultura en què s'anuncia l'inici de la nova investigació sobre l'origen del brot de PPA a Collserola indica que “de l'informe [elaborat pel CISA-INIA] es dedueix que cal la possibilitat que l'origen del virus no estigui en animals o productes d'origen animal provinents d'algun dels països on actualment està present la infecció” sinó que “el seu origen pugui estar en una instal·lació de confinament biològic”, com la de CReSA a Bellaterra, tot i que el ministeri no esmenta ni aquest ni cap altre centre sospitós".
"Les condicions de seguretat dels laboratoris del CReSA estan certificades i són sotmeses a constant supervisió. Només en cas d'accident o manipulació inadequada es pot contemplar la possibilitat d'una fuga de material contaminat (incloent-hi virus patògens) i, fins i tot en aquests casos, qualsevol alteració dels protocols de bioseguretat s'ha de comunicar i revisar de forma immediata, per la qual cosa costa d'entendre com, presumptament, podria haver-se produït una sortida de la variant Geòrgia 2007 d'aquests laboratoris".
I: "Cal la possibilitat, no obstant això, que alguns dels residus o restes dels experiments, el material que ha estat en contacte amb aquests virus o fins i tot una contaminació a través d'algun dels investigadors pogués ser l'origen que restes d'aquesta soca de molta capacitat infecciosa sortís a l'exterior en dates recents".
El brot de pesta porcina ja ha causat acomiadaments temporals, caiguda dels preus, veto a les exportacions i que l'atenció pública centri la seva mirada en una indústria no apta per a tots els públics perquè es tracta de sacrificar bestioles i processar-ne la carn.
"La pesta porcina africana impacta en el 'corredor del fuet', el cor d'Aliança Catalana", apunta un titular de Crónica Global.
En el sumari s'indica que "La indústria es nodreix de la mà d'obra estrangera que redibuixa la demografia a Vic, Manresa o Ripoll, municipis que van impulsar la islamòfoba Sílvia Orriols al Parlament".
La nota és de David Expósito J. i comença així: "La Generalitat, el Govern i la Unió Europea centren els seus esforços a contenir el brot de pesta porcina africana que amenaça des de fa una setmana d'enfonsar la indústria càrnia catalana".
"Un sol positiu en una granja obligaria a sacrificar tots els porcs de l'explotació on s'hi coli un virus que manté suspesos uns 1.000 milions d'euros anuals en exportacions extracomunitàries".
"El sector batega al ritme del conegut com a corredor del fuet, format per les comarques on es troben les principals explotacions i escorxadors de Catalunya, i que troba en la carretera C-17 el seu eix vertebrador, de Barcelona a Ripoll".
"Un mapa que guarda correlació amb els municipis que nodreixen Aliança Catalana (AC) de vots i les aspiracions de Sílvia Orriols de capgirar la política catalana".
"Què tenen en comú ambdues carpetes? La dependència de la població estrangera. La indústria porcina s'alimenta de mà d'obra forana per dur a terme una tasca de gran duresa com és el sacrifici, el processament i la preparació d'animals per al consum humà. Osona deu a aquesta activitat el 52% del seu PIB i la plantilla de moltes de les seves instal·lacions tenen majoria estrangera, segons fonts sindicals".
"En aquest sentit, la demografia no enganya: el 29,8% dels veïns de Vic són immigrants, pràcticament un de cada tres veïns a la capital de la mencionada comarca".
"El que passa a la capital del porcí català té la seva rèplica en altres ciutats i pobles productors del producte català que triomfa de Mèxic a la Xina".
I: "És el cas de Manlleu (25%, un de cada quatre), Manresa (el 20,6%, un de cada cinc) o Ripoll, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat): la vila prepirinenca que serveix de trampolí per a l'alcaldessa ultra té un 15% d'estrangers".
Molts d'ells d'origen magribí. La paradoxa és a la vista. Gent que no pot menjar porc per raons religioses i culturals manipulant embotits, botifarres, fuets i peces de cansalada.
Més històries de la pesta. "Tensió entre Junts i Illa per la pesta porcina, mentre ERC i CUP també li retreuen la seva absència", enuncia El Nacional respecte a l'agitada sessió de control celebrada ahir a la tarda al Parlament.
Escriu Marta Lasalas: "El cara a cara entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el principal partit de l'oposició, Junts per Catalunya, puja de voltatge arran de la crisi provocada per la pesta porcina. Junts ha retret al president aquest divendres al Parlament que hagués "desaparegut" durant la crisi, però també quan toca "plantar cara a Madrid", i ha acusat el seu Govern de "desídia acumulada"".
"La intervenció no ha agradat a Illa, que no ha amagat la seva contrarietat. "Sembla que estan més preocupats per criticar-me a mi que per resoldre el problema. No van pel bon camí", ha advertit el president. No obstant això, el partit de Carles Puigdemont no ha estat l'únic que li ha retret la seva absència, també ERC i la CUP han lamentat l'impacte del viatge a Mèxic en plena crisi. Illa ha replicat als grups defensant la resposta del seu govern a la crisi, tot i que ha assegurat que encara no és el moment de "treure pit"".
"Illa va viatjar a Mèxic el passat dissabte, l'endemà que es confirmés la presència de la pesta porcina als senglars morts trobats a Cerdanyola del Vallès. Des del Govern s'ha argumentat que ha fet seguiment de la crisi de forma telemàtica".
"Però, Junts ja va intentar dimecres que el president interrompés el seu viatge a Mèxic i tornés per donar explicacions al Parlament, però els vots de PSC, ERC, Comuns i AC ho van impedir. Tanmateix, aquest divendres ha aterrat a Barcelona i ha acudit a l'hemicicle per sotmetre's a la sessió de control, que habitualment es fa els dimecres. Pocs minuts abans d'iniciar-se la sessió s'ha sabut que el ministeri investiga si el brot ha estat provocat per una fuga d'un laboratori".
""Arriba tard, un president amb una crisi de primera magnitud ha de suspendre l'agenda i comandar la crisi", ha retret la presidenta de Junts, que ha acusat Illa d'estar absent quan el país estava en "emergència nacional", d'intentar justificar l'injustificable en lloc de demanar disculpes".
""Vostè desapareix quan s'ha de gestionar una crisi, quan toca plantar-se davant Madrid, perquè sabrà que aquesta setmana Pedro Sánchez ha reconegut els incompliments amb Junts, que són incompliments amb Catalunya", ha etzibat Sales al president, a més de recordar-li que el ministeri d'Agricultura havia alertat fa un any i mig que Catalunya estava exposada a la pesta porcina africana. Segons Junts, no es tracta "d'incompetència puntual sinó de desídia acumulada"".
"Illa no ha amagat que no li ha agradat el to ni les acusacions de Sales. Ha replicat que el Govern ha actuat amb diàleg amb el sector, transparència, col·laboració i determinació, ha agraït la professionalitat del sector i als més de mil professionals que treballen per contenir el brot i ha retret a Junts la seva resposta. "Sembla que estan més preocupats per criticar-me a mi que per resoldre el problema. No van pel bon camí", ha reblat".
Línies després Lasalas escriu que "també des d'ERC, Josep Maria Jové ha advertit que el seu viatge a Mèxic no només ha condicionat l'activitat parlamentària, sinó que la seva presència era més necessària que mai, perquè "una cosa és gestionar i una altra liderar políticament"".
La informació conclou així: "Illa ha explicat que té la seva manera de treballar i ha assegurat que admet els errors quan els comet, però que aquest no ha estat el cas perquè la gestió de la pesta porcina ha estat correcta i té confiança plena en els consellers del Govern que lideren aquesta qüestió i han fet "bona feina". "I no n'estic orgullós perquè encara ens queda molt per fer", ha admès".
Canvi de terç. Política independentista. "Puigdemont tria un dels seus fidels per a Barcelona després del 'no' de Mas i el fundador de Mediapro", anuncia El Mundo.
En el sumari aclareix que "El líder de Junts es conforma amb el portaveu del partit, Josep Rius, després d'intentar convèncer sense èxit l'ex 'president' i a Tatxo Benet".
La informació és de Víctor Mondelo, qui escriu que "Carles Puigdemont ha finalitzat, sense èxit, el càsting per designar el candidat de Junts a l'Alcaldia de Barcelona. Retirat definitivament Xavier Trias -que va guanyar les últimes municipals, però va ser privat de la vara de comandament per l'aliança constitucionalista que va permetre investir el socialista Jaume Collboni-, el pròfug fa mesos que sondeja perfils de pes polític i mediàtic per encapçalar la llista neoconvergent a la capital catalana el 2027".
"Segons fonts de la direcció de Junts, tots els consultats han rebutjat la seva oferta, cosa que l'ha obligat a conformar-se amb Josep Rius, portaveu i vicepresident del partit i ja regidor al consistori barceloní, a més de membre del seu nucli de confiança des que va fugir d'Espanya el 2017".
"Puigdemont va oferir el cap de llista a Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde durant el mandat de Trias i conseller d'Interior del Govern de la Generalitat durant el referèndum independentista de l'1-O. Membre de l'antiga Convergència i gran coneixedor de la ciutat, el seu perfil hauria permès donar continuïtat a l'aposta que va portar Trias a convertir-se en alcaldable el 2023, però Forn ha declinat totes les ofertes que ha rebut per tornar a la política des que va ser indultat el 2021, i també aquesta última".
"Puigdemont va intentar, aleshores, sondejar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, en una operació similar a la que va conduir Trias a tornar del seu retir polític per optar a l'Alcaldia de la Ciutat Comtal. Però el pare del procés tampoc va acceptar l'oferta del líder de Junts que, segons fonts del partit, es va fer de forma indirecta donada la freda relació existent entre els dos mandataris: Mas mai ha volgut fer el pas de convertir-se en militant de Junts".
"Segons fonts neoconvergents, Puigdemont va temptar Mas per cobrir-se les espatlles. «Si el resultat de les pròximes municipals és dolent, sempre podrà culpar-lo de no haver acceptat la responsabilitat de ser candidat», reflexionen aquestes mateixes veus".
"Puigdemont va explorar aleshores un conegut membre de la societat civil independentista: Tatxo Benet, fundador i expresident de Mediapro. També sense sort. «Fins a l'últim moment ha buscat algú de fora, perquè cap membre del partit és del seu gust; no confia en cap com a aspirant», relaten fonts de la formació hereva de Convergència".
I: "Esgotades les opcions externes, Puigdemont va haver d'ajustar-se als membres de l'actual grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Barcelona. Dos eren els aspirants en disputa: Rius i Jordi Martí, escuder de Trias des de temps immemorials i el seu preferit per rellevar-lo. Però no el de Puigdemont".
Més notícies. L'amic Lluís Llach insisteix en la seva obsessió independentista i treballa amb afany per tombar el suposat Estat opressor. En lloc d'unir-se a la legió de jubilats que cada dia rendeixen culte a l'esmorzar de forquilla, el president de l'Assemblea conspira sense parar.
"L'ANC crea un grup 'secret' per potenciar el discurs antiespanyol", adverteix un titular de El Confidencial.
En el sumari es diu que "Un document confidencial proposa fitxar famosos per reforçar el relat sobiranista i crear un argumentari per a activistes i influencers"
El text ve amb la signatura de Antonio Fernández: "L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la major organització cívica independentista, ha decidit donar un tomb a la situació. Documentació a la qual ha tingut accés El Confidencial apunta que aquesta organització ha creat un grup en el seu si sota el sonor nom de Relat Català Independentista (RCI). Seria el grup que gestionaria la tensió social i donaria arguments als activistes per elevar el seu compromís antiespanyol".
"Un document que porta en vermell l'avís d''ús confidencial' i de circulació limitada entre un grup restringit del secretariat nacional, el màxim òrgan de direcció de l'ANC, explica que "amb la pèrdua de la majoria independentista a les nostres institucions, el relat sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya s'està espanyolitzant a gran velocitat. La infiltració progressiva de les urpes de l'Estat espanyol en el nostre teixit institucional, cultural i en molts altres àmbits, així com les accions de 'pacificació' del conflicte (com la Llei d'Amnistia) estan provocant que la causa independentista estigui perdent visibilitat, suport mediàtic i fins i tot popularitat i còmplices"".
"La necessitat de renovar el missatge i reforçar el proselitisme ve donada per una realitat concloent: "Ja hi ha molta gent a les xarxes socials i a la premsa que treballa de ferm per continuar exposant els dèficits democràtics que patim pel fet de pertànyer a Espanya, però amb això no n'hi ha prou. No només hem de denunciar els atacs, sinó que també hem de contraatacar restituint el relat sobre la nostra dignitat com a poble, els nostres valors democràtics, les nostres fortaleses i, en general, el valor afegit que aportem a Europa i a les democràcies amb la nostra lluita per construir una república independent de la nació catalana"".
"El text destil·la desencís i transmet la sensació que la intenció de l'independentisme és expulsar de les institucions tothom qui no combregui amb les seves idees, assumint que les institucions catalanes han d'estar només al servei del sobiranisme".
I: "Per això, es va proposar “la creació d'un grup de treball d'anàlisi del relat i de desenvolupament d'un argumentari i d'eines comunicatives d'atac. Proposem el nom de ‘Relat Català Independentista’”".
6 de desembre, dia de la Constitució. Santoral: Nicolau de Bari, Dativa, Leòncia, Majoric, Terci, Asela, Obici, Josep Nguyen Duy Khang, Bonifaci Sibidense, Policroni, Dioniosia i companys, Emilià metge i Servi.